Clàssics i joves

  Els lectors d’ El petit Nicolàs saben que el millor terreny de joc possible és un solar. Allà hi ha un cotxe abandonat que serveix tant per anar a la lluna com per enfilar-s’hi i sentir-se dalt del Montblanc; i és el lloc ideal per organitzar-hi terribles partits de futbol, encara que ningú no hagi pensat en la pilota. El terreny de joc és el principal tresor dels infants de les grans ciutats: el punt de reunió, el lloc on poder jugar sense les interferències del tràfec ciutadà... Però sobretot sense la supervisió dels adults. Que els nens han de jugar sense interferències, avui ho diuen, sense gens d’èxit, els grans savis de la pedagogia a mestres i pares, obsessionats per la seguretat, el cotó fluix i la desinfecció. Que hi pugui haver filferros, arbres on enfilar-se, canyes o qualsevol altra mena de tresor infantil fa que qualsevol espai no supervisat no obtingui l’homologació requerida pel criteri contemporani. El 1907, a Budapest, segons explica Ferenc Molnár a Els nois de...

1. Apel·les Mestres esmena la mística a Jacint Verdaguer Deu anys després dels Idil·lis i cants místics de Verdaguer, Apel·les Mestres publicava els seus Idil·lis (1889). Onze anys després de Canigó, subtitulat Llegenda pirinenca del temps de la Reconquesta, Apel·les Mestres publicava la que segurament és la seva millor obra, Liliana (1907), una llegenda muntanyenca de base folklòrica on una fada d’aigua fa perdre l’oremus als protagonistes. Trenta-dos anys després de Flors del Calvari, en plena I Guerra Mundial, Apel·les Mestres publicava Flors de sang (1917) . No sembla u na manera de contraprogramar Mossèn Cinto? Mossèn Cinto va ser un poeta-miracle, conscient de ser-ho i delerós de donar a la literatura catalana un devessall de versos magnífics, arrelats a la terra, inspirats en el cel, sempre sucant la ploma a l’entranya del jo: una glòria. Mestres, en canvi, era un artista polivalent (dibuixant, poeta, músic, jardiner...) que volia oferir llibres plens de sensibilitat, ...

Maria Aurèlia Capmany (1918 – 1991) va tocar totes les tecles de la literatura i la cultura, per a les quals va viure apassionadament i tan desacomplexadament com va poder. Per això molts la van admirar i alguns se’n van escandalitzar. En un moment que hi havia tants forats per emplenar, l’energia juvenil de la Maria Aurèlia Capmany dels anys 60 no va minvar durant la seva maduresa: dramaturga, articulista, assagista, novel·lista, traductora, gestora cultural... Va portar la mirada i l’acció feminista a una Catalunya que despertava a la democràcia: al teatre, a l’assaig, a la novel·la i a la literatura juvenil. L’any 2018, l’editorial Males herbes va rescatar una novel·la que l’any 1971 s’havia publicat com a novel·la juvenil: Quim / Quima, ara, però en una col·lecció que no s’adreça explícitament als joves, però, pel que he vist, l es biblioteques públiques han continuat catalogant- la com a literatura juvenil. El lector curiós pot sentir-se atret per una obra de l’emble...

  En aquest bloc no he ressenyat mai un llibre dolent. Sempre he parlat de llibres que, d’una manera o altra, formen part de la literatura universal. I això ho determina la força literària, no pas l’edat a qui s’adrecin, o el gènere o, fins i tot, el subgènere. Per què he de parlar d’un llibre que no m’ha convençut? I, encara més, per què parlar-ne si m’ha disgustat? L’única raó fora per explorar les fronteres entre el que pot ser un clàssic i el que no, tret que féssim passar bou per bèstia grossa. Joël Dicker confessa que ha escrit La catastròfica visita al zoo per arribar a un públic molt ampli, a un públic que sovint no llegeix. És, sens dubte, una iniciativa digna de grans elogis. Hi ha una pila enorme d’autors que han escrit per a públics tan amplis com fos possible, i això inclou Homer i Victor Hugo. En l’àmbit juvenil, subgènere aventura humorística, per acostar-nos més a la novel·la de l’escriptor suís, Mark Twain o René Goscinny són exemples d’autors popularíssims i a...

  El jardí secret (1910), de Hodgson Burnett (1849 – 1924) és una novel·la per a infants molt popular a Gran Bretanya. La protagonista és una nena, Mary, que mai ha tingut l’amor dels seus pares i ha estat criada per servents indis, en l’ambient característic del supremacisme colonial. Amb la mort dels seus pares, la nena és enviada a Anglaterra, a cal seu oncle: una mansió immensa al bell mig dels deserts bruguerars de Yorkshire. Allà continuarà a càrrec dels criats, ja que l’oncle és un vidu misantrop i la major part de l’any és fora d’Anglaterra. Però la seva visió del món comença a adreçar-se gràcies al contacte amb la naturalesa i a la bona gent senzilla del camp. La mansió té dos secrets que la Mary aviat descobreix: un cosí de 10 anys, malalt, hipocondríac i tirà, convençut que aviat morirà, rebutjat pel seu pare perquè la seva mare va morir en néixer ell i un jardí tancat des de la mort de la mare del nen. Tant el nen com el jardí són dues ferides en la biografia de l’oncl...

  Escric a principis de març de 2025. Gaza ha estat sistemàticament bombardejada. Els hospitals, les escoles, els sistemes de provisió d’aigua, tot destruït. Per cadascun dels 38 nens assassinats per Hamàs el 3 d’octubre de 2023, l’exèrcit israelià n’ha assassinat 213. El govern de Benjamin Netanyahu, encoratjat indecentment per Donald Trump, sembla que encara la neteja ètnica del territori, per donar via lliure a una repugnant especulació immobiliària. Hem vist gravíssims crims de guerra perpetrats per un règim democràtic. Hem vist com els valors que representen els drets humans, la justícia internacional, la mediació... anaven a la merda. Hem vist astorats com el fanatisme sionista i el del capitalisme depredador s’assemblen indecentment al nazisme i alimenten amb ganes la ràbia i el fanatisme islamista. Els corbs de la guerra, odi, guany i desinterès, fan el seu macabre festí. Contra el corb del desinterès tenim la informació, el debat, el coneixement. I la literatura. És per a...

  El 10 de maig de 1933, a la Bebelpla t z de Berlín, l’Associació d’Estudiants Alemanys va encendre la primera de les nombroses fogueres de llibres amb què s’inaugurava la barbàrie nazi. Entre els llibres que s’hi van cremar hi havia els del prestigiós intel·lectual Alfred Kerr. Per sort, l’escriptor i la seva família ja havien fugit d’Alemanya, en un exili que els va portar a Suïssa, París i Londres. Fora de la seva terra, per opositor al nazisme, i per jueu, l’escriptor no només haurà de fer front a les privacions d’un exiliat en temps de guerra, sinó sobretot al trauma de pensar i escriure en la mateixa llengua dels qui li cremen els llibres. La filla petita d’Alfred Kerr, Judith, quan va haver de triar quina joguina s’emportava cap a l’exili, va cometre l’error de no escollir el seu estimat conill rosa de drap. Poques setmanes després, els nazis van confiscar la casa de la família Kerr amb tot el que hi havia. És així com Hitler va robar el conill rosa d’una nena que arribaria...