El 10 de maig de 1933, a la Bebelplatz de Berlín, l’Associació d’Estudiants Alemanys va encendre la primera de les nombroses fogueres de llibres amb què s’inaugurava la barbàrie nazi. Entre els llibres que s’hi van cremar hi havia els del prestigiós intel·lectual Alfred Kerr. Per sort, l’escriptor i la seva família ja havien fugit d’Alemanya, en un exili que els va portar a Suïssa, París i Londres. Fora de la seva terra, per opositor al nazisme, i per jueu, l’escriptor no només haurà de fer front a les privacions d’un exiliat en temps de guerra, sinó sobretot al trauma de pensar i escriure en la mateixa llengua dels qui li cremen els llibres. La filla petita d’Alfred Kerr, Judith, quan va haver de triar quina joguina s’emportava cap a l’exili, va cometre l’error de no escollir el seu estimat conill rosa de drap. Poques setmanes després, els nazis van confiscar la casa de la família Kerr amb tot el que hi havia. És així com Hitler va robar el conill rosa d’una nena que arribaria a venjar-se’n amb una celebrada novel·la autobiogràfica.
Judith Kerr va estudiar art a Londres i va convertir-se en una popular autora d’àlbums infantils il·lustrats, alguns dels quals protagonitzats pel gat Mog. El 1971, però, va prioritzar la màquina d’escriure per sobre dels estris de dibuix i va publicar De quan Hitler va robar el conill rosa, que tindrà la continuació l’any 1975 amb Sota les bombes (titulat originalment Bombs on Aunt Dainty). Es tracta de dues novel·les de base estrictament autobiogràfica que ens expliquen les vivències d’una nena, Anna, des que ha d’abandonar Alemanya el 1933 fins a la caiguda de Berlín el 1945.
L’escriptora porta amb habilitat el jove lector de la mà de la protagonista per una aventura vital feta de perills i privacions viscudes amb una relativa inconsciència. L’aventura de ser capaç de construir-se en un ambient ple de dificultats afegides: tant amb les alegries i tristeses ximples com amb les més fondes, amb els petits i els grans dubtes, amb la por que et venç i el coratge que et salva. El centre narratiu d’aquests llibres, doncs, són les peripècies que viu la protagonista i, per tant, el món infantil en trànsit cap a l’adolescència i la primera joventut. Però amb el gran encert de tenir sempre un ull posat en com viuen tots aquests anys els adults. En la mare, que s’ocupa dels difícils equilibris d’una família estrangera sense gaires recursos. En el pare, un famós escriptor que de cop i volta ha estat privat d’un dels principals motors de l’escriptura: els lectors. I en el marc històric d’un nazisme en plena expansió que provoca una terrible guerra.
L’Anna i el seu germà Max afronten l’exili amb el deler de l’adaptació, mentre que els seus pares l’enfronten amb l’urc de la resistència. Una cosa i l’altra no són viscudes com a contraposades, ja que els pares animen els seus fills a adaptar-se a la cultura que els acull, i ho viuen com a un èxit. I els fills són sempre conscients de qui són i perquè són on són. La perspectiva del retorn, que al principi aplegava les dues generacions, a poc a poc va deixant de ser un anhel compartit: el lloc de naixença i la llengua familiar cada vegada seran menys pàtria per als fills, mentre que fer-se seva la llengua i la cultura del país d’acollida és per a ells fer-se grans i independents. En canvi, els pares no poden prescindir de l’origen, sobretot el pare, que com a escriptor està lligat a tot el que una llengua acumula d’arrels, paisatge, música, sentiment, pensament...
El lector difícilment evitarà pensar en un moment o altre en què hagués passat a aquesta família si no haguessin fugit a temps; quines atrocitats haurien viscut en una ràtzia, en un tren de bestiar, en un camp d’extermini. El llibre aconsegueix donar-ho per descomptat amb algunes escletxes que s’obren en el món infantil: les notícies que arriben del bondadós oncle Julius, amb la postal amb un missatge misteriós i la relació del seu suïcidi; els malsons esglaiadors del pare, que somia que no aconsegueix fugir d’Alemanya; i especialment amb el retall de conversa que l’Anna sent: la història d’un famós catedràtic que va ser obligat, encadenat a la caseta, a fer de gos guardià d’un camp de concentració, fins que va embogir. I, ja en el segon llibre, amb la història del marit de la tia Dainty, inútilment rescatat d’un camp. Mai, però, el llibre aprofundeix en aquestes pors. Les preocupacions de la protagonista i el seu germà són les de les seves circumstàncies personals i familiars, que segurament comparteixen tots els refugiats de la història: saber-se en seguretat, aprendre l’idioma del país d’acollida, mantenir-se junts, viure amb dignitat sense sentir-se rebutjats... Els horrors que assolen Europa en aquells moments són només el rerefons que s’intueix des de la rereguarda.
En el segon llibre, els nens protagonistes ja són uns joves gairebé completament integrats a la societat anglesa, i el seu màxim neguit és que l’administració els considera possibles enemics, fins al punt d’haver de suportar la contradicció que Anglaterra interni en Max en un camp de concentració, o que cap organització vulgui aprofitar els coneixements de llengües de l’Anna en l’esforç per guanyar la guerra. I mentre l’Anna s’espavila per guanyar alguns diners que ajudin la família a sobreviure, i per prendre lliçons de dibuix a les nits, i creure’s enamorada, Hitler avança i les bombes cauen sobre Londres.
Un dels interessos literaris que podem destacar d’aquests dos llibres és com Judith Kerr, l’autora i la dona que de nena va viure aquesta història; l’Anna, la protagonista que la viu sobre les pàgines; i la narradora que ho explica, aconsegueixen mantenir disciplinadament cadascuna el seu paper, proper però ben delimitat, cosa que inclou sobretot el respecte pel lector que ha adquirit una obra literària plena de sensibilitat i de responsabilitat. Una obra que, mirant al passat, ajudi el jove lector a créixer emocionalment, a entendre què vol dir ser un refugiat, a situar-se en el món. I a entendre que robar un conill rosa a una nena no és ridícul, sinó una maldat més d’un projecte fonamentat en l’assumpció de la crueltat i l’egoisme.
El 2019 es va estrenar la versió cinematogràfica del primer llibre. Es tracta d’una cinta alemanya dirigida per Caroline Link que adapta amb força fidelitat i encert l’obra literària. Una bona opció per veure en família, poder comentar amb els nens els efectes del racisme i les persecucions polítiques de l’extrema dreta i acostar-se o revisitar la novel·la.
Judith Kerr; De quan Hitler va robar el conill rosa. Traducció de Marta Bes Oliva. L’Altra Editorial, Barcelona, 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada