Quim / Quima

Maria Aurèlia Capmany (1918 – 1991) va tocar totes les
tecles de la literatura i la cultura, per a les quals va viure apassionadament i tan desacomplexadament com va poder. Per això molts la van admirar i alguns se’n van escandalitzar. En un moment que hi havia tants forats per emplenar, l’energia juvenil de la Maria Aurèlia Capmany dels anys 60 no va minvar durant la seva maduresa: dramaturga, articulista, assagista, novel·lista, traductora, gestora cultural... Va portar la mirada i l’acció feminista a una Catalunya que despertava a la democràcia: al teatre, a l’assaig, a la novel·la i a la literatura juvenil.

L’any 2018, l’editorial Males herbes va rescatar una novel·la que l’any 1971 s’havia publicat com a novel·la juvenil: Quim / Quima, ara, però en una col·lecció que no s’adreça explícitament als joves, però, pel que he vist, les biblioteques públiques han continuat catalogant-la com a literatura juvenil.

El lector curiós pot sentir-se atret per una obra de l’emblema de les lletres feministes catalanes que es presenta com una imitació de la gran Viginia Wolff. La «persona que admiro més del món», diu Maria Aurèlia Capmany a la carta que adreça a l’escriptora anglesa a les primeres pàgines de Quim / Quima. Una imitació confessada de la fórmula que Wolff va inventar a Orlando (1928), traspassada a la Catalunya que va de l’any 1000 a la Guerra Civil. Maria Aurèlia Capmany manlleva de Virginia Wolff la idea d’un personatge que es conserva jove durant segles, que s’adapta a noves maneres d’entendre el món ben diferents de les que eren vigents en les seves primeres dècades de vida, i que primer és home, però que molt més endavant és dona. La fórmula de Wolff no està pensada, com sí és el cas de Maria Aurèlia Capmany respecte a la de Catalunya, per fer un repàs didàctic de la història d’Anglaterra. L’escriptora anglesa s’inventa un excepcional narrador biògraf a l’alçada d’un personatge antològic per tensar les costures de la tradició de la novel·la d’aprenentatge: sobre un to mordaç que pot recordar les novel·les dites «contes filosòfics» de Voltaire, Wolff desplega una inaudita imaginació narrativa, àgil per encarar els salts mortals més agosarats, les piruetes més sorprenents, sense perdre el control i encarar unes aventures veloces en el temps i en l’espai com si sempre trepitgés la mateixa rajola de quaranta per quaranta. I si alguna cosa vol rescatar de les èpoques remotes no són els fets més rellevants que es distingirien en negreta en una cronologia, sinó l’atmosfera cultural. Per això li és útil que Orlando es preocupi durant segles d’escriure, esmenar i refer un llarg poema titulat «El Roure».

Maria Aurèlia Capmany, però, no tenia un públic que conegués bé la història de Catalunya, ni una tradició literària que amarés àmplies capes socials. Això fa que la fórmula que va acabar utilitzant tingués un clar propòsit didàctic. Com aquell disc d’Edigsa Història de Catalunya amb cançons, cantat per Guillermina Motta, la Trinca i el cor infantil de les escoles Virtèlia, publicat el 1971, el mateix any de l’edició de Quim / Quima. El seu narrador, com el de Virginia Wolff, també és un esperit lliure, però sense la voluntat de rebentar costures, sinó més aviat de reforçar les que flaquejaven en una generació jove a qui se li havia ocultat la pròpia tradició literària. Així, per exemple, el capítol inicial «L’any mil» és deutor directe del poema homònim d’Àngel Guimerà, més d’una vegada transcriu cançons o poemes representatius de l’època que tracta, utilitza directament procediments rondallístics i no oblida passatges clau de la història de Catalunya, com la conquesta de Mallorca, la guerra de Successió o l’arribada d’ànimes lliures i generoses des de molts llocs per lluitar contra el feixisme.

Tant Quim (o Quima) com Orlando (el mateix nom serveix per ell com per ella), són personatges permanentment joves, inexperts, en construcció, disposats sempre a meravellar-se de l’època que viuen. Orlando més insatisfet, més donat a deixar-se aixecar la camisa; Quim, més picaresc, amb una ànima més pura (i simple), s’aproxima al perfil de l’heroi juvenil. No sé si Maria Aurèlia Capmany va emprendre l’escriptura del llibre amb voluntat d’adreçar-se a un públic juvenil, o si hi va anar a parar sense voler-ho expressament. Llegida avui, el públic adult potser pensarà que tant per tant dedicar el temps a l’original de l’escriptora anglesa. I gran part del públic jove no s’hi sentirà atret. Jo la vaig llegir que devia tenir 15 anys i, rellegint-la, encara en recordava coses. Li he d’agrair una lliçó literària que molts anys després em portés fins a Orlando.

Dins la trajectòria novel·lística de Maria Aurèlia Capmany trobem projectes paral·lels més reeixits, com per exemple Feliçment, jo sóc una dona (1969). Una novel·la on també hi ha un personatge que viu diverses vides, aquesta vegada seguint la lliçó de Moll Flanders (1722) de Defoe, i que esdevé un interessantíssim recorregut en clau feminista de la vida de les dones catalanes durant la primera meitat del segle XX. Per a un lector de batxillerat, per exemple, una lectura molt recomanable per entendre no només aspectes clau de la societat catalana, sinó també els mecanismes de construcció d’un personatge i d’una estructura narrativa que l’acompanyi.

Maria Aurèlia Capmany, Quim / Quima. Ed. Males Herbes. Barcelona, 2018