Passa al contingut principal

Kazan, el gos llop

D’entre les novel•les d’aventures, les d’animals sempre m’han semblat molt interessants i, ara que ho penso, de les més humanes i menys pretensioses. Potser ho fa que els herois animals no poden acaparar diàlegs enfarfegosos; que les seves qualitats físiques s’ajusten més a la versemblança; que les seves raons morals potser són primes, però de segur que són lògiques. És clar que el novel•lista que tria un heroi animal, com qualsevol altre novel•lista, també ens vol fer viure unes emocions. Cosa que l’obliga a instal•lar-se en el recurs de dotar la bèstia de pensament. I el món natural que l’envolta de la coherència d’un univers on els lectors humans se sentin emmirallats. I això és perquè, que jo sàpiga, encara ningú no ha escrit una novel•la d’animals per a animals. Un dels més recordats autors que han tractat el món animal és Jack London; qui, a més, va obrir els escenaris del nord gelat per a l’aventura. Menys recordat que London, però no menys llegit entre els apassionats de la novel•la d’aventures entre els anys 20 i els 60 del segle XX, hi ha el també nord-americà James Oliver Curwood (1878-1922). Curwood va aconseguir una enorme popularitat amb unes històries sovint ambientades en els grans boscos del nord d’Amèrica, que coneixia molt millor que London, i protagonitzades prioritàriament per animals salvatges; que converteix en eficients actors literaris sense, però, llevar-los la seva essència. Al contrari: Curwood demostra unes dots d’observació molt minucioses, una comprensió del món salvatge força global, molt més naturalista que mítica. I ho combina amb eficaces dots de narrador d’aventures: sense humanitzar la bèstia aconsegueix fer-la l’heroi d’unes peripècies on es combinen passatges d’un dramatisme intens, amb d’altres d’una serena sensibilitat. Tot plegat sense renunciar a donar-nos una determinada visió del món i una reivindicació d’uns valors de respecte cap al món salvatge que, de retruc, apel•la a una condició humana més conscient. Kazan, el gos llop (1914) és una magnífica novel•la d’aventures. El protagonista és un extraordinari gos mig llop, d’una fortalesa extrema, d’una determinació admirable... però també marcat pels condicionants que no pot deixar d’arrossegar: la seva experiència amb els humans i la seva càrrega genètica. Les peripècies de Kazan, doncs, no estan investides de cap èpica ideològica. És un animal que lluita per sobreviure, que segueix els seus instints, que mata per menjar i també per demostrar que és el més fort; que odia els humans amb bastó, però que protegeix dones i criatures. Un gos que retrocedeix a través de l’instint heretat amb la seva sang de llop, cap a la vida salvatge. I que, per tant, avança cap a la llibertat. 

James Oliver Curwood: Kazan, el gos llop. Traducció de Josep-Francesc Delgado. Barcelona: edicions del roure de can roca, 2008.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La màgia de la naturalesa

  El jardí secret (1910), de Hodgson Burnett (1849 – 1924) és una novel·la per a infants molt popular a Gran Bretanya. La protagonista és una nena, Mary, que mai ha tingut l’amor dels seus pares i ha estat criada per servents indis, en l’ambient característic del supremacisme colonial. Amb la mort dels seus pares, la nena és enviada a Anglaterra, a cal seu oncle: una mansió immensa al bell mig dels deserts bruguerars de Yorkshire. Allà continuarà a càrrec dels criats, ja que l’oncle és un vidu misantrop i la major part de l’any és fora d’Anglaterra. Però la seva visió del món comença a adreçar-se gràcies al contacte amb la naturalesa i a la bona gent senzilla del camp. La mansió té dos secrets que la Mary aviat descobreix: un cosí de 10 anys, malalt, hipocondríac i tirà, convençut que aviat morirà, rebutjat pel seu pare perquè la seva mare va morir en néixer ell i un jardí tancat des de la mort de la mare del nen. Tant el nen com el jardí són dues ferides en la biografia de l’oncl...

Per què parlo de la Catastròfica visita al zoo de Joël Dicker?

  En aquest bloc no he ressenyat mai un llibre dolent. Sempre he parlat de llibres que, d’una manera o altra, formen part de la literatura universal. I això ho determina la força literària, no pas l’edat a qui s’adrecin, o el gènere o, fins i tot, el subgènere. Per què he de parlar d’un llibre que no m’ha convençut? I, encara més, per què parlar-ne si m’ha disgustat? L’única raó fora per explorar les fronteres entre el que pot ser un clàssic i el que no, tret que féssim passar bou per bèstia grossa. Joël Dicker confessa que ha escrit La catastròfica visita al zoo per arribar a un públic molt ampli, a un públic que sovint no llegeix. És, sens dubte, una iniciativa digna de grans elogis. Hi ha una pila enorme d’autors que han escrit per a públics tan amplis com fos possible, i això inclou Homer i Victor Hugo. En l’àmbit juvenil, subgènere aventura humorística, per acostar-nos més a la novel·la de l’escriptor suís, Mark Twain o René Goscinny són exemples d’autors popularíssims i a...

Quim / Quima

Maria Aurèlia Capmany (1918 – 1991) va tocar totes les tecles de la literatura i la cultura, per a les quals va viure apassionadament i tan desacomplexadament com va poder. Per això molts la van admirar i alguns se’n van escandalitzar. En un moment que hi havia tants forats per emplenar, l’energia juvenil de la Maria Aurèlia Capmany dels anys 60 no va minvar durant la seva maduresa: dramaturga, articulista, assagista, novel·lista, traductora, gestora cultural... Va portar la mirada i l’acció feminista a una Catalunya que despertava a la democràcia: al teatre, a l’assaig, a la novel·la i a la literatura juvenil. L’any 2018, l’editorial Males herbes va rescatar una novel·la que l’any 1971 s’havia publicat com a novel·la juvenil: Quim / Quima, ara, però en una col·lecció que no s’adreça explícitament als joves, però, pel que he vist, l es biblioteques públiques han continuat catalogant- la com a literatura juvenil. El lector curiós pot sentir-se atret per una obra de l’emble...