Aquest no és només el llibre més conegut de la més coneguda escriptora sueca Selma Lagerlöf (1858 -1940), primer Premi Nobel de literatura concedit a una dona, el 1909- sinó un lluminós exemple de generositat envers la necessitat de lectura dels nens. El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia va ser fruit d’un encàrrec del govern suec a la seva prestigiosa escriptora: un llibre que servís als nens per aprendre la geografia del seu país i, de retruc, les bases de les seves tradicions i de la manera de fer de la sevagent treballadora, lliurada a treure profit d’una natura generosa i grandiosa. El recurs literari adoptat per Selma Lagerlöf tothom el coneix. Un marrec massa trapella és convertit en follet i inicia un viatge a cavall d’una oca domèstica que s’afegeix a una bandada d’oques salvatges en la seva migració cap a Lapònia. Això permetrà fer una minuciosa descripció de tots els paisatges de Suècia avol d’ocell. Pàgines i més pàgines on la geografia sueca es explicada amb tot de detall, d’una manera que difícilment arriba a cansar, amb profusió d’explicacions llegendàries que donen una animació entranyable a planes, rius, llacs, arxipèlags, muntanyes, boscos i ciutats. Aquestes pàgines, que tant d’amor reflecteixen per un país, però, no són pas la part més interessant del llibre i cal reconèixer que representen un considerable entrebanc per a qui vulgui tan sols fruir de la companyia d’en Nils Holgersson i les seves amigues les oques. Si en prescindim, (i això ha estat fet en ocasions per editorials estrangeres) obtindrem un llibre amb menys grandesa, però potser facilitarem a molts lectors el meravellós encontre amb el petit heroi suec.
Obviant l’èpica geogràfica, doncs, aquest és un llibre on brilla esplendorosament l’èpica de l’amistat. En els seus viatges, Nil Holgersson té moltes oportunitats de conèixer els patiments de tot de personatges, humans o animals, i mai no té la mandra ni la deixadesa de no prestar-los un cop de mà. I el mateix passa amb tot de protagonistes d’històries paral·leles que van entreteixint-se amb la principal fins a construir un forta madeixa literària amb un enorme poder d’emoció i suggestió (i, per tant d’educació). El gos Karr, Bataki el corb, l’ant Grafäll, la cornella Talòs-Feixuc, l’àguila Gorgo, que va ser criada per l’oca Akka... Tot un univers d’animals amb uns noms deliciosos i unes personalitats ben definides, que lluiten des de la seva posició per ser dignes de la responsabilitat que recau sobre ells pel simple fet de ser qui són i que sovint utilitzen l’art de la narració per convèncer els seus rivals. Fins i tot l’antipàtic guillot Smirre acabarà tenint la seva oportunitat.
Al seu moment, aquest llibre fou comparat al Llibre de la jungla de R. Kypling, amb el qual es podria establir una línia de familiaritat que quedaria trencada, crec, pel to més domèstic que èpic amb què es retratada la fauna escandinava. I sobretot per la seva supeditació molt més forta a un paisatge davant el qual homes i animals són com figuretes de pessebre. Però això no vol dir que Selma Lagerlöf utilitzi el protagonisme dels animals per estalviar les aventures desagradables als humans i ser així més “compassiva” cap els seus lectors. En el llibre totes les peripècies de bèsties i persones posseeixen una mateixa veritat, dominada per les forces indomables de la naturalesa, tantes vegades allunyada de les flors i violes: així l’esborronadora història de l’Asa, l’oquera, i el seu germanet Mats, que fan un viatge gairebé paral·lel al de l’Esquitxó (que és com els ocells coneixen en Nils), però sembrat de penalitats i d’un heroisme ple de naturalitat.
Abeurada en el folklore suec, inspirada pels paisatges del seu país, Selma Lagerlöf construeix una nova odissea protagonitzada per un entranyable Patufet amb tanta fusta d’heroi com el que més. I amb la grandesa de saber que crueltat i tendresa formen part d’un mateix món pel qual cal passar abans de, si és possible, retornar a casa amb tota la saviesa del camí fet.
(2009)
Obviant l’èpica geogràfica, doncs, aquest és un llibre on brilla esplendorosament l’èpica de l’amistat. En els seus viatges, Nil Holgersson té moltes oportunitats de conèixer els patiments de tot de personatges, humans o animals, i mai no té la mandra ni la deixadesa de no prestar-los un cop de mà. I el mateix passa amb tot de protagonistes d’històries paral·leles que van entreteixint-se amb la principal fins a construir un forta madeixa literària amb un enorme poder d’emoció i suggestió (i, per tant d’educació). El gos Karr, Bataki el corb, l’ant Grafäll, la cornella Talòs-Feixuc, l’àguila Gorgo, que va ser criada per l’oca Akka... Tot un univers d’animals amb uns noms deliciosos i unes personalitats ben definides, que lluiten des de la seva posició per ser dignes de la responsabilitat que recau sobre ells pel simple fet de ser qui són i que sovint utilitzen l’art de la narració per convèncer els seus rivals. Fins i tot l’antipàtic guillot Smirre acabarà tenint la seva oportunitat.
Al seu moment, aquest llibre fou comparat al Llibre de la jungla de R. Kypling, amb el qual es podria establir una línia de familiaritat que quedaria trencada, crec, pel to més domèstic que èpic amb què es retratada la fauna escandinava. I sobretot per la seva supeditació molt més forta a un paisatge davant el qual homes i animals són com figuretes de pessebre. Però això no vol dir que Selma Lagerlöf utilitzi el protagonisme dels animals per estalviar les aventures desagradables als humans i ser així més “compassiva” cap els seus lectors. En el llibre totes les peripècies de bèsties i persones posseeixen una mateixa veritat, dominada per les forces indomables de la naturalesa, tantes vegades allunyada de les flors i violes: així l’esborronadora història de l’Asa, l’oquera, i el seu germanet Mats, que fan un viatge gairebé paral·lel al de l’Esquitxó (que és com els ocells coneixen en Nils), però sembrat de penalitats i d’un heroisme ple de naturalitat.
Abeurada en el folklore suec, inspirada pels paisatges del seu país, Selma Lagerlöf construeix una nova odissea protagonitzada per un entranyable Patufet amb tanta fusta d’heroi com el que més. I amb la grandesa de saber que crueltat i tendresa formen part d’un mateix món pel qual cal passar abans de, si és possible, retornar a casa amb tota la saviesa del camí fet.
(2009)
