Clàssics i joves

  «Si entre els homes i vós no hi ha comunió possible, pareu esment a les coses; no us fallaran. Encara hi ha nits, encara hi ha vents que remouen els arbres i bufen sobre el país. I el món de les bèsties i el món de les coses són plens d’esdeveniments que podeu compartir. Els vailets són sempre com aquell vailet que fóreu: tristos i feliços; i si penseu en la vostra infantesa, la reviureu entre ells, entre els vailets secrets. Els adults no són res, el seu posat de dignitat no respon a res.» Aquests eren els consells que Rainer Maria Rilke escrivia a Franz Xaver Kappus, a les Cartes a un jove poeta. Si no hi ha qu i suporti els homes fets i drets , hi ha les coses i les bèsties. I els infants. És a dir, tot allò que no ha perdut l’autenticitat. Hi ha molta literatura que busca aquest refugi i que, significativament s’adreça o s’acaba adreçant al seu públic natural: els joves. Perquè els joves potser encara tenen memòria de la mirada meravellada de l’infant, una memòria que alg...