És aquest un àlbum de format gran on l’il·lustrador Roger Olmos narra en 13 dobles pàgines un dels casos del famós detectiu creat per Arthur Conan Doyle. El repte que assumeix Roger Olmos és aconseguir un bon equilibri entre el seu propi món d’il·lustrador imaginatiu, molt escorat en el costat grotesc de la vida, amb l’imaginari tradicional del detectiu de Baker Street. El resultat és molt brillant, amb imatges pensades fins al més mínim detall, amb un distribució extremadament perfeccionista de la pàgina, del primers plans i els elements de paisatge. Estic segur que per a Roger Olmos el més difícil ha estat decidir quina cara donar al gran detectiu. La seva aposta sembla que hagi estat renunciar a donar-li un rostre molt protagonista, donant-li un aspecte juvenil, quasi de bon minyó i, en canvi, posar tota la llenya al foc dels personatges embolicats en el misteri de la joia blava o que simplement “passaven per allà”. També les escenes dels mercats de Londres i, en general, dels exterior que permeten explotar el detall grotesc o humorístic (d’un humor una mica negre) brillen amb més originalitat i expressivitat que la llar burgesa de Sherlock Holmes. En aquest sentit, doncs, el resultat és una mica desequilibrat. Potser perquè tenim ganes d’exigir molt, a un artista tan meticulós com Roger Olmos.
Pel que fa l’adaptació de Rosa Moya, m’ha sobtat que en tota la narració no s’usi mai cap tractament de vós o de vostè. Sherlock Holmes s’adreça a desconeguts parlant-los de tu? I tampoc no em cap al cap que la famosa parella formada pel detectiu i el seu amic Watson es tutegin. No crec que bandejar aquest tractament aporti res a la història. Més aviat és una simplificació que li treu part del seu sabor característic. I banalitza, extrapolant-la del seu context, la relació entre els dos personatges.
Sherlock Holmes i el cas de la joia blava. Basat en l’obra original d’Arthur Conan Doyle. Il·lustracions de Roger Olmos. Adaptació de Rosa Moya. Barcelona: Lumen, 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada