1. Apel·les Mestres esmena la mística a Jacint Verdaguer Deu anys després dels Idil·lis i cants místics de Verdaguer, Apel·les Mestres publicava els seus Idil·lis (1889). Onze anys després de Canigó, subtitulat Llegenda pirinenca del temps de la Reconquesta, Apel·les Mestres publicava la que segurament és la seva millor obra, Liliana (1907), una llegenda muntanyenca de base folklòrica on una fada d’aigua fa perdre l’oremus als protagonistes. Trenta-dos anys després de Flors del Calvari, en plena I Guerra Mundial, Apel·les Mestres publicava Flors de sang (1917) . No sembla u na manera de contraprogramar Mossèn Cinto? Mossèn Cinto va ser un poeta-miracle, conscient de ser-ho i delerós de donar a la literatura catalana un devessall de versos magnífics, arrelats a la terra, inspirats en el cel, sempre sucant la ploma a l’entranya del jo: una glòria. Mestres, en canvi, era un artista polivalent (dibuixant, poeta, músic, jardiner...) que volia oferir llibres plens de sensibilitat, ...
Crítica literària aplicada als clàssics de la literatura juvenil i a l'ensenyament