tag:blogger.com,1999:blog-76974526642241441022024-03-20T08:43:26.705-07:00Clàssics i jovesCrítica literària aplicada als clàssics de la literatura juvenil i a l'ensenyamentLluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.comBlogger56125tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-67567175469160915132023-12-29T04:39:00.000-08:002023-12-29T10:04:14.240-08:00Quina mena de pare era Ulisses? Les aventures de Telèmac<p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQbgnnMR_8981HIFzkEVXVBTUo6uJFHdFbHW1mNVDCoKYoD4r0DygRhCOhqpthVsmW0cocChpTbzkWAeTNl3PhOeOp5iFrWj4C4-z6l1M5aSIqc2c43sp6DspFV_aMMWV3jW7oaJBHQ6rxkHtbSIUnI_bxP8kSGahn5LDvskMIXEh4WalyPzFfGPKQOYAI/s264/baixa.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="264" data-original-width="191" height="341" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQbgnnMR_8981HIFzkEVXVBTUo6uJFHdFbHW1mNVDCoKYoD4r0DygRhCOhqpthVsmW0cocChpTbzkWAeTNl3PhOeOp5iFrWj4C4-z6l1M5aSIqc2c43sp6DspFV_aMMWV3jW7oaJBHQ6rxkHtbSIUnI_bxP8kSGahn5LDvskMIXEh4WalyPzFfGPKQOYAI/w247-h341/baixa.jpg" width="247" /></a></div><p></p><p><br /></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">Al
principi hi havia Ulisses. Però calia trobar-lo. I no a la primera.
És per això que Homer comença l’</span><i style="font-size: 14pt; text-align: left;">Odissea</i><span style="font-size: 14pt; text-align: left;"> amb uns cants
dedicats a Telèmac, el jove fill del rei d’Ítaca. Telèmac,
aconsellat per l’amic de son pare, Mentor, s’embarca per buscar
notícies de la sort de l’heroi, l’enginyós, l’espòs llunyà,
el pare absent. Podríem dir, potser, que l’</span><i style="font-size: 14pt; text-align: left;">Odissea, </i><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">el
text fundacional de tota la narrativa, </span><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">comença amb un heroi
juvenil, un Jim Hawkins (</span><i style="font-size: 14pt; text-align: left;">L’illa del tresor</i><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">), un Petit
Príncep, que se sent tan en fals a casa seva que s’embarca a
l’aventura que l’ha de justificar com a adult amb drets propis.
El Telèmac d’Homer, però, està condemnat a no ser gaire res més
que un comparsa, poc més que una Penèlope en un joc del gat i la
rata, on tota la glòria és per al felí Ulisses. Dante, al Cant
XXVI de l’</span><i style="font-size: 14pt; text-align: left;">Infern</i><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">, ho expressa formidablement: «ni la dolçor
del fill, ni la pietat / del meu vell pare, ni l’amor degut, / que
hauria fet Penèlope contenta,/ no van poder vèncer en mi l’ardor/
que tenia de fer-me expert del món/» (traducció de J.F. Mira).
Així que quasi podríem considerar Telèmac, com molts dels herois
juvenils, un orfe.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">La
glòria de Telèmac com a heroi juvenil hauria d’esperar al segle
XVII francès. Quan un noble eclesiàstic de solidíssima cultura
clàssica i d’idees quasi il·lustrades es va convertir en el
preceptor del nét de Lluís XIV. Va ser llavors quan va tenir la
idea d’escriure una novel·la amb les aventures de formació
d’aquest hereu reial que té la sort de tenir a prop el venerable
Mentor, disfressa de la deessa de la saviesa Minerva o Atenea.
Fénelon -així és com es coneix François de Salignac de La Mothe
Fénelon (1651 – 1715)-, doncs, va voler erigir-se en el savi
mentor d’un hereu reial que no havia rebut cap mena d’educació
adient, criat per Penèlope en l’orgull de saber-se superior i de
trobar que súbdits i servents ja s’han de considerar ben pagats
pel fet de servir-lo. Les idees que Mentor transmet a Telèmac sobre
el bon govern es basen, contràriament, en la idea que el monarca
està al servei del seu poble i ha de procurar que visqui en pau i
prosperitat. No ha d’estranyar que el rei de França s’empipés
amb aquesta novel·la que retrata reietons vanitosos, permanentment
enemistats amb els seus veïns, i que proclama la superioritat de
l’agricultura sobre el comerç de productes de luxe. Així que <i>Les
aventures de T</i><i>é</i><i>l</i><i>é</i><i>maque</i> van propiciar
que Fénelon fos apartat de la cort. La impressió de la novel·la va
ser aturada per ordre reial, però això no en va estroncar la
propagació. <i>Les aventures de T</i><i>é</i><i>l</i><i>é</i><i>maque </i><span style="font-style: normal;">va ser un llibre molt llegit
després de la Revolució francesa, </span><span style="font-style: normal;">no
només a França, sinó a tota Europa. R</span><span style="font-style: normal;">ecomanat
durant dos segles com a lectura adient per a joves: un heroi juvenil
en formació, un mestre investit de saviesa, un missatge que combina
ordre, progrés i comunió entre dirigents i poble, un estil noble,
un paisatge clàssic... Es feia difícil trobar res de més apropiat.
Fins i tot va ser un llibre editat molt sovint a l’estranger (a
Barcelona mateix) en francès, com a lectura per aprendre </span><span style="font-style: normal;">la
llengua de Molière. I suposo que, amb la llengua, un cert esperit
il·lustrat.</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">El
Telèmac de Fénelon, com el d’Homer, vol recuperar el seu pare.
Però té la necessitat de tenir-ne un de provisional, amb qui crea
uns llaços potser més forts que els de la sang. Fins al punt que
més d’un cop li diu «el meu autèntic pare». I, a la inversa,
que Mentor pateix pel noi com mai el seu autèntic pare havia fet.
Com Virgili amb Dante, Mentor, acompanya Telèmac per les diverses
casuístiques de la realitat, amb la superioritat moral d’un elegit
i amb la responsabilitat d’un guia que té com a únic objectiu
culminar la missió de portar el seu pupil fins a la revelació de la
veritat. El periple inclou nombrosos passatges en què Mentor guia i
aconsella Telèmac. Però també moments en què Mentor deixa que
Telèmac s’arrisqui, s’equivoqui, es desesperi, rectifiqui. Fins
i tot Mentor deixa que Telèmac demostri lluny d’ell tot el que ha
après i de quin tremp és la seva noblesa, abans de considerar
acabada la seva formació. I inclou una viatge en solitari al món
dels morts, on Telèmac veurà reis condemnats pel seu mal govern i
bons reis que gaudeixen dels plaers dels Camps Elisis.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">La
recerca del pare absent per a Telèmac és com Ítaca per al lector
del cèlebre poema de Kavafis: anar-lo cercant per ci per lla és
l’autèntic tresor, l’aprenentatge que proporcionen les
experiències del llarg viatge. Un aprenentatge, això sí,
utilitarista, perquè el propòsit últim no és emplenar fins al
final la vida de coneixements, sinó esdevenir un adult capacitat per
entomar les responsabilitats que li corresponen. Aquesta és la
contribució d’Ulisses a la formació del seu fill. El pare Ulisses és només una illa.</span></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Fenélon; <i>Les aventures de Télémaque.</i> Es pot llegir fàcilment en diverses aplicacions d'Internet</p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-68390806305465131972023-07-02T10:52:00.004-07:002023-07-02T10:54:40.636-07:002001, una odissea (teològica) a l'espai<p> </p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="background: transparent;"></span></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVqMhChwMfErBVXK0OP_lScsFh4-kQAhWIStKUBMQ-6mcFqHJkZRZCIXz34GtdlLC-q5k5HWJEtny1Ph6N0yQmPH_n9s1ga8WgGy8EuGn6wGV-RMbxznCXpA7H8WYFsAfar8-XzWW3UG6LqTAGi-94MObiRh3ME8zkR7SY7_pr-D_9Sjaq5ccIiaogWEOn/s3680/IMG_20230702_194728.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3680" data-original-width="2291" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVqMhChwMfErBVXK0OP_lScsFh4-kQAhWIStKUBMQ-6mcFqHJkZRZCIXz34GtdlLC-q5k5HWJEtny1Ph6N0yQmPH_n9s1ga8WgGy8EuGn6wGV-RMbxznCXpA7H8WYFsAfar8-XzWW3UG6LqTAGi-94MObiRh3ME8zkR7SY7_pr-D_9Sjaq5ccIiaogWEOn/s320/IMG_20230702_194728.jpg" width="199" /></a></span></span></span></div><span style="color: black;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: x-large;">Arthur
C. Clarke va ser un personatge clau en la divulgació de la ciència
durant la segona meitat del segle XX, un apassionat del coneixement
que va confiar en la potència de la literatura (i del cinema i la
televisió) com a llenguatge apropiat per transmetre’l i, sobretot,
per plantejar-se més i més preguntes a mesura que els nous
descobriments de la física i l’astronomia ampliaven fabulosament
l'envergadura de la nostra ignorància. Fascinat per aquest mareig
que pot produir aquesta paradoxa que quan més sabem, més conscients
som de la dimensió extraordinària de tot allò que encara ens queda
per explicar, Clarke, es va abocar a la ciència-ficció com un
instrument per posar-ho de manifest. De les tres lleis que, amb un
punt d’ironia va formular, la tercera posa de manifest aquesta
limitació: «Tota tecnologia prou avançada és indistingible de la
màgia.» I, en el fons, és el que justifica el pacte literari entre
ciència i ficció de les seves novel·les.</span></div></span><p></p>
<p align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">Pocs
mesos abans que la missió Apol·lo 11 aconseguís trepitjar la
Lluna, Arthur C. Clarke i Stanley Kubrik s’havien associat per
escriure el guió de la que deu ser la més mítica de les
pel·lícules de ciència-ficció de la història del cinema. Partien
d’un relat previ de l’escriptor, «El sentinella» i cadascun
dels dos creadors va acabant sent el responsable últim dels dos
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">2001,
una odissea de l’espai</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">:
la pel·lícula i la novel·la. Els espectadors de la pel·lícula
segur que recorden sobretot l’escena en què un prehomínid, que
acaba de descobrir com pot de poderós ser amb una eina a les mans,
llança a l’aire un fèmur que, giravoltant al ritme d’</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">Així
parlà Zaratustra</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">,
es converteix en una nau espacial de camí a una base lunar. En segon
lloc, deuen recordar com el protagonista de la tercera part de la
pel·lícula s’enfronta a la pertorbada intel·ligència artificial
del computador Hal. I finalment deuen tenir presents les
psicodèliques i enigmàtiques imatges d’aquest astronauta arribant
a una freda i luxosa habitació on envelleix i acaba transformat en
un fetus que retorna a la Terra com una mena de messies postbíblic,
o com un superhome fet de consciència i energia. Una pel·lícula on
el minutatge de diàleg no arriba a una hora dels 150 minuts totals.
Irrepetible i majestuosa, com irrepetibles són aquells discos de
Mike Oldfied o Pink Floid amb temes musicals que duraven tota una
cara. I tan oberta a qualsevol interpretació que va produir hores
d'apassionada discussió en els cinefòrums.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">La
novel·la del mateix títol té diversos avantatges que en fan una
lectura molt interessant per al jove lector. Per començar no té la
grandiloqüència de la pel·lícula, sinó que s’hi veu la mà
d’un divulgador atent als detalls, tant en la part que explica la
transformació evolutiva dels homes simis , com en les que se centren
en la colonització de la Lluna o en el viatge de la nau </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">Discovery</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">cap
a Saturn. Per altra banda, és més equilibrada, amb un progrés
narratiu propi de les novel·les d’aventures. Fins i tot amb una
referència explícita a </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">Moby
Dick</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">.
Però tot encaminat a fer-se una pregunta d’ordre «teològic»:
explicar la intervenció superior que va permetre a l’home assolir
la intel·ligència i la consciència i perquè sembla predestinat a
ser només consciència i intel·ligència. Una novel·la
d’aventures, doncs, on el protagonista és l’home: un heroi
malgrat ell, arrossegat per unes forces sobrenaturals. Com en els
mites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="background: transparent;">La
primera part, «La nit primitiva», està dividida en sis capítols,
com la creació que detalla el Gènesi està dividida en sis
jornades. El protagonista és un home simi anomenat Mira Lluna, el
cap d’un grup famolenc (i al capdavall pare de tots els
astronautes) destinat a l’extinció si alguna cosa no canvia en les
seves capacitats. La idea genial d’Arthur C. Clarke és
responsabilitzar aquest canvi (aprendre a usar pedres, ossos i
bastons com a eines) no pas a la casualitat d’una mutació genètica
o la inexorabilitat de l’evolució, sinó a una intervenció
tecnològica vinguda de les estrelles: «I dues vegades va travessar
el cel, elevant-se cap al zenit i descendint cap a l’est, un punt
de llum que enlluernava, més brillant que cap estrella». És el
final de la primera jornada: l’anunciació del misteriós monòlit
que pacientment farà entendre a aquest grup d’homes simis que és
possible escapar de la fam agafant pedres i bastons i caçant
herbívors. I d’aquí, a la consciència, a la parla i als míssils,
fins a arribar a un punt de l’evolució que al capdavall és un
cul-de-sac que necessita una segona empenta externa.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">El
segon monòlit és el sentinella que aquella raça extraterrestre
havia enterrat a la Lluna, esperant el moment en què els homes se
n’adonarien i l'exposarien a la llum del sol. Llavors emet un
senyal cap a Saturn. I és cap allà on els homes dirigiran la nau
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">Discovery,
</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">a
la recerca del contacte amb aquests alienígenes.</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">L’únic
supervivent de la tripulació, l’astronauta Bowman (l’home arc)
serà qui patirà, en nom de la raça humana, un efecte trasbalsador
tan important com el que va patir Mira Lluna, el seu avantpassat: el
salt que faltava en l’evolució.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">En
aquest viatge cap a Saturn, Arthur C. Clarke introdueix una colla
d’anticipacions sobre els viatges espacials (alguns dels quals
s’han complert) i, sobretot, el famós conflicte que genera la
intel·ligència artificial (al qual estem a punt d’arribar): que
es giri en contra dels seus programadors perquè ha arribat a la
consciència de permetre’s decidir prioritats. Però aquesta trama
no deixa de ser un complement de la trama principal, un obstacle
feliçment desconnectat en aquest viatge a l’illa del tresor,
aquestes vint mil llegües de viatge submarí, aquesta odissea que té
entrebancs com l’enfrontament amb Polifem (el «rostre» de Hal és
una lent, a Hal cal neutralitzar-lo amb astúcia), però que sobretot
té una revelació i una tornada a Ítaca. Però una tornada des de
molt més enllà del punt més llunyà que hagi imaginat mai l’home,
perquè el monòlit de la Lluna ha enviat el seu senyal a un germà
molt més gran: la Porta de les Estrelles, a través de la qual
Bawman farà un viatge infinitament més llarg i al·lucinant que els
milers de milions de quilòmetres a bord de la Discovery. Qui ho ha
programat tot és una raça extraterrestre tan miraculosament
avançada que han actuat de jardiners de les intel·ligències
planetàries, que fa milions d’anys que han sortit del cul-de-sac
on ara està atrapat l’home i que són els senyors de les galàxies,
no a la manera napoleònica amb què el capità Nemo pretenia ser el
senyor dels oceans, i molt menys a la manera medieval dels emperadors
de la Galàxia de </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">Star
Wars</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">,
sinó com els habitants de l’Olimp amb els noms dels quals hem
batejat els planetes o, encara més exactament, com Déu. En aquesta
part del viatge, l’autor combina la grandesa de les descripcions
interestel·lars (amb un esforç poc més contingut que el que
Verdaguer va fer servir a </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">L’Atlàntida</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">),
l’estructura teològica (condensada) de la </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">Divina
Comèdia</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">i
la voluntat de no abandonar la lògica tecnològica (ara sí,
indistingible de la màgia) que ja ha exhibit sobretot en el viatge
de la Terra a la Lluna de la segona part.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="background: transparent;">I
ens queda el final. Bawman, convertit en el fill de les estrelles,
retorna a Ítaca, vull dir a la Terra, just quan els pretendents de
Penèlope, vull dir les grans potències nuclears, estan a punt
d'espatllar-ho tot. És el moment de sortir del cul-de-sac de la
matèria i, gràcies a aquests generosos prometeus, salvar la raça
humana de l’extinció. Dues coses, com a mínim, queden per
aclarir. Això que hem llegit és teologia disfressada de ciència
ficció? I, com el poema de Borges sobre els escacs: «Dios mueve al
jugador, y éste, la pieza, / ¿Qué Dios detrás de Dios la trama
empieza / de polvo y tiempo y sueño y agonías?» Fascinant, tot
plegat.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm; text-decoration: none;">
<span style="font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">Arthur
C. Clarke; </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><i><span style="background: transparent;">2001,
una odissea a l’espai</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">.
Traducció d’Eduard Castanyo. Proa, Les Eines, Barcelona 2000.</span></span></span></span></span></span></span></b></span></p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-64290441288191142952023-05-01T09:58:00.013-07:002023-05-02T07:43:40.831-07:00"Els miserables és el que sempre s’escriu quan tens alguna cosa a dir."<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGz1xJZ1BDF-TyO0etqpQPJsTdZNXMXHUhovDJgnaWK_yZRGwv5HvRLH5tg0VzwYOH_7Do0ZwGFTasKOaqfbrotugOtI_sb-gUggAo8yD7kQn1tZnY6FwEbqBfWSPGyijpsJKrpp2JoUsGmw9AiLdCwYYPgPzzaw3o0wKYrrNWsSlQTfN1jV6QlS1Fg/s3483/IMG_20230501_190000.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3483" data-original-width="2450" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGz1xJZ1BDF-TyO0etqpQPJsTdZNXMXHUhovDJgnaWK_yZRGwv5HvRLH5tg0VzwYOH_7Do0ZwGFTasKOaqfbrotugOtI_sb-gUggAo8yD7kQn1tZnY6FwEbqBfWSPGyijpsJKrpp2JoUsGmw9AiLdCwYYPgPzzaw3o0wKYrrNWsSlQTfN1jV6QlS1Fg/w225-h320/IMG_20230501_190000.jpg" width="225" /></a></div><p></p><p><i style="font-size: large;">La Vie devant soi,</i><span style="font-size: large;"> de
Romain Gary (Émile Ajar)</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large; text-align: left;">Romain
Gary deu ser un dels escriptors de vida més fascinant i
desconcertant de l’Europa del segle XX. Nascut a Vílnius, de
família russo-jueva, quan Vílnius no es deia així, amb un nom que
no és aquest amb què el coneixem, va naturalitzar-se francès, va
combatre contra l’Alemanya nazi, va ser membre del cos diplomàtic
francès i va tenir una brillant i rocambolesca carrera literària
que el va portar a guanyar dues vegades el prestigiós prix Goncourt:
el 1956 amb </span><i style="font-size: large; text-align: left;">Les Racines du ciel</i><span style="font-size: large; text-align: left;">, i el 1975 per </span><i style="font-size: large; text-align: left;">La Vie
devant soi</i><span style="font-size: large; text-align: left;">, sota el pseudònim d’Émile Ajar. El curiós del
cas és que les bases del premi especifiquen que no es pot atorgar
dues vegades al mateix escriptor. Però és que durant una colla
d’anys, fins al seu suïcidi el 1980, gairebé tothom pensava que
Émile Ajar era el pseudònim de Paul Pawlowitch, renebot de
l’escriptor. I aquest no va ser l’únic pseudònim que va usar, o
potser hauríem de dir heterònims. Va estar casat amb la també
suïcida actriu Jean Seberg (</span><i style="font-size: large; text-align: left;">À bout de souffle</i><span style="font-size: large; text-align: left;">). Va voler
batre’s en duel amb Clint Eastwood. I va ser pare de l’escriptor
i exllibreter barceloní Alexandre Diego Gary, que va començar la
vida amb una falsa partida de naixement.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><i>La
Vie devant s</i><i>oi</i><span style="font-style: normal;"> és una
d’aquelles novel·les per a públic adult que ràpidament s’ha
convertit en una lectura ide</span><span style="font-style: normal;">a</span><span style="font-style: normal;">l
per a un públic jove, fins al punt que és un dels títols més
habituals dels instituts francesos i una de les propostes clàssiques
del temari del </span><i>bac</i><span style="font-style: normal;">.
Per començar té un protagonista molt jove, cosa que </span><span style="font-style: normal;">contribueix
de forma decisiva a cridar l’atenció del lector adolescent. Però
sobretot té una escriptura irreverent, amb una veu en primera
persona que és tot una troballa: no perquè sovint digui merda i
altres grolleries, sinó per la capacitat que té de mostrar-se
enrabiada i comprensiva a la vegada, innocent i profundament
desenganyada, sempre sàvia i per tant tossuda, de vegades
desvalguda, però coratjosa. </span><span style="font-style: normal;">Algú
que té molt a dir </span><span style="font-style: normal;">perquè
encara se sent viu el secret essencial de la infantesa que els adults
han oblidat i, a la vegada, es veu obligat a intentar comprendre la
vida adulta. </span><span style="font-style: normal;">Tot plega el
porta a </span><span style="font-style: normal;">forçar les paraules
</span><span style="font-style: normal;">perquè tinguin</span><span style="font-style: normal;">
el sentit que ell necessita per expressar-se.</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">Com quan parla d’«avortar»
els vells i posa en contradicció que això sigui possible per al
nens però no per als malalts terminals. </span><span style="font-style: normal;">Es
tracta de la veu de Momo, un nen musulmà d’identitat dubtosa
</span><span style="font-style: normal;">afillat</span><span style="font-style: normal;">
per una vella exprostituta jueva que sobreviu acollint per temporades
fills de prostitutes en una barriada parisenca majoritàriament
habitada per treballadors africans; </span><span style="font-style: normal;">en
un edifici de sis plantes sense ascensor que és en si mateix un
univers, un </span><i>13, Rue del Percebe</i><span style="font-style: normal;">,
un </span><i>Vie mode d’emploi</i><span style="font-style: normal;">,
un Infern i un Purgatori dantescos. </span><span style="font-style: normal;">En
aquest escenari d’injustícies, de marginalitats, de sordidesa, la
veu de Momo busca on amagar-se, busca el coneixement, busca la
fascinació... en un periple que recorda el del protagonista d’</span><i>El
vigilant en el camp de sègol</i><span style="font-style: normal;">,
de Salinger, </span><span style="font-style: normal;">empeltat </span><span style="font-style: normal;">amb
el desvergonyidament desbocat de </span><i>Zazie dans le metro</i><span style="font-style: normal;">,
de Raymond Queneau.</span><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">Momo, com Holden Caulfield,
no suporta la hipocresia del món adult i voldria protegir l’essència
de la puresa infantil. </span><span style="font-style: normal;">Veiem-ne
alguns pseudoparale·lismes: </span><span style="font-style: normal;">Caulfield,
al final del llibre, queda fascinat pels cavallets que giren i giren;
</span><span style="font-style: normal;">Momo queda fascinat per
l’estudi de doblatge on els personatges de les pel·lícules tornen
enrere sense cap dificultat, les bales </span><span style="font-style: normal;">retornen
</span><span style="font-style: normal;">a les seves pistoles, el
mirall torna a estar sencer. Caulfield somia ser el vigilant en el
camp de sègol, a càrrec dels nens que hi juguen i que poden caure a
l’estimball; Momo ven a una dona rica el </span><span style="font-style: normal;">canitxe</span><span style="font-style: normal;">
que havia robat d’una botiga d’animals i que s’havia convertit
en el seu millor amic, per assegurar-se que tin</span><span style="font-style: normal;">gués</span><span style="font-style: normal;">
una vida digna de la seva bondat canina, </span><span style="font-style: normal;">i</span><span style="font-style: normal;">
llença els cinc-cents francs a la claveguera. </span><span style="font-style: normal;">També
el desenllaç d’un i altre llibre tenen un aire semblant: l’heroi,
esgotat, trencat, necessita recompondre’s i «prendre-s’ho en
calma» d’ara en endavant.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">L</span><span style="font-style: normal;">a
història de Momo, </span><span style="font-style: normal;">a
diferència de la de Caulfiend, </span><span style="font-style: normal;">no
és </span><span style="font-style: normal;">només </span><span style="font-style: normal;">una
fugida. Momo no pot escapar de tot allò que li repugna perquè té
missions a acomplir. És un heroi orfe </span><span style="font-style: normal;">(com
tants de la literatura infantil i juvenil, seguint l’estela del
mite de Hansel i Gretel)</span><span style="font-style: normal;"> que
ha de fer costat a Madame Rosa i ajudar-la a tirar endavant el petit
i noble negoci de cuidar els fills petits de les prostitutes, sobre
les quals pesa el perill que l’Assistència </span><span style="font-style: normal;">S</span><span style="font-style: normal;">ocial
els en prengui la custòdia. I més endavant </span><span style="font-style: normal;">ajudar-la
</span><span style="font-style: normal;">a fer front a la seva ràpida
decadència física; el seu camí cap a la mort que li sembla la
repetició del terror viscut a partir del moment que la policia
francesa, a les ordres de la Gestapo, la van encaminar cap a Auschwiz</span></span><span style="font-size: large; text-align: left;">. El </span><span style="font-size: large; text-align: left;">jove</span><span style="font-size: large; text-align: left;">
Momo, doncs, ha de convertir-se en l’herculi Jean Valjean d’</span><i style="font-size: large; text-align: left;">Els
miserables</i><span style="font-size: large; text-align: left;">, no per salvar la
petita Cosette, sinó per evitar que Madame Rosa sigui ingressada en
un hospital a viure com un </span><span style="font-size: large; text-align: left;">vegetal</span><span style="font-size: large; text-align: left;">
</span><span style="font-size: large; text-align: left;">i convertir-se en el rècord
mundial de les verdures.</span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">L’aliança
entre la vella exprostituta jueva, sobrevivent de l’extermini nazi
i el petit musulmà fill d’una prostituta assassinada pel seu
amorós proxeneta, es fonamenta en un poderós amor materno-filial,
apuntalat per una panòplia de documents falsificats que els han de
protegir de la depredació institucional. Així, entre altres coses,
hi ha un moment en què Momo s’adona que és quatre anys més gran
del que es pensava i es veu abocat a créixer de cop, a abandonar la
infantesa just en el moment en què </span><span style="font-style: normal;">ha
d’actuar com a vigilant del camp de sègol, com a protector de la
seva falsa mare: mentint com el més espavilat heroi de novel·la
picaresca, </span><span style="font-style: normal;">prenent la
iniciativa de </span><span style="font-style: normal;">refugiar-se en
el «forat jueu» que Madame Rosa tenia preparat al soterrani per si
calia fugir altra vegada de la persecució dels uniformats nazis,
</span><span style="font-style: normal;">acompanyant</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">les misèries d’un cos </span><span style="font-style: normal;">vell
i un cervell</span><span style="font-style: normal;"> que ja ha</span><span style="font-style: normal;">n</span><span style="font-style: normal;">
dit prou de tot. </span><span style="font-style: normal;">Fins més
enllà de la mort.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tendresa
i horror, doncs, coexisteixen amb naturalitat en aquesta novel·la.
També amb humor, com en l’escena hilarant </span><span style="font-style: normal;">en
què</span><span style="font-style: normal;"> fan creure al presumpte
pare de Momo que, per una confusió entre dos nens, el seu fill ha
estat criat com a jueu </span><span style="font-style: normal;">i no
com a musulmà</span><span style="font-style: normal;">. </span><span style="font-style: normal;">I
amb la presència d’una galeria de personatges antològics, entre
els quals Madame Lola, el transvestit senegalès, excampió de boxa i
àngel de la guarda dels seus veïns; </span><span style="font-style: normal;">i
Monsieur Hamil, el vell venedor de catifes, cec, savi entre els savis
i lector d’</span><i>Els miserables. </i><span style="font-style: normal;">Un
llibre que Momo diu que ell també hauria d’escriure i que és, de
fet, el volum que el lector llegeix: «quan sigui gran jo també
escriuré els miserables perquè és el que sempre s’escriu quan es
té alguna cosa a dir». </span><span style="font-style: normal;">Un
llibre que s’acaba amb </span><span style="font-style: normal;">un
mots molt senzills i planers </span><span style="font-style: normal;">«cal
estimar», </span><span style="font-style: normal;">però que hi
arriba després d’un fenomenal esforç estilístic per construir la
veu d’aquest jove narrador: </span><span style="font-style: normal;">nafrada
i pura, reveladora. </span></span>
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">L’exemplar
de </span><i style="font-size: 14pt; text-align: left;">La Vie devant soi</i><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">
que he llegit es una edició de la col·lecció «Classicolycée»,
pensada per ajudar els estudiants a preparar l’examen del </span><i style="font-size: 14pt; text-align: left;">bac</i><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">.
Fullejar-lo causa una certa enveja pel nivell d’aprofundiment i
d’exigència que es demana als estudiants. I l’enfocament, no
només centrat en la lectura, sinó obert a múltiples
correspondències que la lectura suggereix. No es tracta només de
llegir una obra, sinó de ser el nucli d’una sèrie de reflexions
</span><span style="font-size: 14pt; text-align: left;"><u>literàries</u></span><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">
(subratllo la paraula) </span><span style="font-size: 14pt; text-align: left;">que
l’estudiant s’haurà d’espavilar a fer i a defensar.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">P</span><span style="font-style: normal;">odeu
trobar aquest llibre en català, </span><span style="font-style: normal;">traduït
per Jordi Martín Lloret, a Angle Editorial, Barcelona, 2017.</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Trebuchet MS, verdana, sans-serif"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><b>Gary,
Romain (Émili Ajar);</b></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Trebuchet MS, verdana, sans-serif"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">
La vie devant soi. </span></i></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Trebuchet MS, verdana, sans-serif"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ClassicoLycée,
29. Benin/Gallimard, París 2019.</span></span></span></span></span></span><span style="font-style: normal;">
</span></span>
</p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-64617904175755323652022-09-03T11:00:00.003-07:002022-11-27T09:29:16.978-08:00Solaris i Moby Dick<p> </p><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 14pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWElf18Am156eOGpKAqog8SoRrlqH__uMe6HpZDdjQNZSRQVO5IKfPmcbXw_agwvzcj8qP8rZY1zAAB5a5F3MzF5UvFyteotZZEt92tBSpSzcHzZoOVKrxocf5mIlnOQMZXONoTOZaa4rdIi2arnX0Eeg0dqutoEGQHlgsuLWgK-AJu-vRRfhGntbE7Q/s3796/IMG_20220903_195615.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3796" data-original-width="2464" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWElf18Am156eOGpKAqog8SoRrlqH__uMe6HpZDdjQNZSRQVO5IKfPmcbXw_agwvzcj8qP8rZY1zAAB5a5F3MzF5UvFyteotZZEt92tBSpSzcHzZoOVKrxocf5mIlnOQMZXONoTOZaa4rdIi2arnX0Eeg0dqutoEGQHlgsuLWgK-AJu-vRRfhGntbE7Q/s320/IMG_20220903_195615.jpg" width="208" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;">«Per
escriure un llibre poderós, cal triar un tema poderós.» diu Herman
Melville a </span><i style="font-size: 14pt;">Moby Dick </i><span style="font-size: 14pt;">(1851)</span><span style="font-size: 14pt;">
</span><span style="font-size: 14pt;">i ho subratlla reclamant uns estris d’escriptura en
consonància: que la ploma sigui de cóndor i el Vesubi per tinter.
Perquè s’ha posat a escriure sobre el leviatan i això l’ha fet
ampliar el seu abast fins a «l’univers sencer, sense excloure’n
els encontorns.» «No es pot escriure mai un volum gran i permanent
sobre una puça per bé que n’hi hagi hagut molts que ho han
intentat.» remata (capítol 104). Si apliquéssim aquest criteri,
potser cap novel·la com </span><i style="font-size: 14pt;">Solaris </i><span style="font-size: 14pt;">(1961)</span><span style="font-size: 14pt;">,
de Stanislaw Lem, hauria triat un tema tan potent: no ja una enorme
balena blanca, sinó un oceà conscient i intel·ligent. Un oceà que
ocupa tot el planeta Solaris i que és capaç de saber controlar la
seva trajectòria orbital al voltant de dos sols, produir una
al·lucinant poesia arquitectural i efímera, entrar en els
subconscient dels humans que l’estudien des d’una estació
orbital i fer reproduccions vivents dels seus records més amagats.
Ja es veu, doncs, que el novel·lista de ciència ficció polonès és
de la mateixa raça que el narrador d’aventures marineres americà:
ambiciós i amb visió de globalitat.</span></div><p></p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Des
que van començar les primeres especulacions sobre els viatges
espacials, l’home ha somiat a trobar civilitzacions
extraterrestres. Sovint aquests somnis s’han disfressat més o
menys matusserament d’horror i terror i no han aportat gaire cosa
més que subratllar la nostra por dels bàrbars, és a dir dels que
no parlen el nostre idioma ni tenen els nostres costums, cosa que els
converteix en perillosos i dignes d’extermini. I així mateix
passava en tantes històries de navegacions, com les aventures de
Simbad el mariner o les d’Ulisses. Stanislaw Lem, però, no va per
aquí. En primer lloc posa en qüestió tots aquests somnis de trobar
algun germà enllà enllà de les galàxies: podria molt ben ser que
la seva naturalesa i la seva lògica fossin tan i tan diferents de
les humanes, que no hi hagués cap possibilitat de comunicació i,
per tant, de fraternitat. Per això pensa en un planeta oceà que
porta milions d’anys fent els càlculs més complicats i creant
cimarbres, loguins, fungoifes, mimoides, simetríades, asimetríades,
vertebrures i velòcids com qui crea fastuosos espectacles d’un
ballet geològic, viscós, magmàtic per al mateix creador i únic
espectador solitari. I en segon lloc aborda l’enfrontament entre la
intel·ligència humana i Solaris com una manera de tensar una mica
més la corda del nostre malestar contemporani: quan ens mirem al
mirall veiem un escarbat, o a Mr. Hyde, o a l’altre, o un laberint
angoixant, o la negror del no-res...</span></p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">En
el primer pla, Stanislaw Lem s’agermana amb Herman Menville en el
caràcter enciclopèdic. Kris Kelvin, psicòleg solarista, consulta
la gran biblioteca de l’estació espacial i desgrana les diverses
observacions i hipòtesis sobre la naturalesa del planeta que
diverses generacions d’estudiosos han proposat, en un afany molt
estimulant però comparable al de la formiga que volgués entendre
l’elefant. Generacions d’humans han intentat trobar explicacions
sobre l’enorme peix que solca els oceans del planeta sense
importar-li gaire si travessa l’equador o voreja el glaç d’un
pol o de l’altre, i Melville aporta aquestes especulacions amb
formats diversos que combina amb l’aventura del narrador
protagonista, embarcat en la nau de l’obsessió monstruosa del
capità Ahab, en un oceà sense límits. Aquest caràcter
enciclopèdic és un dels atractius d'ambdues novel·les. Un atractiu
tocat d’una estimulant desmesura, imprescindible per donar als seus
relats aquest aire poderós que ens enfonsa uns quants centímetres
en la nostra insignificant butaca de lectura.</span></p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">En
el segon pla, tant els membres de la tripulació del balener Pequod
com els de l’estació Solaris no només viuen una aventura
oceànica, sinó sobretot un periple angoixant per una galeria de
miralls que els retornen la imatge de les seves pors, de les seves
angoixes, de totes les xacres de les seves seguretats. L’obsessió
per capturar la balena blanca i per enfrontar-se a un organisme tan
poderós i capriciós com un déu transforma els protagonistes fins a
posar-ne totes les entranyes al descobert.</span></p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Vicenç
Pagès Jordà situava <i>Moby Dick</i> (135 capítols, cap a 500
pàgines de lletra atapeïda, narrativament desmesurat) al final de
la seva llista del cànon de la literatura juvenil, pel que fa un
ordre de lectura determinat per un grau creixent de dificultat. Marca
així una frontera que converteix el lector juvenil en lector adult.
C<span style="font-style: normal;">rec que </span><i>Solaris</i><span style="font-style: normal;">
també marca una frontera dins la ciència ficció </span><span style="font-style: normal;">i
que el jove lector que hi arribi després de passar, per exemple, per
John Wyndham, Manuel de Pedrolo, Isaac Asimov i H.G. Wells haurà
descobert una grandesa literària que el portarà a ser un lector més
exigent a qui no han de fer por els projectes que només es poden
mesurar amb els gegants de la literatura universal.</span></span></p><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span><span style="font-size: 14pt; font-style: normal;"><b>Stanislaw Lem</b>; </span><i style="font-size: 14pt;">Solaris</i><span style="font-size: 14pt;">. </span><span style="font-size: 18.6667px;">Traducció</span><span style="font-size: 14pt;"> de Xavier Farré. Kalandraka, Bacelona 2022.</span></span><br /></p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-1724329828063211822022-07-12T04:44:00.004-07:002022-09-03T10:50:39.384-07:00La rebel·lió dels animals. Llull i Orwell<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii2hxJqauNsBMWAWqvynr0xIVey6VM_KMQw9wnL_KHVZfeVcIJqSsCQUnhuQI5BBnr2SXzL1xxsFKz8WJZd7-5v7VaMTWPiDLVrYloSgB20B8GbYfrrfhVu1CvRTXb0wIVi0FlJEx3uaGfGp8EwOkVJmxk5ouiuwg8vAOvbJCrIqULLovba59FNcxMaw/s2772/IMG20220712135005.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2772" data-original-width="1795" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii2hxJqauNsBMWAWqvynr0xIVey6VM_KMQw9wnL_KHVZfeVcIJqSsCQUnhuQI5BBnr2SXzL1xxsFKz8WJZd7-5v7VaMTWPiDLVrYloSgB20B8GbYfrrfhVu1CvRTXb0wIVi0FlJEx3uaGfGp8EwOkVJmxk5ouiuwg8vAOvbJCrIqULLovba59FNcxMaw/s320/IMG20220712135005.jpg" width="207" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"> <span style="font-size: 14pt;">El
1726 Jonathan Swift publicava el seu llibre més conegut, la sàtira
política i social </span><i style="font-size: 14pt;">Els viatges de Gullivert</i><span style="font-size: 14pt;">, que ha passat a
l’imaginari col·lectiu sobretot per la seva primera part, </span><i style="font-size: 14pt;">Viatge
a Lil·liput</i><span style="font-size: 14pt;">. Però que en té una quarta, </span><i style="font-size: 14pt;">Viatge al país
dels houyhnhnms</i><span style="font-size: 14pt;">, un indret on els cavalls són els amos i els
humans (els yahoos) són els animals domèstics, cosa que es
correspon a la noblesa i honradesa del cavalls i a la baixesa i
vilesa dels yahoos. Swift no era pas el primer a conrear la sàtira
política en forma d’aventures on la fantasia i la humanització
dels animals es converteix en una eficaç eina de denúncia de les
hipocresies i la mesquinesa humanes, particularment sagnants quan es
combinen amb el poder. D’entre els antics és obligat referir-se a
la comèdia d’Aristòfanes </span><i style="font-size: 14pt;">Els ocells </i><span style="font-size: 14pt;">(414
aC)</span><i style="font-size: 14pt;">.</i><span style="font-size: 14pt;"> Però potser cap altra obra com el</span><i style="font-size: 14pt;"> </i><i style="font-size: 14pt;">L</i><i style="font-size: 14pt;">libre
de les bèsties </i><span style="font-size: 14pt;">(1288)</span><span style="font-size: 14pt;">
</span><span style="font-size: 14pt;">de Ramon Llull posa al descobert tota mena de corrupcions
lligades al govern de les ciutats i dels regnes, amb una línia
argumental amb nombroses ramificacions on el salconduit de la faula
protagonitzada per animals serveix per mostrar com la recerca del
propi profit anul·la qualsevol escrúpol i perjudica el benestar
dels ciutadans, atemptant, per tant contra la consecució del bé,
que és l’objectiu últim del cristianisme racionalista que el
doctor il·luminat va defensar per terra, tinta i mar durant la seva
llarga vida d’intel·lectual i activista. L’obra forma part d’un
llibre molt més extens (</span><i style="font-size: 14pt;">Fèlix o llibre de meravelles</i><span style="font-size: 14pt;">), amb
el qual comparteix l’ús extensiu dels «exemples», petites
narracions, sovint una dins de l’altra, de les quals es pot deduir
una conclusió lògica i, per tant, un ensenyament que ha apel·lat a
la intel·ligència del lector. La trama principal del <i>Llibre de les
bèsties</i> gira al voltant de la capacitat de manipulació que Na
Renard desplega per aconseguir estar cada vegada més a prop del
poder. Així aconsegueix allunyar o liquidar consellers reials molt
més «nobles» que ella, com el Linx, el Lleopard, l’Os o la Serp,
tant amb males arts com amb argumentacions aparentment impecables, i
posar en llocs clau el Conill, el Gall i el Paó, animalons
evidentment a la mercè de la guineu. Un dels punts forts del llibre,
doncs, és la manipulació de la veritat per imposar un relat que
només afavoreix una minoria corrupta i bloqueja qualsevol
possibilitat de bon govern.</span></div><p></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"> <i>Els
ocells</i>, <i>Llibre de les bèsties </i>i <i>Viatge al país dels
houyhnhnms, </i><span style="font-style: normal;">segueixen només en
part l’estela de les faules clàssiques o de tradició oriental,
perquè l’ensenyament que vehiculen és més complex i s’enfronta
directament als governants. No només mostren, sinó que denuncien.
Això no ha impedit, ans al contrari, que hagin estat llibres
considerats adequats per a lectors joves. </span><span style="font-style: normal;">D’una
banda perquè </span><span style="font-style: normal;">reuneixen dos
dels valors que més s’han associat a la lectura juvenil: la
fantasia i l’ensenyament. </span><span style="font-style: normal;">I
d’altra banda perquè q</span><span style="font-style: normal;">ui
si no els joves ha</span><span style="font-style: normal;">n</span><span style="font-style: normal;">
d’escombrar la corrupció </span><span style="font-style: normal;">i
la manipulació </span><span style="font-style: normal;">i fer foc
nou? </span><span style="font-style: normal;">Podríem dir el mateix
de </span><i>La rebel·lió dels animals</i><span style="font-style: normal;">
(1945) de George Orwell, una faula política </span><span style="font-style: normal;">no
només força més propera a nosaltres sinó </span><span style="font-style: normal;">encara
d’una actualitat reveladora. </span><span style="font-style: normal;">I
a</span><span style="font-style: normal;">mb un escreix important: no
necessita fer abstraccions, sinó que cenyint-se amb força
meticulositat a la revolució russa, aconsegueix fer-nos entendre el
fenomen a què encara estem sotmesos de manipulació de les masses a
través de les mentides.</span></span></p>
<p style="font-style: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">O</span><span style="font-style: normal;">rwell,
</span><span style="font-style: normal;">horroritzat de com els ideals
de la revolució socialista havien estat traïts fins a convertit la
Unió Soviètica en una presó tan mesquina com l’antic règim
tsarista, </span><span style="font-style: normal;">construeix un relat
completament paral·lel a la revolució russa des dels seus inicis
fins al </span><span style="font-style: normal;">1945. Al mas del
senyor Jones, menat amb la incompetència pròpia dels borratxins, un
vell verro, conegut com el vell Major, ensenya als animals que és
possible i és just deslliurar-se de la tirania dels humans i aspirar
a ser governats per ells mateixos, a deixar de ser esclaus. Un somni
que una cançó converteix en l’ideal compartit i que tres dels
porcs més llestos converteixen en una teoria política:
l’animalisme. </span><span style="font-style: normal;">Molt més
aviat del que ningú hagués pensat, arriba un dia que els animals es
rebel·len contra la incompetència i la brutalitat del senyor Jones
i conquereixen el mas per a ells mateixos. En l’eufòria de la
victòria col·lectiva, les iniciatives dels líders (els porcs) són
rebudes amb entusiasme: una bandera verda amb una banya i una peülla
encreuades, set manaments que acaben amb la proclama «Tots els
animals són iguals», </span><span style="font-style: normal;">una
campanya d’alfabetització, desfilades i mítings... Cada animal,
com en les faules clàssiques, representa una qualitat humana o, en
aquest cas, social. Els xais, incapaços d’aprendre’s els set
manaments repeteixen com un mantra «Quatre potes sí, dues potes no»
i representen el proletariat menys instruït. L’ase, tan escèptic
sempre, representa l’intel·lectual </span><span style="font-style: normal;">no
compromès</span><span style="font-style: normal;">. El cavall tan
forçut i voluntariós representa l’obrer </span><span style="font-style: normal;">estakhanovista</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">implicat a cegues en els
objectius de la revolució. El corb, que promet un més enllà de
descans i sucre, representa l’església ortodoxa... I entre els
porcs, no costa gaire associar l’hiperactiu Snowall a Tro</span><span style="font-style: normal;">t</span><span style="font-style: normal;">ski
i </span><span style="font-style: normal;">el tirànic Napoleó a
Stalin. </span><span style="font-style: normal;">Des del principi els
porcs van acumulant privilegis i la vida al mas és cada vegada més
penosa per als altres animals, que amb grans esforços i privacions
mantenen la fe en un ideal cada vegada més difuminat. L’exili de
Snowall, els pactes amb els propietaris dels masos veïns, la
repressió i les execucions, la gana... són episodis de la faula
absolutament paral·lels amb la història de la URSS. De tots, els
que millor transcendeixen la lliçó d’història </span><span style="font-style: normal;">i
semblen retratar l’actualitat </span><span style="font-style: normal;">són
els jocs de mans amb els quals els porcs </span><span style="font-style: normal;">manipulen
la realitat: els fets desapareixen, les xifres es retoquen, els set
manaments es reescriuen i s’esborren... L’aparell de propaganda
</span><span style="font-style: normal;">com a eficaç arma de
l’obediència.</span></span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><i>La
rebel·lió dels animals</i><span style="font-style: normal;">, amb la
seva senzillesa narrativa i la seva lucidesa, amb la seva potència narrativa, desborda doncs la lliçó d’història de la URSS i es
converteix en un clàssic fonamental de la lectura jove del segle
XXI. </span><span style="font-style: normal;">Pessimista? Més per
fidelitat als fets que per convicció. Just al revés que el nostre Ramon
Llull: optimista més per convicció que no pas per pròpia experiència. </span></span>
</p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">George
Orwell: <i>La rebel·lió dels animals</i>. Traducció de Marc Rubió.
Barcelona, Edicions 62, 2015.</span></p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-85661533014456936002022-05-31T10:12:00.007-07:002023-05-01T10:17:48.317-07:00La Klara i el Sol<p> </p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i style="font-size: 13pt; text-align: left;"></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="font-size: 13pt; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG6DYb_pbxN1pOS6ZDVqyxdcX6andLiVVW5YuA_1AupJo2VCkGtFVFL0r2rDsxH9zLwIA4qdGaDUvtLqalUMc2cq7TL1O7ESL7Jb4HDGr83gtiQbuPA6ZnkF_E1CLp0QYNG5KXo60D37lq4hjAi4Z4i2Vkd8xiWaswaAOPz_x11htkp9JnMYlpay79Mw/s140/androide.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="140" data-original-width="110" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG6DYb_pbxN1pOS6ZDVqyxdcX6andLiVVW5YuA_1AupJo2VCkGtFVFL0r2rDsxH9zLwIA4qdGaDUvtLqalUMc2cq7TL1O7ESL7Jb4HDGr83gtiQbuPA6ZnkF_E1CLp0QYNG5KXo60D37lq4hjAi4Z4i2Vkd8xiWaswaAOPz_x11htkp9JnMYlpay79Mw/w219-h279/androide.jpg" width="219" /></a></i></div><span style="font-size: large;"><i style="text-align: left;">La
</i><i style="text-align: left;">Klara i el Sol </i><span style="text-align: left;">(2021),
</span><span style="text-align: left;">del Premi Nobel 2017</span><i style="text-align: left;">
</i><span style="text-align: left;">Kazuo Ishiguro,</span><i style="text-align: left;"> </i><span style="text-align: left;">no és
una novel·la </span><span style="text-align: left;">pensada per als públic juvenil, però no
descarto que una vegada començada la seva travessia a les
llibreries, acabi formant part d’aquells llibres de referència del
jove lector.</span></span><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;">En
primer lloc perquè, encara que no tingui l’aire d’una rondalla,
el mateix autor confessa que la idea inicial va sorgir de la voluntat
de fer un àlbum infantil inspirat en contes georgians. Les rondalles
populars (i els mites) són plenes de pares que volen desfer-se dels
fills: que els fan matar, que els abandonen al bosc o que els
encomanen missions suïcides. També hi ha, al contrari, pares
sobreprotectors, que amaguen secrets crucials als seus fills, i pares
que es construeixen el seu propi fill, amb un tros de fusta, amb una
mica de farina o amb fang. Tot plegat ens ensenya que això de ser
progenitor i de ser descendent no és un camí de roses. Fàcilment
pot derivar en un camí que ens aboqui a un dels nombrosos inferns
que els humans engiponem amb tanta traça com mala baba, on l’amor
i la crueltat sovint són caps del mateix monstre. En aquest sentit,
el recurs que Kazuo Ishiguro fa de la ciència ficció continua la
missió de les rondalles i els mites i, canviant el registre de la
fantasia, ens posa davant un mirall molt semblant: clonació,
manipulació genètica, androides, control social... són
possibilitats de perfeccionar aquells rústics inferns on regnen els
mateixos monstres.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;">En
segon lloc, no es descartable que acabi formant part de les lectures
joves de referència perquè l’aventura que se’ns explica és una
aventura protagonitzada per joves: una nena de 14 anys, anomenada
Josie, el seu veí i amic Rick i, sobretot, la narradora, una AA
anomenada Klara acabada de sortir de la fàbrica que ha d’anar
aprenent el funcionament del món i ha d’arriscar-se a prendre les
pròpies decisions. (Un AA és un amic artificial, és a dir un
sofisticat androide que té com a missió acompanyar nens i
adolescents). Klara és, per una banda, un individu en formació, que
descobreix el món que l’envolta i n’ha d’aprendre els
mecanismes, i, per altra banda, assumeix la responsabilitat d’una
germana gran gairebé adulta a qui se li encomana que vetlli pel
benestar d’una germana de salut molt delicada. Recordeu Holden
Caulfield? Traieu-li la ràbia contra el món adult, que domina el
seu llenguatge i part del seu comportament i també hi trobareu
aquest germà gran, que descobreix com és món i que s’imposa la
tasca de protegir els nens que puguin caure pel penya-segat del camp
de sègol. Perquè, per sobre de tot, l’infant té dret a transitar
cap a l’edat adulta a recer dels perills.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;">La
protagonista de la novel·la és, com el mateix títol assenyala, la
jove androide, que narra les seves vivències en primera persona,
recurs aquest molt habitual en la narrativa adoptada per la nació
juvenil des del seu probable llibre fundador: <i>Robinson Crusoe</i>.
Ara bé, és una protagonista que no és heroi ni molt menys
antiheroi, és una protagonista subsidiària des del moment que la
seva missió està totalment mancada de motivacions personals: Klara
vol aprendre per ser útil a la nena que li ha estat assignada. Tot i
que «assignada» no és la paraula, ja que entre les dues s’ha
produït una aproximació prèvia marcada per una complicitat
completament intuïtiva, exactament com els nens acostumen a fer els
amics. El punt de vista de la narradora és cibernètic: sovint ens
explica com el seu sistema de visió compartimenta la realitat en
blocs fins que en troba la coherència, però sobretot està mancat
d’experiències prèvies, cosa que no només limita d’una forma
molt curiosa la informació que arriba al lector, sinó que ens
permet assistir amb curiositat a la gènesi de les conclusions que fa
gràcies a l’observació dels comportaments dels humans, de les
màquines... i del Sol.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;">El
Sol, així sistemàticament en majúscula, perquè la Klara, que en
depèn per carregar-se d’energia, el considera una divinitat
benefactora que podria, si se’l convenç amb pregàries i
sacrificis, salvar la Josie i retornar-li la salut. Una fe religiosa
molt detonant en un cervell artificial. I que contrasta amb el
projecte de la mare davant la probable mort de la filla: fer-ne una
reproducció robòtica exacta. El projecte que té la Klara per
salvar la Josie, doncs, es basa en la pura generositat: prega i
sacrifica una part de la seva «sang» per què la Josie pugui fer-se
gran. En canvi, el projecte de la mare, fundat únicament en la
tècnica, està encaminat a neutralitzar el dolor que li produirà la
mort de la filla.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;">La
narració té un ritme pausat, la Klara és un individu pacient i
discret, i és a través de les seves observacions i de les converses
que reprodueix que ens revela a poc a poc com funciona la societat
ucrònica que ha imaginat Kazuo Ishiguro. Una societat amb molts
punts de contacte amb la nostra però que sobretot ha fet un
inquietant pas endavant en la manera d’educar els nens i
adolescents: sols a casa amb el seu rectangle de butxaca des d’on
reben les classes, sotmesos a arriscades millores genètiques, amb
amics artificials a mig camí entre el confident, la joguina, la
mainadera i la mare. I poc a poc es desvetlla el conflicte central:
les actituds oposades de la Klara i la mare sobre el possible traspàs
de la Josie: l’esperança per un banda i el consol d’una rèplica
substitutòria per l’altra. La fe lluminosa del robot contra
l’egoisme possessiu de la mare.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;">Si
sovint els protagonistes de la novel·la juvenil són com joguines
trencades i abandonades, en aquesta novel·la l’escriptor britànic
d’origen japonès construeix una faula on la protagonista acaba
sent efectivament una joguina trencada i abandonada, però satisfeta
de la missió que ha acomplert. Una faula sense animals, però amb
androides, i amb lliçó final sobre què és ser humà i com l’amor
ens transforma.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;">Kazuo
Ishigurp.<i> La Klara i el Sol.</i> Traducció de Xavier Pàmies.
Barcelona, Editorial Anagrama, 2021.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-54019148201187352212022-04-07T08:35:00.006-07:002023-05-01T10:21:28.558-07:00<p><br /> </p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><i>
Tanguy</i> </span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4PAHU8yoKrdw5Yyx6nqy8EPkT-5m3KCvPt9mR6X2hVqA_b9lcmRpiSMXWSPEibbPEnjGNR_Lwa1ANk-9tWgEu2cDTJLR1e-CU3kfmvCm9dix6Nhzhnm6zK6IjuR9NelnSFKSCTPT9bYj65kE1huCBdKXyOUq_h8biK_HmrSvzLvK4LeFlLIN3_KqnsA/s293/tanguy.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="293" data-original-width="172" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4PAHU8yoKrdw5Yyx6nqy8EPkT-5m3KCvPt9mR6X2hVqA_b9lcmRpiSMXWSPEibbPEnjGNR_Lwa1ANk-9tWgEu2cDTJLR1e-CU3kfmvCm9dix6Nhzhnm6zK6IjuR9NelnSFKSCTPT9bYj65kE1huCBdKXyOUq_h8biK_HmrSvzLvK4LeFlLIN3_KqnsA/s1600/tanguy.jpg" width="172" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: large;">Michel
del Castillo (1933) i Jorge Semprún (1923 - 2011) són dos
escriptors francesos de primera línia que des del seu origen i dolor
espanyols van construir una notable obra on combinen ficció i
autobiografia. La Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial
els van arrossegar cap als destins més cruels, i en van fer un
testimoni estremidor, literàriament potent i d’una gran
repercussió entre els lectors francesos i de bona part del món. No
sé si n’hi ha cap en espanyol que se’ls pugui comparar. En
català, sí: Joaquim Amat Piniella (1913- 1974), l’autor de <i>K.L.
Reich </i><span style="font-style: normal;">(1946), </span><span style="font-style: normal;">que
si no hagués estat sotmesa a tots els condicionants d’aïllament,
</span><span style="font-style: normal;">supremacisme lingüístic,
</span><span style="font-style: normal;">censura i pobresa del mercat
editorial </span><span style="font-style: normal;">de l’Espanya
franquista </span><span style="font-style: normal;">hagués pogut
tenir una important volada internacional, </span><span style="font-style: normal;">al
costat de les obres de Primo Levi o Elie Wiesel.</span></span><p></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><span style="font-style: normal;">Michel
de</span><span style="font-style: normal;">l</span><span style="font-style: normal;">
Castillo, </span><span style="font-style: normal;">va estrenar-se com
a escriptor amb </span><i>Tanguy </i><span style="font-style: normal;">(1957).</span><i>
</i><span style="font-style: normal;">Un llibre que senta les bases de
tota la seva abundant producció posterior i que va tenir un enorme
reconeixement: </span><span style="font-style: normal;">e</span><span style="font-style: normal;">ntre
el públic francès contemporani </span><span style="font-style: normal;">en
el moment de la</span><span style="font-style: normal;"> seva
publicació, entre el públic internacional gràcies a les
traduccions </span><span style="font-style: normal;">(excepte a
Espanya, és clar)</span><span style="font-style: normal;"> i, a més
llarg termini, entre el públic jove; </span><span style="font-style: normal;">j</span><span style="font-style: normal;">a
que ha estat un títol que diverses generacions de professors de
llengua i literatura han fet llegir a les seves classes d’institut.
</span><span style="font-style: normal;">Una cosa semblant va passar
amb </span><i>Le Grand Voyage</i><span style="font-style: normal;">
(1963)</span><span style="font-style: normal;">, </span><span style="font-style: normal;">de
Jorge Semprún. Però amb una repercu</span><span style="font-style: normal;">ssió
no comparable entre el públic jove.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><span style="font-style: normal;">A
</span><span style="font-style: normal;">més, </span><i>Tanguy</i><span style="font-style: normal;">
té una virtut que el fa encara més especial. És un llibre que
deixa petja. Les desventures del nen protagonista </span><span style="font-style: normal;">comencen
amb les canonades amb què els republicans madrilenys es defensen de
l’atac feixista. I aquests cops sords i estrepitosos </span><span style="font-style: normal;">marquen
l’inici d’una cursa per la supervivència en territori hostil, en
camps de concentració francesos i alemanys, en vagons de
mercaderies, al tenebrós Asil Duran de Barcelona, a la fàbrica de
ciment de </span><span style="font-style: normal;">Vallcarca</span><span style="font-style: normal;">...
</span><span style="font-style: normal;">Les injustícies i el dolor
que viu l’alter-ego de l’autor durant aquests anys d’infantesa
i adolescència són certament escruixidores i el narrador les
detalla des de la visió del nen que hi ha de </span><span style="font-style: normal;">fer
</span><span style="font-style: normal;">front, entre resignada i
admirada: «és la guerra», es diu a ell mateix per intentar posar
un context que expliqui aquella crueltat, aquell fred, aquella fam.
</span><span style="font-style: normal;">Una explicació que decau
quan és internat a l’Asil Duran. </span><span style="font-style: normal;">L</span><span style="font-style: normal;">lavors
la </span><span style="font-style: normal;">criminal </span><span style="font-style: normal;">crueltat
dels religiosos que l’administraven queda marcada per la gratuïtat;
</span><span style="font-style: normal;">i, per tant, per la pura
maldat. En el periple, el protagonista aconsegueix viure alguns
moments d’amistat </span><span style="font-style: normal;">amb
iguals o </span><span style="font-style: normal;">de </span><span style="font-style: normal;">sentir-se
sota l’empara protectora que tot nen mereix.</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">Però bona part de les seves
desventures estan marcades precisament pel contrari: pel
desemparament. Una paraula absolutament literal: abandonat primer pel
seu pare i després per la seva mare, Tanguy, el nen de pocs anys,
l’adolescent, el jovenet, es pregunta constantment què hi fa ell
sol al món; com pot ser que el seu pare i la seva mare hagin posat
per davant altres preocupacions al deure de protegir-lo amb els seus
braços, les seves mans, els seus petons, les seves paraules.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><span style="font-style: normal;">El
mite de Hansel i Gretel, tan freqüent en les novel·les del dolorós
recorregut juvenil cap a l’edat adulta, com a L</span><i>’illa
del tresor</i><span style="font-style: normal;"> o </span><i>El
guardià en el camp de sègol, </i><span style="font-style: normal;">entre
moltes d’altres,</span><i> </i><span style="font-style: normal;">en
aquesta novel·la és </span><span style="font-style: normal;">rigorosament
literal</span><span style="font-style: normal;">. El protagonista és
abandonat tot sol en el pitjor dels boscos possibles: una </span><span style="font-style: normal;">França
sense fraternitat que envia els republicans espanyols als camps de
concentració, una Alemanya embogida de nit i boira, una Espanya
catòlicament repressora. Sense ni tan sols l’engany de la casa de
xocolata. Amb un dolor tan constant i tan intens de saber-se
abandonat, que sovint Tanguy s’obliga a pensar que la mare és
morta </span><span style="font-style: normal;">i </span><span style="font-style: normal;">que
és </span><span style="font-style: normal;">per això </span><span style="font-style: normal;">que
ho ha tornat a aparèixer mai.</span><span style="font-style: normal;">
A la rondalla, els dos germanets perduts al bosc aconsegueixen tornar
a casa i ser rebuts amb alegria. </span><span style="font-style: normal;">També,
en certa mesura, Jim Hawkins i Holden Cauldield «</span><span style="font-style: normal;">retornen».</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">Ni Mi</span><span style="font-style: normal;">chel</span><span style="font-style: normal;">
del Castillo ni Tanguy </span><span style="font-style: normal;">no </span><span style="font-style: normal;">van
tenir tanta sort. </span><span style="font-style: normal;">I potser
per això </span><i>Tanguy</i><span style="font-style: normal;"> és
la primera d’una sèrie de novel·les que repeteixen el mateix
abandonament: </span><i>Rue des arxives </i><span style="font-style: normal;">(1994),
</span><i>De père français </i><span style="font-style: normal;">(1998)</span><i>,</i><span style="font-style: normal;">
</span><i>Mamita </i><span style="font-style: normal;">(2010)</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><span style="font-style: normal;">Tot
i que tant pare com mare reapareixen </span><span style="font-style: normal;">a
les últimes pàgines del llibre</span><span style="font-style: normal;">,
el protagonista no hi troba cap amor, cap manera de sentir-se
complert. </span><span style="font-style: normal;">Amb el protagonista
completament sol,</span><span style="font-style: normal;"> la novel·la
acaba amb </span><span style="font-style: normal;">un desig de la part
del narrador en tercera persona</span><span style="font-style: normal;">:
</span><span style="font-style: normal;">ja que Déu no deu pas
existir, </span><span style="font-style: normal;">li desitja </span><span style="font-style: normal;">altres
protectors desinteressats; </span><span style="font-style: normal;">i
</span><span style="font-style: normal;">q</span><span style="font-style: normal;">ue
pugui, un dia, en una França que estima però que no li ha donat
res, trobar bella la vida. Un final de rondalla que canvia </span><span style="font-style: normal;">la
dolçor</span><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">dels
</span><span style="font-style: normal;">anissos de la felicitat pe</span><span style="font-style: normal;">l</span><span style="font-style: normal;">
regust de</span><span style="font-style: normal;">l </span><span style="font-style: normal;">tabac
dolent. </span><span style="font-style: normal;">Escèptic,
e</span><span style="font-style: normal;">xistencialista.</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><span style="font-style: normal;">M</span><span style="font-style: normal;">ichel
del Castillo; </span><i>Tanguy</i><span style="font-style: normal;">.
París, Editions Gallimard, 1995.</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><span style="font-style: normal;">N’hi
ha una traducció catalana a càrrec de Ramon Lledó, de l’editorial
Límits d’Andorra </span><span style="font-style: normal;">(1994).</span><span style="font-style: normal;">
Amb un pròleg de Manuel Vázquez Montalbán.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-40999009113710469122022-01-28T09:11:00.004-08:002022-06-02T09:14:18.105-07:00<p><span style="font-size: large;"> <i>Le grand Meaulnes</i></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiz9-xlB95PcHKzO8TqmIqeBPOcIFQNg1okvbrIMZZEaJo8XaYZ706kw0nAKVFVJ6r9sFgH10URht92rsUbQQRr4Z-a3sFiyhVzX81dsFW1piJHUJWxZXDNdTHci0QOB0voGJ-_obnnUO-nj321m0g_T_LJXCXIxKC037Pw0lP2L6TSn1XRhFOVq9zWsA=s3391" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3391" data-original-width="2106" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiz9-xlB95PcHKzO8TqmIqeBPOcIFQNg1okvbrIMZZEaJo8XaYZ706kw0nAKVFVJ6r9sFgH10URht92rsUbQQRr4Z-a3sFiyhVzX81dsFW1piJHUJWxZXDNdTHci0QOB0voGJ-_obnnUO-nj321m0g_T_LJXCXIxKC037Pw0lP2L6TSn1XRhFOVq9zWsA=s320" width="199" /></a></div><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium; text-align: left;">Alain-Fournier
va ser un jove novel·lista. I jove va morir, poc després de ser
cridat a files per defensar França, l’any 1914, a la Gran Guerra.
La novel·la que va escriure, sobre el dolor de la pèrdua de la
primera joventut, va quedar així com a única obra de l’escriptor,
protegida per una mort prematura i malaguanyada. Com la de centenars
de milers de joves francesos i alemanys que van matar-se els uns als
altres: una bala al ventre, la cama gangrenada per la metralla, la
pell amb esgarrifoses butllofes degudes al gas mostassa. Però
aquesta joventut que va ser llançada a les trinxeres havia crescut
amb els nobles ideals de l’amistat, la fidelitat, l’amor,
l’aventura meravellosa... Havien viscut intensament el goig d’una
excursió, havien imaginat amors tan màgics que podien convertir un
instant en un futur resplendent, s’havien vist ells mateixos, amb
cossos ja adults, amb la mirada d’infant. Havien intuït la veritat
de les rondalles. I Alain-Fournier, de tot aquest pòsit meravellós,
en va fer una obra literària, una urna de cristall on aquells somnis
s’expressessin per sempre amb tota la seva puresa i tot el seu
dolor.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><i>Le
grand Meaulnes</i> (1913) és una novel·la protagonitzada per dos
adolescents. Un és el narrador, un esperit més observador que
actor. L’altre és el que dona nom al llibre i que de seguida
mereix l’epítet de gran per les seves qualitats de lideratge. Tots
dos viuen a casa el mestre d’una escola rural. El narrador perquè
n’és el fill, i el protagonista perquè sa mare l’hi deixa a
pensió. Després de perdre’s de forma tan atzarosa com els herois
dels relats màgics de la matèria de Bretanya o d’algunes
rondalles, el gran Meaulnes arriba per casualitat a una mena de palau
enmig del bosc on se celebra una sorprenent festa de noces. El lloc
tant pot semblar una caseta de xocolata sense bruixa on els nens i
nenes que formen la major part de convidats són invitats al joc
continu; com el castell de la Bella dorment, ja que és on troba la
jove, gentil i subtil dama de qui s’enamora fulminantment. La festa
acaba abans d’hora perquè la joveníssima núvia planta el
joveníssim nuvi, Franz, de qui Meaulnes es convertirà en aliat i
alhora en víctima. A partir d’aquí, aquell lloc meravellós i el
relat sobre la festa es converteixen en l’obsessió dels dos
protagonistes: com localitzar-lo? Com retrobar la jove i bella dama?</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">Com
si s’hagués fos en el buit, els dos protagonistes són incapaços
de retrobar el lloc de la festa, tot i que no pot ser gaire lluny.
Decebut, el gran Meaulnes. l’heroi malaurat, inicia un recorregut
ple de dificultats que l’allunya ràpidament de la seva
privilegiada i daurada joventut, fins al punt que la figura del
narrador va prenent més i més relleu, com a autèntic dipositari
dels somnis i ideals del seu amic. Paradoxalment, el narrador, que
assumeix les seves responsabilitats adultes, mai traeix el somni del
seu amic i vetlla i se sacrifica perquè les dues parelles
d’enamorats aconsegueixin reunir-se. En canvi, el gran Meaulnes,
que sembla negar-se a créixer, assumeix que la felicitat és un
miratge, fins al punt que es converteix en un personatge que fuig:
del seu amic, de l’indret meravellós, de la seva estimada, d’ell
mateix.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">De
les dues figures femenines, Yvonne de Galais, com a la major part de
les rondalles i les novel·les d’aventures, té un protagonisme
subsidiari dels seus dos enamorats. És clarament la dama angelical
que el narrador es mereixeria, però a qui es limita a protegir per
ser fidel al somni del seu amic. Meaulnes és qui la porta a coll
escales amunt el dia del seu casament. I el narrador qui la porta
escales avall, nou mesos després, el dia del seu funeral. I el
lector no té dubte de quin acte d’amor és més intens i sincer.
Valentine (la núvia de Franz) en canvi, té l’esperit insegur de
Meaulnes, no es limita a esperar, sinó que fuig i intenta orientar
el seu destí, encara que això la porti a trair els somnis, en una
peripècia força inversemblant que acaba amb uns anissos una mica
esbravats: finalment es casa amb Franz i van a viure a la deliciosa
caseta que Franz feia servir per jugar a ser gran.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">El
llibre es recorda molt més per la lluminositat i intensitat
d’algunes escenes que no pas per la trama argumental, novel·lesca
en el mal sentit de la paraula. Com la de l’enlluernadora entrada
de Meaulnes en la vida del narrador, quan engega una pirotècnia a
mig cremar que ha trobat a les golfes. En paraules del narrador,
Meaulnes va bufar sobre l’espelma que il·luminava el rostre de la
seva mare... El pinyol del llibre, del qual tots els episodis
anteriors són preparació i tots els episodis posteriors són
conseqüència, la meravellosa festa de noces, arriba al lector
amplificada a través de la visió encisada del narrador, que reporta
la descripció que n’hi ha fet Meaules. Tant mítica esdevé la
festa que més endavant, hi ha un meritori intent de reproduir-la. El
narrador ha localitzat Yvonne de Galais i ha aconseguit organitzar
una festa camperola a imatge d’aquella que va encisar Meaulnes. Tot
i les bones intencions i que l’essencial és allà (la mateixa
Yvonne), res és igual i Meaulnes es mostra distant i irritable.
L’episodi dona molt d’espai a un accident que li passa al vell
cavall d’Yvonne: tot i que s’ha fet el possible per a la comoditat
de la bèstia, al final tots aquells preparatius s’han convertit en
una cruel trampa que li esguerra una pota. Meaulnes, quan ho veu,
s’enfurisma i en culpa a tothom. La festa acaba amb la sensació
que alguna cosa molt valuosa ha estat trencada. I el lector no pot
deixar de prendre el destí del cavall com una premonició de la mort
d’Yvonne: una altra de les escenes punyents del llibre, on el
protagonisme del narrador ja sobrepassa clarament el de Meaulnes, que
ha passat a ser gairebé una nosa, un motiu més de tristesa.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">Alain-Fournier,
que havia admirat escriptors simbolistes de tercera fila, aconsegueix
en aquest llibre ser més fidel a la seva intuïció, a
l’autenticitat dels seus records de minyó quiet i somiós, que als
seus projectes poètics. Sí que la novel·la té alguns moments d’un
fulletonesc inversemblant, però mai perd la màgia que en fa una
lectura que deixa empremta.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;">Alain-Fournier.
<i>Le grand Meaulnes</i>. París: Éditions Gallimard, 2009.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">N’hi
ha una traducció catalana a càrrec de Lídia Anoll: <i>El gran
Meaulnes</i>. Martorell: Editorial Adesiara, 2019.</p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p><br /><p></p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-16433118040013168722011-09-28T03:07:00.000-07:002022-09-04T09:28:50.448-07:00Els llibres de viatges d'Albert Casals. Elogi de la felicitat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIo2c1dxeW-dyRW-wnqP9WCRe79_Yhtf1J_BkcV59xTnazYDGScULLuvJq_AGMu13p5tHvoLxbUAeHY0zvy2IsimgC9EPrx2BBFn8d443rGqIkG8EtaZ-oeBI25HXEuw-VPMM6cXOIV4bS/s1600/albert+casals.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5657351215380321522" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIo2c1dxeW-dyRW-wnqP9WCRe79_Yhtf1J_BkcV59xTnazYDGScULLuvJq_AGMu13p5tHvoLxbUAeHY0zvy2IsimgC9EPrx2BBFn8d443rGqIkG8EtaZ-oeBI25HXEuw-VPMM6cXOIV4bS/s320/albert+casals.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 114px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 254px;" /></a>
<meta content="text/html; charset=utf-8" equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 9" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 9" name="Originator"></meta><link href="file:///C:/DOCUME%7E1/LSERRA%7E1.002/CONFIG%7E2/Temp/msoclip1/01/clip_filelist.xml" rel="File-List"></link><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Cambria; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073741899 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin-top:0in; margin-right:0in; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0in; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:Calibri; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;} h1 {mso-style-next:Normal; margin-top:24.0pt; margin-right:0in; margin-bottom:0in; margin-left:0in; margin-bottom:.0001pt; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan lines-together; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:14.0pt; font-family:Cambria; color:#365F91; mso-font-kerning:0pt; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;} a:link, span.MsoHyperlink {mso-ascii-font-family:"Times New Roman"; mso-hansi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; color:blue; text-decoration:underline; text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed {color:purple; text-decoration:underline; text-underline:single;} span.Heading1Char {mso-style-name:"Heading 1 Char"; mso-ansi-font-size:14.0pt; mso-bidi-font-size:14.0pt; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; color:#365F91; font-weight:bold;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 85.05pt 70.85pt 85.05pt; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --></style><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: ";"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Viatge i literatura infantil i juvenil són termes molt propers: la forma més clàssica de l’aventura sempre és el viatge. Sigui un gran periple deutor de<span> </span><i>l’Odissea</i>, com <i>l’Illa del tresor</i> o <i>El Petit Príncep</i>; com un de tan minúscul com <i>En Patufet</i>. I tota la sèrie dels viatges extraordinaris de Jules Verne. I quasi totes les rondalles. I bona part de la literatura fantàstica... Però si parlem de llibres de viatges autèntics; del subgènere de la literatura del jo que té en els llibres de Marco Polo, de Goethe, de Stendhal, de Stevenson... l’aval dels clàssics, trobar algun títol proper a la sensibilitat juvenil no és gens fàcil. Per això és una bona notícia que un joveníssim escriptor, Albert Casals, hagi aconseguit amb els seus dos llibres de viatges no només connectar amb un públic molt ampli que ha seguit amb entusiasme les seves aventures i la filosofia de vida que se’n desprèn, sinó que de forma instintiva ha col·locat la seva literatura en el centre mateix de la tradició de les narracions de viatges</span><span lang="CA" style="font-family: ";">.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Com un peregrí, com un artista adolescent en el seu Grand Tour pel sud d’Europa, el viatges Albert Casals no són els d’un mer turista a la recerca de postals exòtiques per emportar-se a casa, i tampoc els d’un comprador d’experiències programades i dissenyades, sinó un autèntic desig de vida, de conèixer, d’experimentar, de deixar que les coses passin en el moment que arribin, de confondre’s amb el paisatge humà... Un viatge d’instrucció que és un art en si mateix. I que té com a justificació principal allò que Montaigne exigia del viatger: que fos una manera de confrontar el propi cervell al dels altres. Són, doncs, uns viatges de transformació personal. I és precisament això el que l’impulsa a deixar-los per escrit. L’experiència del viatge estimula de per si el desig d’escriptura, però aquest desig es converteix en una autèntica necessitat quan el viatge és el vehicle d’un creixement interior viscut amb l’entusiasme d’una persona tan radicalment optimista i amb tantes ganes de felicitat com l’Albert Casals. Que, com també passa als lectors voraços amb els llibres que els atrapen, i com Montaigne deia que li passava quan viatjava, és capaç de sentir el terror que (el llibre o el viatge) acabi massa aviat.</span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Amb la seva cadira de rodes i els seus cabells blaus, Albert Casals comença el seu primer viatge en solitari als 16 anys. Com qualsevol jove europeu el seu primer bitllet al món és l’Interrail. I el seu primer país no pot ser cap altre que Itàlia: l’objectiu clàssic de tots els joves viatgers europeus que a partir del segle XVIII culminen el seu procés educatiu amb el famós <i>Grand tour</i>. Per a aquests viatgers il·lustrats Suïssa era l’indret on experimentar el sublim de la natura. I Itàlia allà on es trobava la millor lliçó de la història i de l’art; de la bellesa i de la civilització del Mediterrani. A l’Albert Casals no li interessa cap d’aquestes coses. Suïssa, la seva reglamentació i les seves muntanyes no té cap mena de cabuda en els seus projectes. Però Itàlia continua tenint alguna cosa d’aquell prestigi iniciàtic. El pas per Itàlia conferia als joves romàntics alemanys o britànics l’imprescindible caràcter d’homes de món. Avui, als joves usuaris de l’Interrail, el pas per Itàlia potser només els confereix les primeres lliçons d’una cosa molt llaminera però en el fons molt limitada: el joc de la llibertat. Però per a l’Albert Casals, el viatge a Itàlia és la revelació que l’autèntica llibertat no és un joc: que al món hi ha una quantitat il·limitada d’experiències per tastar i que, per tant, cal despendre’s dels límits que ens imposen o que ens imposem i que ens priven de gaudir-ne. De seguida, doncs, Itàlia es queda petita a una persona amb tanta fam de “deixar que passin coses”. I salta a Grècia</span><span lang="CA" style="font-family: ";">,</span><span lang="CA"> país poblat d’illes on sentir-se en un món a part; on cal prendre la constant decisió que Ulisses ja va haver d’aprendre a resoldre: quedar-se en el lloc on has estat tan ben rebut o marxar allà on l’inconegut t’espera.</span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Una vegada fet aquest primer aprenentatge, Albert Casals fuig d’Europa. Massa semblant un país a l’altre, massa previsible el que passarà, massa control sobre el destí del viatger... Com un miner que abandona una mina esgotada, es proposa explorar territoris més prometedors. I comença pel que creu més diferent del terreny ja explorat: Tailàndia, Malàisia i Singapur. I després una altra vegada Europa. Però de seguida el Japó. I en el segon llibre Sud-Amèrica, Àfrica i una altra vegada el Japó.</span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium;">Ara ja, Albert Casals és un viatger expert, que es posa reptes cada vegada més complexos, com aquells corredors que sempre es proposen una distància més llarga, un desnivell més abrupte o un clima més extrem. El viatge es planteja sense diners (vint euros per sis mesos de viatge en el cas de Sud-Amèrica) i a través d’uns països que qualsevol persona amb un mínim de prudència desaconsellaria –o directament prohibiria- a un jove de 18 anys en cadira de rodes (ciutats caòtiques i perilloses, deserts, selves, aiguamolls, malalties endèmiques...). Però el repte no és el rècord, fer allò que ningú més ha fet, sinó una ànsia desaforada de vida, de curiositat, d’experiència... de món. I per a aquest viatger d’Esparraguera, que en el món hi hagi obstacles no és cap raó per quedar-se a casa. Els obstacles són per saltar-los i veure què s’hi amaga al darrere. Això inclou franquejar fronteres sense el visat corresponent, dormir en companyia de sense sostre, viatjar de polizó en camions, creuar la selva del Panamà sobre una llanxa de contrabandistes en plena tempesta tropical. I un nombre considerable d’altres “bogeries” que farien posar els pèls de punta a qualsevol progenitor.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Tant el primer com el segon llibre de l’Albert Casals inclouen uns interessants textos complementaris. “Com veig el món” en el primer, i “Felicisme i infelicisme” en el segon. Són uns intel·ligents assajos sobre la felicitat i la llibertat, construïts amb una desimboltura i una convicció personal que els emparenta estilísticament amb els elogis maragallians. I també, a aquestes alçades no caldria ni dir-ho, amb un vitalisme equivalent. La soca ideològica, però, cal buscar-la en Erich Fromm. <i>La por a la llibertat</i>, que tanta influència va tenir durant els anys seixanta i setanta, és el text de referència de la filosofia d’Albert Casals sobre la por a la felicitat. Una filosofia pràctica i practicada que interpel·la el lector:</span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium;"><span> </span>“Evidentment, no és fàcil destruir els obstacles que nosaltres mateixos hem posat a la nostra llibertat. És probable que al llarg de la nostra vida haguem rebut milers d’influències que ens han intentat convèncer que certes coses són impossibles (com, per exemple, viatjar pel món sol, sense diners i en cadira de rodes?), que les coses funcionen d’un certa manera, que això o allò és massa perillós per ser considerat, que no sempre podem triar allò que volem, i que hi ha infinites decisions que no hem de prendre perquè tard o d’hora les lamentarem.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">“Però el que ens fa lliures és, precisament que som capaços de combatre totes aquestes influències. El fet que, si realment ho volem, podem lluitar per descobrir quina és la nostra autèntica voluntat, allò que realment desitgem. I quan aconseguim crear els nostres propis desitjos, quan aconseguim ser nosaltres mateixos, i ningú altre, els que elegim el nostre futur... és aleshores quan som realment, veritablement, lliures.” (<i>Sense fronteres</i>, p.177) </span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">El viatger, amb la ploma a la mà (si és que aquest noi de l’època digital utilitza ploma i paper) es converteix, doncs, no només en un hàbil narrador de les seves peripècies, sinó que demostra un grau de maduresa reflexiva molt important. Ser feliç i ser lliure per a ell són termes absolutament complementaris. I el viatge és la manera perfecta de conjugar-los simultàniament, desafiant els límits, les fronteres, les barreres de tota mena. La seva manera de convertir els seus desitjos en accions. Si heu vist alguna de les entrevistes que li han fet a la televisió haureu vist que l’Albert Casals és una persona que irradia un esperit positiu en estat pur. Sobre una cadira de rodes ballarina, amb els seus cabells estrafolaris, el seu somriure rialler i la seva mirada intensa i excitada (maragalliana, potser en podríem dir), es converteix per als telespectadors en una lliçó autèntica de vida. Però per als lectors, la lliçó més ben dictada és la de la generositat reflexiva d’aquestes últimes pàgines amb què complementa els seus dos llibres</span><span lang="CA" style="font-family: ";">.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">“On deu ser ara l’Albert Casals?” ens preguntem els seus lectors. Ja ha tornat del seu viatge a la Xina en autoestop? Quins projectes bullen ara en el seu cervell? No sabem si els dos llibres que ha publicat fins ara són el preludi d’alguna cosa més. El que és segur, però, és que malgrat la seva joventut (i que no era ben joves Byron<span> </span>quan va començar a escriure), Albert Casals ha demostrat talent com a escriptor. En aquests moments en què molts viatgers canalitzen la seva necessitat d’escriptura en un bloc o fins i tot a través de la brevetat d’uns twitter, ha estat una molt bona notícia la revitalització d’un gènere amb tanta història i tanta potència com són els llibres de viatge. I encara més que hagi estat de mans d’un autor tan jove, tan desacomplexat com per saber prescindir de les descripcions, incloure l’humor, barrejar fragments de dietari o de missatges electrònics... Però la vegada tan sensible com per connectar amb<span> </span>les claus del gènere i oferir al lector alguna cosa més que anècdotes: vida i pensament.</span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium;">Albert CASALS; <i>El món sobre rodes</i>. Edicions 62, Barcelona 2009.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium;">Albert CASALS; <i>Sense fronteres</i>. Edicions 62, Barcelona 2011. </span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span></p><span lang="CA"></span><span lang="CA" style="font-family: ";"><o:p></o:p></span>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-27192884554084901302011-08-04T08:16:00.000-07:002022-09-04T09:29:11.849-07:00Jim Botó, Lluc el maquinista i les bones preguntes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWLMOLsGJxEQxobHVoNYf8y6LEHpcnsPCCuqH3ObwUWBBYUx8ySpkKtZw8KHa0kDSLuML2VuzMQ8JyM_j3m9Z57UoejUMy3b9kvT0AuuqCaXgKkEEzs8464QZXh63HbcgMhiE-qfduqyGm/s1600/jim-knopf-lummerland-insel-m-emma-lukas-frau-waas.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5637021515939426882" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWLMOLsGJxEQxobHVoNYf8y6LEHpcnsPCCuqH3ObwUWBBYUx8ySpkKtZw8KHa0kDSLuML2VuzMQ8JyM_j3m9Z57UoejUMy3b9kvT0AuuqCaXgKkEEzs8464QZXh63HbcgMhiE-qfduqyGm/s320/jim-knopf-lummerland-insel-m-emma-lukas-frau-waas.gif" style="cursor: pointer; float: left; height: 212px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 294px;" /></a>
<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>CA</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:auto; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:auto; mso-para-margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;} </style> <![endif]--> <p class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Una illa tan petita que només hi caben un rei, els seus dos súbdits, un maquinista i la seva locomotora. Un nen que arriba dins un paquet postal amb l’adreça indesxifrable. Un viatge i les aventures que implica: una princesa raptada, unes muntanyes terribles, un desert com un laberint de miratges, un pseudogegant, un drac que tortura una colla de nens de tots els racons del món... I un segon viatge amb aventures encara més extraordinàries: la vida del fons del mar, un secret per descobrir, uns dolents per desemmascarar... Tot això hi trobaran les famílies disposades al banquet de la lectura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jim Botó</i>: un conte infantil ple d’imaginació, d’humor i de bones preguntes. I dic les famílies, perquè només nens molt lectors llegiran els dos volums d’aquestes aventures sense que d’alguna manera o altra se’ls estimuli a fer-ho: tenint-lo a casa (l’edició especial de La Galera amb motiu del 80è aniversari del naixement de l’autor és molt bonica), llegint-lo un estona cada dia en veu alta, parlant-ne...</span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Michael Ende (1929-1995) és conegut sobretot a casa nostra per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La història interminable </i>(1979) i per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Momo </i>(1972).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Llibres que sempre han apreciat els lectors adults i que es mereixen continuar tenint popularitat entre els joves lectors. El seu primer èxit com a escriptor, però, va ser un singular conte per infants, llarg com dues novel·les (els dos volums sumen més de 500 pàgines), amanit amb unes divertides il·lustracions de F. J. Tripp, protagonitzat per un petit nen negre –en Jim Botó-, el seu amic el maquinista Lluc i la ferma i bonhomiosa locomotora Emma. El conte té la mateixa grandesa literària que podríem atorgar a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Peter Pan</i> o a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Alícia en terra de meravelles</i>. Però amb una ambició no tan radicalment innovadora, més compromesa amb preocupacions morals i lliçons de vida; més propera a l’esperit de la tradició del conte meravellós; com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pinotxo</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El màgic d’Oz</i>. Però amb un sentit de l’humor més contemporani. I, sobretot, amb un esperit juganer que no amaga el desig d’aconseguir un món millor, després de l’esgarrifosa experiència del nazisme i de la seva habilitat per enquadrar bona gent poc capaç de pensar per ella mateixa en un projecte maligne. </span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">D’una família compromesa amb l’art d’avantguarda, el joveníssim Michael Ende va estar a un pas de morir en la defensa suïcida del III Raich l’any 1945, quan va deixar el fusell que li havien donat pocs dies abans i va abandonar el front per afegir-se a una organització antinazi. Va ser potser llavors que va afermar el seu compromís amb la llibertat i contra els prejudicis que caracteritzen tota la seva obra. I la seva fe en les decisions individuals i conscients: tan poderoses que poden canviar radicalment les situacions més desesperades. Tal com veiem en els seus personatges més coneguts, Momo i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Bastian. I també repetidament en les aventures d’en Jim Botó i els seus col·laboradors.</span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El conte es divideix en dues parts: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Jim Botó i el Lluc el maquinista</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Jim Botó i els 13 salvatges. </i>L’escenari inicial de la història d’en Jim Botó és la petitíssima illa de Lumerland, on regna Alfons Tres-quarts-de-dotze i on mai no passa res digne d’esment: el rei parla per telèfon, el senyor Màniga passeja, la senyora Queeè s’ocupa de la seva botigueta, i en Lluc fa córrer la locomotora Emma pels cinc túnels que foraden les dues muntanyetes. Aquesta pàtria tan diminuta i tan atrafegada com una cuineta de fireta, però, es converteix en una mena d’Ítaca a partir del moment que en Lluc no accepta que cal fer fora la seva locomotora degut a l’augment de població que representa que aquell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nadó que havia arribat dins un paquet postal<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’hagi fet prou gran com per comptar com a mig súbdit. Així que el forçut maquinista i el jove Jim preparen la locomotora Emma per a la navegació i emprenen un fabulós viatge. Que, com el d’Ulisses, implica el constant enfrontament amb el desconegut i constants preguntes sobre un mateix.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Així en Jim<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en Lluc arriben a Mandala (Xina, en l’edició de 1960), un regne magnificent on coneixen un nen de nen, de només un any d’edat i d’uns pocs centímetres d’alçada però amb l’enteniment i la determinació necessaris per ajudar els protagonistes a desemmascarar la mala fe dels ministres mandalins i, així, aconseguir posar en marxa l’autèntica aventura que lliga la desaparició de la princesa mandalina amb el misteri de l’origen d’en Jim Botó, el drac Queixaluda i els misteriosos i quasi analfabets 13.</span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">A partir d’aquest moment les aventures s’encadenen les unes amb les altres i les casualitats, lligades sempre a l’habilitat dels dos herois i també a la seva capacitat de comprensió i de bondat, determinen l’èxit de la missió: rescatar la princesa Li Si i els altres nens de les urpes cruels de la Queixaluda, que en el seu país de Kummerland, els sotmet a la tortura d’una disciplina escolar monstruosa. Pel camí han trobat el pseudogegant Tur Tur i el mig drac Nepomucè. Dos encontres que demostren que a la gent cal conèixer-la de prop i amb interès: una tesi que es repetirà en el segon volum de les aventures d’en Jim, en Lluc i l’Emma, quan es produeixi la transformació de la Queixaluda i, sobretot, quan es reveli l’absurda equivocació en què vivien els 13 Salvatges.</span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Amb un estil bonhomiós, però mai melós; amb una imaginació detallista de la nissaga meravellosa de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les mil i una nits</i>; amb un ferm rumb moral que atorga la victòria als senzills i honestos, sense, però, oblidar que l’aprenentatge essencial és l’esforç de conèixer-se un mateix; les aventures que Ende ens ofereix en aquest conte s’emparenten en el fons amb els relats mitològics i en parlen dels orígens i del destí, de la possibilitat que les coses autèntiques estiguin emmascarades per un miratge que una bona pregunta pot fulminar.</span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Michael Ende: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Jim Botó i el Lluc el maquinista</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Jim Botó i els 13 salvatges</i>. Traducció de Carme Serrallonga. Il·lustracions de F.J. Tripp. Barcelona: La Galera, 2009.</span></p>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-11661425487221483592011-08-02T05:12:00.000-07:002011-08-02T05:18:08.588-07:00Emili i els detectius<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjos0AG_qdArno8MVpukizKLfSO-wGIRLMeGKNNuf1hLpI-SUeGR7WJNu5euBBcaCpc_39N8TnJ_nAQ_u9yD4a1VXXXvevhcHYM-wTn2RrSDfqnTGbkUbDaHe-8-hVnQ1HHzAQuGiXQo6n/s1600/images.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 251px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjos0AG_qdArno8MVpukizKLfSO-wGIRLMeGKNNuf1hLpI-SUeGR7WJNu5euBBcaCpc_39N8TnJ_nAQ_u9yD4a1VXXXvevhcHYM-wTn2RrSDfqnTGbkUbDaHe-8-hVnQ1HHzAQuGiXQo6n/s320/images.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5636231709436102306" border="0" /></a><br /><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">Emili i els detectius </span>(1929) és l’obra més popular de l’escriptor alemany Erich Käestner (1879-1974), un escriptor molt estimat a Alemanya, considerat un dels principals clàssics de la literatura juvenil nacional, a la vegada que respectat per la seva producció per adults: poesia, novel•la, periodisme i guions de cabaret i de ràdio. Kästner va poder veure com cremaven els seus llibres durant el nazisme i com els bombardeigs aliats arrassaven la seva ciutat natal, Dresden. Sempre va mantenir una aguda actitud crítica i un apassionat pacifisme. En català, a més d’Emili i els detectius, també podem llegir la seva continuació Emili i els tres bessons i Dues Carlotes.<br />Aquesta novel•la conserva una frescor i un intel•ligència literària memorables, que cal localitzar especialment en dos trumfos. En primer lloc en una veu narrativa amb una voluntat declarada d’acostar-se al lector, interpel•lant-lo directament i buscant la seva complicitat, però sense mai fer-se empalagós ni estrafer-se en aguts ni en diminutius, sinó conjugant amb molt d’aplom les virtuts de la claredat i la gràcia. I en segon lloc en el dibuix dels personatges (no només del protagonista, que com és natural ocupa la primera posició), tan propers i transparents, tan responsables i independents. Uns bons minyons que aconsegueixen guanyar-se la simpatia del lector per com saben espavilar-se ells mateixos i mantenir la fidelitat al seu món que, encara que comenci a ser una mimiatura del món adult, conserva les essències de la nació infantil.<br />L’aventura de l’Emili comença quan li roben els diners que porta a la butxaca interior de la seva jaqueta en el tren que el porta a Berlín, on ha de passar uns dies amb uns tiets. Com que l’Emili coneix perfectament els esforços i les privacions que aquesta suma han costat a la seva mare, no es conforma amb les lamentacions sinó que emprèn la persecució del lladre. Amb tanta sort que coneix en Gustau, el noi de la botzina, amb qui organitzen una complicada maniobra estratègica que posa en joc cada vegada més nens, fins acorralar el lladre, recuperar els diners i, de rebot, descobrir un important delinqüent.<br />Tot i que l’argument és força simple, està orquestrat amb astúcia i, sobretot, amb un gran sentit del ritme narratiu. I amanit amb algun passatge tan original i divertit com el somni que l’Emili té quan s’adorm al tren. Això i les les virtuts que he enumerat de la seva escriptura, el fan un llibre molt adequat per nens i nenes del voltant dels 10 anys. A la vegada que pot ser un llibre ideal per fer-ne lectures col•lectives, aprofitant unes virtuts que l’oralitat no pot fer més ressaltar i que la traducció de Melcior Font traslladen a un català molt eficaç.<br /></div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-4414802377733198622010-11-28T11:48:00.000-08:002022-05-31T10:26:24.462-07:00Kazan, el gos llop<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQwehWwtH7yWN8zN6eHliSq0EfPnKCUAcma6hyAkzQzo-QJIChVdBuUurhA-yYfelPREoq3Bi8WCbVhvr1iJhsb5h9ovRdP1oW0yD9r4uJZQ57bUNugW35Ahp4B_UPXAxITDyMzyAyTDFw/s1600/wolf.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544690664177459298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQwehWwtH7yWN8zN6eHliSq0EfPnKCUAcma6hyAkzQzo-QJIChVdBuUurhA-yYfelPREoq3Bi8WCbVhvr1iJhsb5h9ovRdP1oW0yD9r4uJZQ57bUNugW35Ahp4B_UPXAxITDyMzyAyTDFw/s320/wolf.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 250px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a>
D’entre les novel•les d’aventures, les d’animals sempre m’han semblat molt interessants i, ara que ho penso, de les més humanes i menys pretensioses. Potser ho fa que els herois animals no poden acaparar diàlegs enfarfegosos; que les seves qualitats físiques s’ajusten més a la versemblança; que les seves raons morals potser són primes, però de segur que són lògiques. És clar que el novel•lista que tria un heroi animal, com qualsevol altre novel•lista, també ens vol fer viure unes emocions. Cosa que l’obliga a instal•lar-se en el recurs de dotar la bèstia de pensament. I el món natural que l’envolta de la coherència d’un univers on els lectors humans se sentin emmirallats. I això és perquè, que jo sàpiga, encara ningú no ha escrit una novel•la d’animals per a animals.
Un dels més recordats autors que han tractat el món animal és Jack London; qui, a més, va obrir els escenaris del nord gelat per a l’aventura. Menys recordat que London, però no menys llegit entre els apassionats de la novel•la d’aventures entre els anys 20 i els 60 del segle XX, hi ha el també nord-americà James Oliver Curwood (1878-1922). Curwood va aconseguir una enorme popularitat amb unes històries sovint ambientades en els grans boscos del nord d’Amèrica, que coneixia molt millor que London, i protagonitzades prioritàriament per animals salvatges; que converteix en eficients actors literaris sense, però, llevar-los la seva essència. Al contrari: Curwood demostra unes dots d’observació molt minucioses, una comprensió del món salvatge força global, molt més naturalista que mítica. I ho combina amb eficaces dots de narrador d’aventures: sense humanitzar la bèstia aconsegueix fer-la l’heroi d’unes peripècies on es combinen passatges d’un dramatisme intens, amb d’altres d’una serena sensibilitat. Tot plegat sense renunciar a donar-nos una determinada visió del món i una reivindicació d’uns valors de respecte cap al món salvatge que, de retruc, apel•la a una condició humana més conscient.
Kazan, el gos llop (1914) és una magnífica novel•la d’aventures. El protagonista és un extraordinari gos mig llop, d’una fortalesa extrema, d’una determinació admirable... però també marcat pels condicionants que no pot deixar d’arrossegar: la seva experiència amb els humans i la seva càrrega genètica. Les peripècies de Kazan, doncs, no estan investides de cap èpica ideològica. És un animal que lluita per sobreviure, que segueix els seus instints, que mata per menjar i també per demostrar que és el més fort; que odia els humans amb bastó, però que protegeix dones i criatures. Un gos que retrocedeix a través de l’instint heretat amb la seva sang de llop, cap a la vida salvatge. I que, per tant, avança cap a la llibertat. <div><br /></div><div>James Oliver Curwood: <i>Kazan, el gos llop</i>. Traducció de Josep-Francesc Delgado. Barcelona: edicions del roure de can roca, 2008.</div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-47117220760059073252010-04-19T14:32:00.000-07:002022-09-04T09:30:19.391-07:00Relats de Saki<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqRwDWC_06ArlTstKk5uidJB4ijWmyTBqM442zXWz5sVACoshDlF4zLvymSY7xuoeSNwdbsa2LDyJFW-jzLWKIoVrt52zPAdctaiAfGRSDeO03oN1DZJQ6A-s4PQurJUzRmjjm6yFO_IRq/s1600/el+conta.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461965776205837106" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqRwDWC_06ArlTstKk5uidJB4ijWmyTBqM442zXWz5sVACoshDlF4zLvymSY7xuoeSNwdbsa2LDyJFW-jzLWKIoVrt52zPAdctaiAfGRSDeO03oN1DZJQ6A-s4PQurJUzRmjjm6yFO_IRq/s320/el+conta.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 182px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;">H.H. Munro (1870-1916) és un dels més cèlebres autors de contes humorístics de la tradició anglesa. Amb el pseudònim de Saki, aquest escriptor nascut a Birmània i protagonista d’una erràtica carrera com a periodista i escriptor, és autor d’uns contes extraordinàriament exactes i precisos, sobre els quals plana un inquietant somriure que fa més miraculosa la punteria amb la qual la sageta literària es clava al bell mig de la diana de l’ànima. Valorat per autors tan distants com Jorge Luis Borges o Roald Dalh, les virtuts corrosives i la calculada arquitectura dels seus relats, fan de Saki un clàssic imprescindible d’una determinada manera d’entendre la literatura com una arma de subversió de la moral.
D’entre els seus contes més cèlebres, els protagonitzats per infants o adolescents tenen potser un interès suplementari. Saki s’atreveix amb uns protagonistes infantils situats als límits de la moral. Encotillats per una educació repressora i en el fons radicalment hipòcrita, aquests nens reclamen un descans de l’ordre imposat, investiguen maneres de transgressió que els permetin tastar els gustos prohibits que el món adult els vol escatimar. En aquest sentit, és molt interessant el recull de narracions de Saki que Edicions Bromera va editar a la seva col•lecció “A la lluna de València”, on vuit dels onze relats tenen infants com a figures imprescindibles. El relat més conegut potser és “El narrador de contes” (que també podem trobar editat en forma d’àlbum, molt sagaçment il•lustrat per Alba Marina Rivera, que en sap extreure el perfum d’època i el gust agredolç de la venjança). Es tracta d’una sàtira de la falsa literatura moralitzant amb què la societat adulta (i especialment la de l’època victoriana, i segurament la nostra) pretén adoctrinar la canalla, transmetent-los missatges estrictament boníssims i ideològicament d’una correcció quadriculada. En aquest relat, una mainadera és incapaç de captar l’atenció dels nens de qui té cura, que s’avorreixen i molesten els altres viatgers del tren. Un passatger, per tenir calma, els explica un conte protagonitzat per una nena tan fastigosament rebona que és premiada amb unes grosses medalles a la bondat, a la puntualitat i a l’obediència. Però el seu destí, per culpa del dringar de les medalles és anar a parar entre els ullals del llop. Tota una lliçó de com la literatura no pot ser un instrument de la ideologia, sinó que ha de buscar mecanismes que li permetin ser un revulsiu moral.
Però el conte més impressionant del recull és “Sredni Vashtar”. Un conte on aconsegueix una síntesi alquímica d’ambients i expectatives. On l’escenari d’una modesta casa britànica amb una conillera abandonada al fons d’un cobert, esdevé un cosmos d’organització litúrgica, amb els seus territoris prohibits i els seus territoris màgics. I on la força que porta cap al desenllaç actua amb una convicció digna d’un precís aparell d’execucions. “Sredni Vashtar” és una batalla d’odis. L’odi que la senyora De Ropp professa al seu afillat Conradin, al qual infringeix “pel seu propi bé” totes les molèsties de “les coses necessàries”. I l’odi que Conradin congria cap a la seva protectora. Una batalla tan cruel que no pot acabar sinó amb la mort d’un dels dos combatents. Les armes de la dona són els poders que li confereix “el que està bé”, la disciplina, la religió i la hipocresia. L’única arma del nen és la imaginació: la construcció d’un món interior, un univers paral•lel presidit per una divinitat ferotge i elegant; la fura que Conradin guarda a la vella conillera. Saki, doncs, construeix un conte al qual una multitud de subtils plecs atorguen un relleu digne d’un combat moral ferotge. I que explica perquè Jorge Luis Borges i Roald Dalh trobaven en Saki un mestre literari.
Saki: Tobermory. Traducció de Domènec Ardit. Il•lustracions de Conxita Rodríguez. Alzira: Edicions Bromera, 1994.
Saki: El narrador de contes. Il•lustracions d’Alba Marina Rivera. Caracas: Ed. Ekaré, 2008.</div></span>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-37095963043105370062010-01-17T09:44:00.000-08:002010-01-17T10:03:33.772-08:00La casa del pont, d'Othmar Franz Lang<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiALJLibk58VMXMYQcFbA39zE_FwYbeSb3Du0Fz1n41Q13yup1nY3Vx0dgwgdy7wa10BCc8oAi_eNgcrougXczwWyE0brmZsoT7a4v1LU0f6OUMeL_6Ty_vUlYN4Td3ivlsLNz-CCmjjivZ/s1600-h/casa+pont.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 215px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiALJLibk58VMXMYQcFbA39zE_FwYbeSb3Du0Fz1n41Q13yup1nY3Vx0dgwgdy7wa10BCc8oAi_eNgcrougXczwWyE0brmZsoT7a4v1LU0f6OUMeL_6Ty_vUlYN4Td3ivlsLNz-CCmjjivZ/s320/casa+pont.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427770648519627522" /></a><br />Publicat per primera vegada en alemany l’any 1979 -i en català el 1986, en una excel•lent traducció de Carme Serralloga-, <em>La casa del pont </em>és un llibre que conserva tota la frescor i reclama no caure en l’oblit. Es tracta d’una història força senzilla, amb unes aventures domèstiques que no tenen quasi res d’excepcional, protagonitzada per una família força corrent i narrada en primera persona per en Magnus, un noi de dotze anys llest, imaginatiu i relativament creïble que conta amb alegria les peripècies de la seva família a partir del moment que el pare compra un pont i decideix construir-hi una casa a sobre. Amb una casa sobre el pont, la família d’en Magnus es converteix no només en una família única pel seu inusual lloc de residència, sinó en la clau de volta del llogaret on habiten. Inutilitzat el pont nou que havia de deixar sense servei el pont que sustenta la nova casa de la família, tots els veïns, el pagès amb les vaques, el camió de la cervesa, el carter... han de travessar el riu a través de la seva sala d’estar. Cosa que crea situacions ben estrafolàries i sucoses, d’un fi humorisme natural, sense segones intencions educatives i molt llunyanes sempre del mal gust.<br />Però el principal mèrit humorístic de la novel•la se situa en Bero, el tossut marrec de tres anys contra el qual els cent vint-i-quatre anys que sumen els altres cinc membres de la família no poden res. En Bero és tan i tan tossut que tothom ha de fer la seva voluntat, per forassenyada que sigui. De fet, si la família es trasllada a viure al pont, en molt bona part és perquè en Bero té l’obsessió de tirar pedres al riu des del pont, i tota la família li ha de portar “l’última pedra i prou” que allarga la broma fins que es fa fosc, i en Bero arriba adormit a casa, on la calma només dura fins que a les cinc del matí en Bero s’enfada perquè tothom encara dorm.<br />Aquest llibre d’Othmar Franz Lang (Viena, 1921), doncs, es converteix en una extraordinària galeria de personatges i situacions que s’enllacen tan sol pel pas del temps i que se’ns presenten amb la naturalitat d’un noi de 12 anys, potser propens a inflar les coses, i amb el contrapunt dels tres anys de pedra picada del seu germà petit. Un llibre de quan encara no rondava pels prestatges de les llibreries l’obsessió del missatge ecologista i multicultural, on la diversió és possible sense recórrer als éssers extraordinaris o la màgia. I que ens recorda que amb ben pocs elements, però amb molta honestedat cap als joves lectors, es pot construir una història perfectament cohesionada i atractiva, el record de la qual segur que ens acompanyarà durant molts anys.<br />Othmar Franz Lang: <em>La casa del pont</em>. Traducció i presentació de Carme Serrallonga. Il•lustracions de Rolf i Margret Rettich. Barcelona: La Galera, 1986Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-86611445282530037062009-09-15T09:28:00.000-07:002009-09-15T09:31:02.565-07:00Cop d'escombra al rei cogombre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXU3kUaeYV5LaGjmPpZba2cy8lFqsbX7lajT4gO7gwsRL5LKNqf8KPaOedV-s0EE-WvxznOjxUuF5wrt-UI9J6O1kj1ZAAHW6k4taITR8dPZj6yAvfMx1JzDu3742hwfRFi76zrApNQEBZ/s1600-h/pepsi-cucumber.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 192px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5381732407015348114" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXU3kUaeYV5LaGjmPpZba2cy8lFqsbX7lajT4gO7gwsRL5LKNqf8KPaOedV-s0EE-WvxznOjxUuF5wrt-UI9J6O1kj1ZAAHW6k4taITR8dPZj6yAvfMx1JzDu3742hwfRFi76zrApNQEBZ/s320/pepsi-cucumber.jpg" /></a><br /><div><em>Cop d’escombra al rei cogombre</em> (1971) és una novel·la que ens ofereix amb generositat les millors qualitats d’una escriptora, Christine Nöstlinger (Viena 1936), que sens dubte és una de les més reconegudes de la literatura per a per a nois i noies en alemany. Autora d’una obra molt extensa, on combina amb encert l’humor i la crítica als models familiars autoritaris, i que ha estat reconeguda amb tots els premis més prestigiosos del ram que s’atorguen a l’Europa central.<br />Imaginem una família composta de pare, mare, tres fills i un avi; una família amb les seves tensions internes i on cadascú té motius suficients per esclatar en un atac de nervis. Un dilluns de Pasqua els apareix a la cuina un rei cogombre: Kumi-Ori lo Segon, de mig metre d’alçada, amb figura cogombresca, les ungles dels peus pintades, una corona al capdamunt i un llenguatge majestàtic i agramatical. Es tracta d’un rei exiliat del reialme del segon soterrari, on els seus súbdits s’han revelat contra la seva autoritat. Curiosament, és l’assenyat i autoritari pare de família l’únic que es pren seriosament la història, qui l’acull a la seva habitació, li proporciona patates grillades i sucumbeix a les seves manipulacions, que atorguen a la família un motiu extra per tenir atacs de nervis i, paradoxalment, sortir-se’n dels embolics personals en què cadascú està immers. La història està narrada per un dels membres de la família, el fill segon, amb una sàvia combinació de precisió i confusió; una primera persona que retrata amb gràcia i severitat (inclòs ell mateix) els membres de la família, però que és capaç també de la condescendència necessària per valorar la millor part de cadascú i sumar-les per evitar el desastre a què l’insofrible rei cogombresc els vol abocar.<br />Com a La metamorfosi de Kafka, l’element monstruós que ha aparegut de cop i volta enmig d’una família típica queda reduït exclusivament a l’àmbit casolà, i esdevé el detonant que exaspera tota les relacions familiars. Però l’humor que hi trobem està lluny de la impassibilitat del geni de Praga i les rialles que produeix tenen un sorprenent aire de similitud amb les que provoquen les aventures descontrolades de la família Simpson. Tant a la família que retrata Nöstlinger com a la de la famosa sèrie de dibuixos animats es barregen sense manies les baixeses de cada personatge (molt especialment dels adults), l’absurd més mordaç i una filosofia de fons de cohesió familiar davant les dificultats. En aquest sentit, el personatge fantàstic que ho emmerda tot, el rei cogombre, esdevé una divertida metàfora de les discòrdies familiars, un element grotesc extret d’un curiós empelt entre la matèria de què estan formats els contes de fades i la matèria inquietant de Kafka, tot plegat abocat pel broc gros d’un humor aparentment poc subtil però que té alguna cosa de la mordacitat de la sàtira política.<br />Finalment, cal una menció al paper del germà petit de la família, l’únic capaç de mantenir una actitud no egoista i que és conscient de les dimensions exactes del bé i del mal; un esperit infantil capaç de posar sempre les coses al seu lloc i el referent d’un narrador immers en les complicacions de l’anar fer-se gran.<br />Christine Nöstlinger: Cop d’escombra al rei cogombre. Traducció de Sylvia Halm. Barcelona: 1992. Editorial Empúries</div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-44805499160019370882009-07-17T04:25:00.000-07:002022-09-04T09:37:54.125-07:00Edgar Allan Poe: l'horror com a lliçó literària<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpXU6iPtNVsYy69M-KGc2X4I62WKSBObFY3uOX5Q02WHOXcbQ6nha3DDKXF6jn2wU7K4rPykoQlWx2Dz4MgM9xafZb3zTBT6zQLFtCzLPq1byZr3_ff7nC1hLH_Wxm9UWqtjRViN4EAgw_/s1600-h/poe12.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5359389416775033922" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpXU6iPtNVsYy69M-KGc2X4I62WKSBObFY3uOX5Q02WHOXcbQ6nha3DDKXF6jn2wU7K4rPykoQlWx2Dz4MgM9xafZb3zTBT6zQLFtCzLPq1byZr3_ff7nC1hLH_Wxm9UWqtjRViN4EAgw_/s320/poe12.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 213px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a>
<div align="justify"><span style="font-size: medium;">Un del pares del conte modern. Mestre i refundador de l’horror en les belles lletres, els relats d’aquest mític escriptor nordamericà continuen sent una lectura freqüent a les aules de secundària de casa nostra. És un cas gairebé únic de supervivència d’un clàssic del segle XIX (un clàssic controvertit, més valorat a Europa que a Amèrica). L’explicació potser la podríem situar en la coincidència de dues virtuts en un únic escriptor; una valorada pel professorat i l’altra pels alumnes. D’Edgar Allan Poe (1809-1849), el professor en valora la lliçó narrativa, la consideració del conte com un gènere exigent i potent; artístic en extrem però abordat des d’una calculada economia d’elements superflus. I el lector jove hi troba amb sorpresa la fascinació de les coses inquietants, un imaginari abarrocat i minimalista a la vegada, el regust excitant de les coses prohibides, fosques o misterioses. Cosa que no vol dir que la seva lliçó literària passi desapercebuda. Més aviat al contrari, perquè aquest tipus d’escriptura capaç de crear atmosferes denses té una repercussió immediata en l’educació literària del jove lector. De la mateixa manera que grans escriptors han mitificat la figura de Poe com a un influència decisiva en llur manera d’entendre la creació literària (el primer i més gran dels quals sens dubte és Baudelaire); en l’aprenent de lector, Poe pot exercir un important paper revulsiu: Poe li mostra plecs secrets de la lectura que potser mai no havia descobert en altres lectures no tan obscures i més quotidianes; li descobreix una subtil relació entre art retòrica i el costat fosc de l’experiència humana. Si alguna cosa caracteritza Poe és la seva obsessió per explicar-se: ja pot imaginar un ambient d’absolut horror romàntic, ja pot fer front a un misteri recargolat, ja pot endinsar-se en les ments desequilibrades d’homes devorats per folles obsessions... Poe assumeix el seu paper analític, de desbrossador de la realitat de la jungla de les passions. El seu talent literari es fonamenta en el càlcul dels mitjans més efectius per donar energia a una maquinària narrativa que no va de sorpresa en sorpresa, de xiscle a xiscle, sinó que es concentra a fer transparent la inevitabilitat. I això és el que el diferencia de la novel·la gòtica o neogòtica (de Dràcula als èxits recents que segueixen l’estela de Stephen King); que les seves històries tenen una obsessió d’arquitectura literària i psicològica. No és estrany, doncs, que Poe fos l’inventor del gènere detectivesc analític. I tampoc que el seu prestigi literari (junt amb la seva torturada biografia) l’hagi convertit en icona de la indústria del llibre del crim i el sang-i-fetge (els “òscars” d’aquesta indústria editorial es diuen, és clar, “Edgar”).
És una opinió molt estesa que els contes passen molt pel davant de la seva única novel·la. Les aventures d’Arthur Gordon Pym és l’exuberant i laberíntica història d’un naufragi, on la mà mestra de qui domina tots els mecanismes de l’angoixa s’aplica a fons, però que ignora la regla de l’efecte únic, tan característica del conte modern i que Poe va teoritzar. En canvi, les narracions curtes de Poe aconsegueixen crear una atmosfera de misteri des de les primeres línies, i saben mantenir-la amb subtils retortols fins al desenllaç. "La bóta d’amontillado", "El pou i el pèndol", "El gat negre"... són narracions que sens dubte atraparan els lectors joves amb l’esquer del sadisme i l’horror, però això no ens ha de fer cap angúnia (com no ens n’ha de fer el sadisme i l’horror de les rondalles): a través seu arriba la força de la imaginació, el descobriment dels terrors de l’home, la potència d’un ambient format més per suggestió que per paisatge.
D’entre les narracions d’E. A. Poe, però, en voldria destacar dues de no gaire habituals en les antologies d’ús escolar. Em refereixo a "William Wilson" i a "Manuscrit trobat en una ampolla". Són, com és força habitual en la narrativa de Poe, dues narracions en primera persona. La primera explora el tema del doble. La segona és el relat d’una navegació fantasmagòrica cap al no-res.
William Wilson, el narrador, coincideix a l’internat on estudia amb un altre William Wilson, no només del mateix exacte nom i de la mateixa exacta edat, sinó en tot, excepte en el to de la veu (més xiuxiuejant), imitació d’ell mateix. Al lector no li és difícil comprendre l’extraordinària irritació que això provoca en el narrador, però poc a poc aprèn a relativitzar aquest sentiment de solidaritat i a malfiar-se del protagonista. El William Wilson narrador s’aboca a una esbojarrada fugida autodestructiva, encalçat sempre per l’ombra de la venjança exactament simètrica del seu doble. És la cursa desesperada de qui no se suporta a ell mateix. És notar la fredor d’un alè extraordinàriament familiar al clatell. És estar en una sala forada de miralls i voler escapar-ne. És l’exploració d’un infern interior. "Manuscrit trobat en una ampolla" és un relat d’una endimoniada navegació fantasmal en direcció sud. El protagonista, per una acumulació de casualitats, és literalment projectat sobre una enorme vaixell ocupat per una tripulació de vells incapaços de percebre la presència de cap intrús. L’angoixa del narrador, doncs, deixa enrere l’estat de la mar i les perspectives d’aconseguir sobreviure i se submergeix en una sensació de total desemparament existencial. La narració comença amb unes puntualitzacions per part del narrador, que esbandeixen qualsevol gust per la fantasia i l’engany supersticiós: qui ens explica aquest relat impossible és algú positivista i sense imaginació. I tanmateix la naturalesa del que ens explica contradiu totes les certeses del món físic: és un corrent terriblement poderós que arrossega la nau de dret cap a un remolí final. Un final al qual aquells misteriosos tripulants massa vells semblen donar-se amb alleujament i que arriba a produir en el lector la sensació que ell també està embarcat en un planeta massa gran i massa vell per poder permetre’s l’esperança.
</span></div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-73875701190340212132009-07-16T01:16:00.000-07:002022-09-04T09:44:26.820-07:00Les aventures de Pinotxo: de la moral i la moralina<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-H_zoORgFlDfqseBTYKADN-NAJlLtA4oiI0_V0Ix1_nTBARyAnzwefsdMN8w0IslH886BsQxq_klcncaxCBZryXlPHblqlZWvUS4RgVXeoQecr9d7nd-pS6dFLyILQY2o1wjRdAsvvknA/s1600-h/Pinocchio.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5358969917945298834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-H_zoORgFlDfqseBTYKADN-NAJlLtA4oiI0_V0Ix1_nTBARyAnzwefsdMN8w0IslH886BsQxq_klcncaxCBZryXlPHblqlZWvUS4RgVXeoQecr9d7nd-pS6dFLyILQY2o1wjRdAsvvknA/s320/Pinocchio.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 142px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a>
<div align="justify"><span style="font-size: medium;">Tan famós com Peter Pan i com Alícia, Pinotxo és un heroi imprescindible de l’imaginari infantil. El llibre de Carlo Collodi (1826-1890) ha estat universalment traduït, adaptat, il·lustrat, filmat... com si aquest curiós personatge de fusta (nascut bastant per casualitat de la ploma esclavitzada d’un periodista que mai no va passar de ser una figura secundària del Risorgimento, però a qui, com a Geppeto, la seva pròpia creació se li va anar de les mans) reclamés una i altra vegada la seva oportunitat de continuar viu, de moure’s i de gesticular, de fer campana d’estudi i embolicar-se en les més inversemblants aventures que el porten alternativament a enfonsar-se en la desesperació i a surar sobre les complicades aigües d’aquest interminable teatrí de titelles que és el pas del temps.
Les aventures de Pinotxo és una obra que ha patit dos flagells importants. El primer és que molt sovint s’ha entès com una faula moralitzadora, un relat una mica pesat que adverteix dels riscos que assetgen els nens que no siguin prou bons minyons. I el segon és la pel·lícula de Disney, amb les seves seqüeles encara més simplistes, que exerceix un efecte paralitzador de la curiositat envers l’obra original. La persona interessada per la literatura faria bé d’escapar d’aquests dos flagells, mantenir activa la seva curiositat i anar a buscar alguna de les moltes edicions complertes del conte. Hi descobrirà en primer lloc una obra que fa de la diversió i la sorpresa (i no del moralisme) una autèntica raó de ser. I a partir d’aquí trobarà un conte infantil riquíssim de matisos, una obra literària protagonitzada per un tros de fusta que dialoga amb motius recurrents de la imaginació universal, que grata des de perspectives descarades temes socials, psicològics, religiosos i familiars. I tot plegat des d’una posició estilística que té l’oralitat com a referent fonamental. Es tracta d’una obra que se situa en la fascinació del conte improvisat, en l’espontaneïtat i amenitat de teatret de titelles i la <i>Commedia dell’Arte</i>. Si ho tenim en compte, evitarem l’error de donar el llibre als nens per a què se’l llegeixin en solitari. <i>Pinotxo </i>reclama la lectura en veu alta. I el seu espai natural és sobretot el familiar. Agafeu el <i>Pinotxo</i> i dediqueu una estona cada vespre a llegir-ne un fragment als vostres fills. No només haureu portat un clàssic fonamental de la literatura infantil a casa vostra, haureu aprofitat el temps de la millor manera que ho pot fer una família, passant-s’ho bé pares i fills plegats en una activitat que no reclama la tirania del consum, sinó la generositat del temps a casa.
La gènesi del més famós conte infantil italià està lligada a una acumulació de casualitats. Antonio Tabucchi observava que era “el resultat genial d’un escriptor que no sabia res de la seva pròpia genialitat”. Una situació curiosament paral·lela a la de Geppeto, que portava sota el braç el que li semblava només un vulgar tros de fusta. De primer (des que es va començar a publicar per entregues el 7 de juliol de 1881 al <i>Giornale per bambini</i>, fins el capítol XV, quan Pinotxo és penjat de la Gran Alzina per la Guineu i el Gat, on se’l dóna per mort) aquest conte es titulava <i>Storia di un burattino</i>. I Collodi no semblava creure-hi massa. Però l’interès dels lectors va portar l’editor a insistir davant l’escriptor perquè aquella mort exemplar del titella no fos definitiva i les seves aventures continuessin. És llavors quan el personatge i el llibre prenen una autèntica volada: superen el seu estat d’embrió, amb escenes antològiques de la literatura picaresca, i arrenca un recorregut de vida carregat de simbolismes, de rialles que es transformen en plors, de plors que es transformen en rialles. Un recorregut que sempre sembla mantenir un nord moralitzant, però que sempre es manté en el costat bo de la diversió i la sorpresa ontològica, amb moments que semblen producte de la mateixa imaginació mutant de l’Alícia i amb el seu mordaç onirisme; com l’escena en què el titella truca a la casa de la Fada dels cabells blaus i li respon un cargol, que triga moltes hores a baixar a obrir. O com quan el titella es vol menjar un ou, però en surt un pollet que el saluda pel seu nom i surt volant per la finestra. És a dir: un relat moral que no fa gaire cas del camí de pedretes de moralina que ell mateix escampa per salvar les aparences i covèncer els convençuts.
“-Vet aquí que una vegada hi havia...
-Un rei! –diran tot seguit els meus petits lectors.
-No, nois, us heu equivocat. Una vegada hi havia un tros de fusta.”
Així comença, amb aquestes evidents marques d’oralitat i amb aquestes ganes de capgirar les coses, la narració de les aventures de Pinotxo. Aquest tros de fusta, dotat del do de la sensibilitat i de la paraula esmolada, el tenia mestre Cirera, que en volia fer la pota d’una taula. Però va a parar a mans de Jepet, un fuster tan pobre que a la llar hi té un foc pintat per fer-se una certa il·lusió de caliu. Mestre Cirera i Jepet, personatges gairebé tant de guinyol com el titella encara no nat, s’esbatussen sense motiu sota l’efecte de les bromes d’aquell tros de fusta on s’amaga un personatge que ja hi és abans de tenir una figura i que sembla haver triat les vies correctes del destí per anar-se a cercar un fals pare fuster del qual esdevenir el fals fill mortificador i, a la llarga (després d’una separació que té alguna cosa de gestació) convertir-se en una mena de pare del seu pare.
Entremig s’esdevenen una colla d’aventures que enfronten el càndid Pinotxo a tota mena de perills i humiliacions. El seu desencadenant és sempre la desobediència i les males influències, de manera que el personatge gasta molta saliva en lamentacions sobre el seu mal cap, però sigui com sigui, la veritat és que aquest personatge es veu constantment enfrontat als límits extrems de la vida i la mort. Potser pren decisions equivocades, però és que Pinotxo és només un titella de pes tan lleuger que qualsevol cop d’aire porta d’aquí cap allà: una mica com tots nosaltres, peces d’escacs d’una vella faula àrab (que Borges cita i recargola en un seu famós poema) mogudes per alguna voluntat inconeguda. I fins que no hagi fet un aprenentatge dolorós no serà conscient del seu lloc en el món.
Molts crítics han lamentat el final de la història. El premi per haver estat tan bo i tan generós després de tot l’assumpte de la recerca del seu pare i el rescat de dins el ventre de l’enorme tauró és perdre la seva figura de titella i ser un minyó de bo de bo. És un lament lògic, perquè tots hauríem volgut que la història de Pinotxo fos interminable, que el seu nas continués creixent amb les mentides i els seus peus de fusta li permetessin les puntades més efectives. Collodi en persona, o potser el seu editor, com suggereix algun crític, va decidir tancar el cicle i respectar la dita segons la qual “a sants i minyons, no els prometis si no els dons”. La fada ho havia promès i el material narratiu sobre el qual es construeix el conte també ho exigia. Efectivament, són molts els elements folklòrics que remeten a històries de vellets que no poden tenir fills i que n’aconsegueixen un de molt petitó i eixerit amb mètodes ben poc ortodoxos com trobar-lo sota una col. El destí d’aquests personatges acostuma a anar lligat a fets meravellosos i d’extraordinari perill, i en aquest sentit Collodi recorre a una colla de motius presents en tota la rondallística europea, com l’ogre, la fada, la casa del bosc, els animals parladors, les transformacions...Un paisatge que Pinotxo pot recórrer amb tota llibertat, encara que no pugui deslliurar-se, com Peter Pan, de la condemna de fer-se gran. Però tot i així, en la nostra imaginació sempre creurem que l’autèntic Pinotxo és el titella de fusta. I sabrem que les aventures que compten són les seves, i no les del nen nascut a l’última pàgina per liquidar l’autèntic protagonista i convertir-lo en un ésser inanimat.</span></div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-23615242985675396732009-07-09T02:39:00.000-07:002009-07-09T02:52:13.283-07:00L'humor<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0XrZIWcR5TV04j4n32acHNjwqkLyqX8nUwqJqp8e9gZLJG0gt6HymwnYB4DFVjoMRnVK3-H4PeDWCLERZ_3MfyfCT4kY9GUVIvfzvJXhMGn3jAPeDwuDK1KpQ44QtaT_rv8kIx-sQpTMF/s1600-h/medium_le_petit_nicolas.gif"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 260px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5356395716174751394" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0XrZIWcR5TV04j4n32acHNjwqkLyqX8nUwqJqp8e9gZLJG0gt6HymwnYB4DFVjoMRnVK3-H4PeDWCLERZ_3MfyfCT4kY9GUVIvfzvJXhMGn3jAPeDwuDK1KpQ44QtaT_rv8kIx-sQpTMF/s320/medium_le_petit_nicolas.gif" /></a><br /><br /><div align="justify"><strong>L’humor<br /></strong>Aquest és un capítol incòmode. Incloure-hi aquí una obra en subratlla per sobre de cap altra virtut, la capacitat de fer riure. Dir d’un autor que és un humorista, sovint causa la impressió que el seu horitzó literari no traspassa els límits d’un entreteniment simpàtic. En canvi, quan d’un gran autor se’n destaquen algunes sortides humorístiques, això sembla anar encara més a favor seu: és tan gran aquest gran autor, que sap donar-se la volta a ell mateix i sap multiplicar els seus sentits múltiples amb un recurs potser una mica plebeu, però saborós. Per altra banda, ja n’he parlat força d’humor: Lewis Carroll, Marck Twain, J.M. Barrie... són escriptors d’una densa capacitat humorística, enemics viscerals de l’aridesa, que quedarien reduïts a poc més que no-res si n’esborréssim les línies que participen de l’esperit humorístic. Hi ha humor a les rondalles, a les novel·les d’aventures i a les de ciència ficció. En Jules Verne, en Tolkien, en Italo Calvino... Rastrejar l’humor en la literatura universal és com rastrejar les faltes d’ortografia en la retolació en català dels nostres comerços i restaurants: no acabes mai.<br />De tota manera, el capítol em sembla necessari. Ni que sigui per subratllar que la bona literatura per a joves no s’ha de mantenir en un to de disciplinada exigència. Llegir ha d’associar-se naturalment a l’alegria de les activitats de lleure, i en aquest sentit és important tenir clara la consciència que l’humor i la literatura estan poderosament vinculats. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><br /><strong><span style="font-size:130%;">Marck Twain i la granota saltadora<br /></span></strong>Que l’humorisme recorre l’obra de Mark Twain de cap a cap és absolutament evident. Ja n’he parlat en els capítols d’aquest treball dedicats a les seves dues novel·les més cèlebres, però el fenomen es pot observar escrit rere escrit, començant per la seva primera obra <em>La cèlebre granota saltadora del districte de Calaveras</em>, considerada per molts com una mostra exemplar de l’art del relat de tots els temps, fins a qualsevol de les cartes al director que va escriure al llarg de la seva vida o la impressionat mostra de crítica literària <em>Delictes literaris de Fenimore Cooper</em> (el cèlebre autor, llegidíssim pel jovent, de L’últim dels mohicans, els defectes literaris del qual, per cert, també es recullen irònicament a Peter Pan).<br />En tot cas, el més notable de fer notar és que el prestigi de l’escriptor del Mississippí va associat a una qualitat bàsica: al do de l’humorista per dominar les estructures narratives. I és que (aquesta lliçó es pot obtenir tan fàcilment com examinat els acudits) no hi ha humor de categoria sense un estricte sentit del ritme. És el que podem observar a la narració sobre la granota de Calaveras, amb un fenomenal inici laberíntic en què el primer narrador de la història és acorralat per un altre narrador tremendament loquaç disposat a infringir-li amb tota seriositat una aparentment descosida història d’un apostador compulsiu que és burlat en una competició improvisada de salts de granotes. Potser encara més hilarants són els relats <em>Periodisme a Tennessee</em> i <em>El criat negre de Washington.</em> Dues narracions que podríem emparentar perfectament amb l’humor accelerat i surrealista dels germans Marx.<br /><em>Periodisme a Tennessee</em> (que podem trobar inclòs en l’antologia de Harold Bloom <em>Relatos y poemas para niños extremadamente inteligentes de todas las edades</em>) és una burla hiperbòlica de les rivalitats entre els diaris locals. Twain hi utilitza el seu procediment habitual en aquest tipus de conte d’usar una primera persona víctima de la situació que narra amb precisió flegmàtica un progressiu encadenament de violència. Una bona part de la qual recau sobre ell mateix, que no hi té res a veure.<br /><em>El criat negre de Washington,</em> potser és la narració humorística de Twain que a mi m’ha fet riure més. Es tracta d’un detallat informe de l’aparició al llarg de més de 50 anys i per tots els Estats Units de la notícia dels funerals del qui havia estat durant una colla d’anys criat del general Washington. “La part més interessat de la vida d’aquest home il·lustre comença el dia de la seva mort.” És la primera i impactant primera frase d’aquest minuciós conte que desgrana com una vegada i una altra els diaris repeteixen gasetilles similars donant la notícia de la recent mort d’aquest personatge que guardava a la seva memòria el record d’importants fets històrics. Twain, amb una ironia gairebé carneriana (recordem que Josep Carner no només va traduir Tom Sawyer, sinó també les narracions humorístiques incloses al recull L’elefant blanc robat), combina un estil de metge forense amb la discussió de detalls sorprenents de les notícies, de manera que el resultat és una denúncia austera i còmica a la vegada de la irresponsabilitat informativa dels diaris.<br /></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;">Roald Dahl contra els adults</span></strong></div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><br />Hi ha moltes virtuts que caracteritzen l’obra d’aquest escriptor anglès d’ascendència noruega. La solidesa del seu humor, però, potser és la més destacada. Roald Dahl (1916- 1990) és autor d’un gran nombre de novel·les infantils i juvenils que han tingut un èxit i una repercussió importantíssims. D’entre les més breus <em>La meravellosa medicina d’en Jordi</em> i <em>Els culdolla</em> són tota una descoberta per als lectors primerencs. Una descoberta situada en el pol oposat de l’avorriment d’allò políticament correcte i estrictament educatiu. Una lliçó de llibertat literària i a la vegada de com es pot estirar la corda de l’humor sense deixar de mantenir-ne el control. I també de com en poden ser, els adults, de sòmines i insofribles.<br />Però són les novel·les més llargues (<em>Matilda,</em> <em>El Gran Amic Gegant</em> i <em>Les bruixes</em>) les obres de Dahl que han quedat com a autèntics clàssics juvenils: representants d’un honest esperit de renovació de la literatura per a infants, aventures on l’humor té molta més importància que la intriga, on es conjuga sense fer-ne cap mena d’escarafalls la crueltat i la imaginació. Una manera desacomplexada d’enfrontar-se a patacades amb dimonis i pors quotidians.<br />És curiós com en aquestes tres novel·les, Roald Dahl fa ús del motiu de l’orfenesa. La petita protagonista de <em>El Gran Amic Gegant</em> i el protagonista i narrador de Les bruixes són orfes que s’enfronten a perills terribles i absolutament prototípics (o no tant, perquè si bé en abstracte els gegants i les bruixes formen part el repertori més clàssic dels terrors infantils, els gegants antropòfags i les bruixes enemigues dels nens que ens presenta Dahl són de característiques ben imaginatives i còmiques), que es refugien sota la protecció de personatges magnànims i decidits. I si bé Matilda no és òrfena, sí que té uns pares que han dimitit absolutament de la seva missió, fins al punt que al final del relat accedeixen a donar-la en adopció a la dolça mestra amb qui la nena havia establert una aliança, personatge amb un cert paral·lelisme amb la Ventafocs, que havia estat criada sota la tirania d’una “madrastra” espantosa. Roald Dahl, doncs, fa una operació similar a la que es va plantejar L. Frank Baum a <em>El màgic d’Oz</em>: partir dels elements essencials del conte de fades per construir-ne de nous adaptats a la sensibilitat dels seus contemporanis. Si a l’escriptor nord-americà li molestaven els aspectes cruels i l’esperit feudal, a Dahl, en canvi, li molesten els aspectes massa endolcits i, sobretot, l’absència d’un esperit transgressor fundat en la comicitat.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><br /><strong><span style="font-size:130%;">El petit Nicolas<br /></div></span></strong><div align="justify"><br /></div><div align="justify">La sèrie de llibres del petit Nicolas (<em>El petit Nicolas</em>, <em>Els “patis” del petit Nicolas</em>,<em> El petit Nicolas i els companys</em> i <em>El petit Nicolas i els problemes d’en Joachim</em>...) ha fet les delícies dels joves lectors francesos des dels anys 60 i, malgrat els canvis que s’han produït en el sistema escolar que s’hi retrata, continuen tenint una àmplia difusió. I és que l’humor amb què Sempé i Goscinny, s’acosten al món dels escolars és de primera categoria: un combinació perfecta d’enginy, de subtilitat, de tendresa, de segones intencions, de la justa crueltat, de relat costumista i d’agudesa d’observació. I de lletra i imatge. La veritat és que sorprèn que dos magnífics professionals de l’humor, d’especialitats tan diferents, decidissin col·laborar en un tipus d’obra de difusió relativament reduïda, lluny dels grans tiratges de les aventures d’Astèrix i lluny del prestigi de l’humorisme gràfic dels grans rotatius internacionals. Goscinny, el guionista d’historietes, hi va aportar la lletra; Sempé, el dibuixant mut, de traç detallista i especialista en panoràmiques generals, hi va aportar la imatge. A diferència de les historietes, però, en El petit Nicolas la lletra i el dibuix no es fonen, sinó que es complementen, de manera que les obres dels dos autors dialoguen entre elles, cadascuna amb la seva personalitat específica<br />El primer títol de la sèrie, <em>El petit Nicolas</em>, assenta les bases d’un petit univers de personatges que anirà prenent consistència i ampliant-se a la manera, per exemple, d’altres entranyables personatges infantils, com Mafalda. Nicolas, en primera persona, ens explica les aventures del dia a dia familiar i escolar i a poc a poc ens va ensenyant com funcionen les peces que el componen: l’Alceste no para mai de menjar, l’Agnan és un setciències pilota, en Clotaire sempre és l’últim de la classe, L’Eudes té la cua de palla i la baralla fàcil... Fins que el lector comença a creure que tot és tan previsible que perd la gràcia. Impressió constantment desmentida: el bon humorista sap que el seu ofici consisteix precisament en mostrar les coses molt previsibles i, a l’últim moment, donar-los la volta i presentar-les amb una perspectiva insospitada.<br />Ni novel·les ni contes, cada llibre de la sèrie d’aventures del petit Nicolas s’estructura en capítols temàtics: la fotografia de la classe, el vigilant del pati, el partit de futbol, les notes, la bicicleta, la malaltia... Es tracta de petites narracions que intenten captar la realitat des del punt de vista d’un nen de primària –sense, però, usar la tècnica del diari íntim-, tot jugant sàviament amb la manera com el lector interpretarà la perspectiva del petit Nicolas. Tot plegat són recursos usual en l’humorisme: la història curta, la mirada aparentment innocent, el tòpic portat al paroxisme o, al contrari, capgirat... És a dir, una manera intel·ligent d’estimular l’enginy i la capacitat d’observació dels lectors.<br />Amb una llengua plena de vivacitat, amb una aguda elegància que en fa una lectura no banal, les històries del petit Nicolas són una molt bona opció de lectura a primària: fer-se còmplice d’aquest escolar francès per construir un univers literari de pati d’escola que s’anirà ampliant a mesura que el nen lector conegui d’altres herois.<br /></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;">L’humor ocult de Pere Calders: Raspall. Conte infantil</span></strong></div><div align="justify"><br /></div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><div align="justify"><br />Quan, després de la mort de Franco, es va anar generalitzant l’ensenyament del català a les escoles, els mestres i els alumnes van descobrir amb il·lusió un autor que escrivia uns contes magnífics i subtilment humorístics en una llengua senzilla i plena de malícia. Era freqüent veure els llibres de Pere Calders entre les mans d’adolescents, que hi trobaven una literatura que connectava amb ells amb molta franquesa. I era freqüent l’abordatge pirata de contes de Pere Calders a força de canonades de màquines de ciclostil. Per intentar evitar el pirateig excessiu, i per acostar aquesta narrativa modèlica i màgica als més menuts, el mercat editorial va treure un seguit d’antologies amb contes de Pere Calders seleccionats per al públic jove: <em>La lluna a casa i altres narracions (</em>Abadia de Montserrat), <em>El sabeu, aquell?</em> (Casals)... I llibres en format d’àlbum infantil, amb un sol conte il·lustrat: <em>Els nens voladors</em> (Toray, dibuixos de Joma) o <em>Raspall </em>(Hymsa, dibuixos de Carme Solé Vendrell).<br />Si avui aneu a una llibreria a buscar qualsevol d’aquests llibres, caldrà que els encarregueu: els mestres ja no fan llegir Pere Calders i els llibreters tenen la secció de llibre infantil i juvenil tan col·lapsada, que no es poden permetre el luxe de tenir llibres que quasi ningú no compra. I el fons editorial és molt més fàcil obtenir-lo en castellà. I, per acabar-ho d’empitjorar, fins i tot la llengua de Pere Calders, modèlica i alliçonadora per tantes raons, fa arrufar els nassos acostumats a olors light.<br />Una de les coses més estimulats de l’obra de Pere Calders és que, tot i l’aparent simplicitat, en cada lectura s’hi poden descobrir aspectes que havien passat desapercebuts en l’anterior. Per la mateixa raó, en cap altra ocasió deu ser més veritat que un escriptor pugui satisfer lectors de totes les edats. Ara, però, em voldria cenyir a la lectura infantil d’un conte absolutament magistral: Raspall, precisament, subtitulat pel mateix autor “conte infantil”. Quan Pere Calders el va escriure, és clar que no pensava en un públic de primeres lletres, com ho prova que l’inclogués dins<em> Cròniques de la veritat oculta</em>. És un conte infantil (com també ho són Un gos és com un rei, Exploradors celests a la deriva, Els nens voladors, La finestra, En començar el dia –el conte on surt la paraula màgica Antaviana- i La lluna a casa, entre d’altres) perquè els protagonistes són nens, però sobretot perquè la categoria de l’element màgic que hi intervé està volgudament protegit amb cotons flonjos; però mai de la vida per donar via lliure a la cursilada, sinó com una part més del joc literari: una part important. Pensat com a lectura d’adults, Raspall és el millor present que Calders va oferir als nens i hauria de ser considerat com una peça mestra dins el gènere. Un dels millors contes infantils del segle passat.<br />El conte, a més de poder-lo trobar en qualsevol edició de Cròniques de la veritat oculta, en molts llibres escolars de llengua catalana i en la cinta de cassette amb contes de Pere Calders llegits per Anna Lizaran (La Magrana i Audiovisuals de Sarrià), el podem assaborir, com deia més amunt, en l’edició il·lustrada per Carme Solé Vendrell: lletra grossa, adequadíssima compaginació del text i uns dibuixos d’un magnífic i tendre detallisme. La il·lustradora va aconseguir traslladar als seus dibuixos la màgia poètica del realisme de Pere Calders, va procurar fer entrar amb naturalitat tots els mínims detalls del text a les seves làmines i va documentar-se minuciosament per situar l’acció en una torre barcelonina dels anys 20 o 30. L’humor de Calders, fet de natural transparència, és així traspassat al dibuix sense afegir-hi ni treure’n res, com el resultat d’una malícia extremadament pura que és capaç de qüestionar-se amb la implacabilitat de la lògica infantil, qualsevol misteri de la vida quotidiana. </div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-28239209336825286062009-07-02T01:24:00.000-07:002009-07-02T01:29:15.961-07:00Si un matí d'hivern un col·legial grassonet... O quan el lector és l'heroi<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZuN7_6XEhS5q_0zEp1bfmBZKB15Bgj3s5CNpyagluWvp4jwC7ygEi8JrHbHS3fy2odVCxgRErsLRCQ-8iWlKLHZP3MnVElcAJ58jUtASb-XZyDVy78Wy5dIeFP120HM0lvaBTN_edmE6H/s1600-h/historia+interminable.bmp"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 207px; FLOAT: left; HEIGHT: 207px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5353776979014714210" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZuN7_6XEhS5q_0zEp1bfmBZKB15Bgj3s5CNpyagluWvp4jwC7ygEi8JrHbHS3fy2odVCxgRErsLRCQ-8iWlKLHZP3MnVElcAJ58jUtASb-XZyDVy78Wy5dIeFP120HM0lvaBTN_edmE6H/s320/historia+interminable.bmp" /></a><br /><div align="justify">L’any 1979 Italo Calvino publicava la seva cèlebre novel·la <em>Si una nit d’hivern un viatger...,</em> on un lector i una lectora busquen incessantment la continuació d’una novel·la que no fa res més que començar de nou una i mil vegades. És el que els francesos en diuen una “mise en abyme”: el lector (o el personatge, en representació seva) és portat fins a les vores de la ficció, de manera que se l’enfronta al vertigen de veure’s ell mateix com a personatge de la història que llegeix, i el llibre que té a les mans com a part integrant de la història que conté. Aquest esborrament de fronteres entre la realitat de la ficció i la realitat del lector, a partir de llavors ha estat explotada sovint com a picada d’ullet en obres de tota mena. Però és indiscutible que l’obra de Calvino s’ha convertit en el referent essencial d’aquest joc intertextual que ha caracteritzat la postmodernitat. Però no només l’obra de Calvino. També la de Michael Ende (1929-1995), l’autor alemany que el mateix any 1979 publicava La història interminable. Tot un univers d’intertextualitat abocat al món de la fantasia, enlloc de, com Calvino, a la metaliteratura.<br />Després d’haver aconseguit la celebritat i el reconeixement dels lectors amb les seves històries infantils, Michael Ende va escriure dues novel·les molt ambicioses per a “nens de totes les edats”. Tant l’una com l’altra destaquen per un ric món imaginatiu, pel protagonisme infantil i, sobretot, per una reivindicació del joc, l’amor i l’amistat davant la progressiva mercantilització del món modern. <em>Momo</em> (1973) i <em>La història interminable</em> (1979) són dues novel·les extenses, amb una gran quantitat de personatges i amb una línia narrativa basada en la missió que els protagonistes han de perseguir (traspassant les fronteres del temps, en el primer cas, i de la fantasia, en el segon cas) per salvar el nostre món de l’amenaça de la grisor, la productivitat, l’imperi dels valors adults (aquells valors que podien representar els habitants dels diversos planetes que visita el Petit Príncep en el seu perible). Ens trobem, doncs, amb el clàssic escenari d’un nen que ha de descobrir que és en la seva condició de no adult que s’amaga la seva capacitat per actuar amb generositat a favor dels valors realment importants: allò que li permet convertir-se en heroi i superar unes proves que arriben a desafiar-lo en el més profund d’ell mateix i que, per tant, que l’obliguen a ser més conscient d’ell mateix i de les seves responsabilitats. Però és en la riquesa i l’ambigüitat de les seves aventures que rau l’interès literari i formatiu d’aquests dos llibres de l’escriptor alemany. Són aventures marcades per una lluminositat més meridional que no pas nòrdica, amb referències que van des de la mitologia clàssica (inclosa la d’arrel filosòfica, com el mite de la caverna) fins a la tradició del conte meravellós de <em>Les mil i una nits</em>. Les peripècies de Momo, una nena que viu sola i té l’estranya habilitat de saber escoltar els problemes dels seus veïns, i de Bastian Baltasar Bux, el nen grassonet que entra en el món del llibre que està llegint per salvar el Regne de la Fantasia, estan marcades no només per una imaginació molt fecunda (que sembla compartir algunes lliçons de la <em>Gramàtica de la fantasia</em> de Gianni Rodari, publicada el mateix any que Momo), sinó sobretot per l’habilitat amb que aquesta imaginació ens posa constantment en el compromís d’observar la nostra realitat des d’un perspectiva inèdita. Al lector, doncs, no només se l’arrossega pel camí de la peripècia meravellosa, sinó que se’l convida a repensar-se. I a repensar també els esquemes de les lleis massa fàcils: la de l’oferta i la demanda, la de l’espai i el temps, la de l’amor i l’interès, la de la ficció i la realitat... Tot plegat, potser, amb el risc de produir una literatura una mica massa tova, on de vegades la línia de les idees arriba al límit de fer-se més gruixuda que la línia de l’escriptura, de manera que ens acostem perillosament a la faula filosòfica (tipus Jostein Gaarder).<br />La història interminable és, de tota manera, una obra molt important dins el panorama de la literatura juvenil de la segona meitat del segle XX. Michael Ende no només hi demostra que és capaç de construir un món imaginatiu inesgotable, sembrat de multitud de fils argumentals que per si sols constituirien altres llibres, sinó que l’edifica sobre un entramat d’”abismes” que el comuniquen amb la realitat de més ençà de les cobertes del llibre i el projecten cap a aquesta promesa sense límits del títol. Ja no només es tracta de proporcionar una seguit d’aventures al lector, sinó de fer evident que la lectura en si mateixa és una aventura. En un context de pànic pel futur de la lectura, potser és lògic que l’heroi sigui precisament un lector. Bastian (com el protagonista de Calvino) és la representació del poder imprescindible del lector com a co-constructor de mons. No només perquè és en la seva imaginació que pren vida la creació de l’escriptor, sinó perquè l’acte de la lectura està investit d’un constant intercanvi de preguntes i respostes, moltes de les quals ja no són mèrit de l’autor, sinó patrimoni exclusiu del lector, de la seva vida, de les seves experiències, de la constant formació de la seva personalitat. La història interminable, doncs, amb tants capítols com lletres té l’abecedari, amb les caplletres il·lustrades, amb el text en vermell i el text en verd, amb el constant joc de miralls... és una epopeia de la imaginació, però des del costat del lector; el que, en última instància mobilitza i dóna un sentit personal a la combinació de les vint-i-sis lletres de l’abecedari que l’autor li ha presentat. Una enginyosa manera de traspassar el joc de la ficció al camp del lector, de posar-lo en situació d’assumir responsabilitats, d’esborrar la idea de la literatura com a evasió i atorgar-li ben clarament un paper de revulsiu. Revulsiu individual: l’autèntica missió de Bastian Baltasar Bux no és salvar el Regne de Fantasia i, complementàriament, el món real, sinó trobar-se ell mateix a través d’un bombardeig de preguntes i desafiaments. Salvar-se ell mateix a través del poder vivencial i formatiu de la literatura.</div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-41446951479439180472009-06-19T03:12:00.000-07:002009-06-19T03:23:49.948-07:00El món de Nàrnia, de C.S. Lewis<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdk-mcmz9g9tV_11toBOV1hKoonejHThjvgMXkpaLxpnHENCj_7yXXR_2JeqMvGFlhBdySO-ZWfVDPL-2n5z9hyphenhyphenZpvVKj3T3AWTc7yQQmE8QR7CFOQN3Y7gSJIfo48ow7QBr5fR62OAPxS/s1600-h/narnia_window.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 256px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5348982227876855186" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdk-mcmz9g9tV_11toBOV1hKoonejHThjvgMXkpaLxpnHENCj_7yXXR_2JeqMvGFlhBdySO-ZWfVDPL-2n5z9hyphenhyphenZpvVKj3T3AWTc7yQQmE8QR7CFOQN3Y7gSJIfo48ow7QBr5fR62OAPxS/s320/narnia_window.jpg" /></a><br /><div align="justify">Malgrat tots els peròs, el món semi-fantàstic que C.S. Lewis (1898-1963) va desenvolupar a la sèrie de set llibres sobre Nàrnia conserva un important poder de seducció. A remolc de la revifalla de l’interès pel Senyor dels anyells que va produir el rodatge de les pel·lícules sobre el món de Tolkien, molts llibres de caràcter fantàstic (sobretot si formaven una sèrie) van tenir una nova oportunitat a les llibreries i, en alguns casos a les pantalles. Els nous afeccionats al gènere es van trobar amb la sorpresa de descobrir un autor que formava part del cercle d’amistats més íntim de Tolkien, que aparentava tenir un nivell d’ambició similar, i que els oferia també pàgines i pàgines d’un món poblat d’éssers extraordinaris d’evident filiació nòrdica i medieval. Alguns en van sortir decepcionats perquè no sabien que C.S. Lewis havia escrit aquella sèrie de novel·les per al públic infantil, amb l’explícita voluntat d’oferir-los unes aventures fascinants sobre un entramat explícitament al·legòric. Bíblic i cristià.<br />Quan Tolkien, anys després d’enllestir <em>Els Senyor dels anells</em>, pensava en el seu primer llibre sobre la Terra Mitjana, sentia una certa incomoditat que arrencava d’una observació que li havien fet els seus fills. <em>El Hobbit</em> és un llibre que Tolkien va escriure tenint present la idea que el que estava fet era un conte per a nens, i això es nota en certes caigudes del narrador cap al que el mateix Tolkien en deia un “estil equivocat”: els moments en què el narrador s’adreça benevolentment al lector, en què pondera el caràcter extraordinari de la situació, en què fa referències a la realitat d’aquesta banda del llibre... Tot de “tics” que ja no tornaria a utilitzar mai més, com una conseqüència lògica d’una manera d’entendre la fantasia com a una poderosa arma literària que té sentit per ella mateixa: el poder d’alçar un món de cap i de nou. El seu amic C.S. Lewis (tots dos filòlegs de prestigi), amb qui va compartir tantes hores de tertúlia i a qui va influir en el seu complex trànsit entre la descreença i la conversió a l’ortodòxia de l’església anglicana, però, es va mantenir fidelment constant a aquest “estil equivocat” en la redacció dels seus set llibres sobre el món de Nàrnia. De fet, Lewis sempre va pensar que allò que ell escrivia era literatura infantil. On la fantasia té carta blanca per entretenir amb mil i una variacions dels motius fonamentals de les tradicions folklòriques, i també per a construir un suport al·legòric de la doctrina evangèlica. Però sense la grandesa de la literatura medieval i renaixentista que ell estudiava com a professor universitari. I tampoc amb la potestat de tallar les amarres amb el nostre món i produir-ne un altre. El món literari de Tolkien utilitza les convencions del conte infantil per a construir-ne el pinyol central, un pinyol que després germinaria i es desenvoluparia en el l’horitzó èpic del mite. Lewis, en canvi, s’autoimposa un sostre que no es pot sobrepassar, el sostre literari que, segons ell, convé al lector jovenet i el sostre ideològic que li marca l’al·legoria cristiana.<br />El cicle de Nàrnia comença amb el seu sisè llibre en ordre de publicació original. <em>El nebot del mag</em> (1955) és 4 anys posterior a <em>El lleó, la bruixa i l’armari</em> (1951) i explica ni més ni menys que la gènesi (potser s’hauria d’escriure amb majúscula: la Gènesi) de Nàrnia. Pel meu gust és també un dels llibres més interessants de la sèrie. Per començar perquè és el llibre que resol d’una forma més suggestiva la qüestió de l’existència dels mons paral·lels. I en segon lloc perquè l’humor que hi apareix és d’una categoria més desinhibida i més maliciosa que en alguns dels altres llibres de la sèrie. I això pot compensar alguns dels moments de “l’estil equivocat” de què parlava més amunt. Digory i Polly són dos nens que descobreixen que arrossegant-se a través de les golfes de la casa d’un d’ells es poden desplaçar a qualsevol de les cases que componen la filera de vivendes del carrer. Per un error de càlcul, però, volent arribar a una casa buida des de fan anys, arriben a l’estudi de l’oncle de Digory, on mai abans no havien entrat. L’oncle és un bruixot afeccionat que ha forjat uns anells que permeten anar a un món paral·lel, i que està ansiós per assajar-los amb humans: els nens en seran les víctimes. La gràcia de tot plegat és que Lewis, autor també de novel·les de ciència-ficció, té una idea força complexa dels mons paral·lels i els anells no transporten del nostre món a un altre món, sinó que existeix un indret (el bosc entre els mons) que, com el passadís de les golfes de la filera de cases, permet comunicar entre si una gran quantitat de mons diferents. El primer món que visiten ha patit les conseqüències devastadores de la “paraula deplorable”, capaç de llevar la vida a tothom excepte a qui a la pronunciï (una possible referència a la possibilitat d’una guerra nuclear). La persona tan malvada i egoista que ha que ha destruït aquest univers és la Reina Jadis, el mateix personatge que, molt més endavant tiranitzarà Nàrnia amb un hivern permanent. Després d’un rocambolesc i hilarant viatge a Londres i de tornada al bosc entre els mons, una bona colla de personatges (els dos nens, el seu oncle, la Reina Jadis, un cotxer i el seu cavall) es precipiten a un món buit, però només instants abans que comenci la seva gènesi gràcies a la força creadora del cant d’Aslan, el lleó. Aquest nou món, anomenat Nàrnia -on hi ha animals que parlen, i tan jove que si hi plantes un tros de ferro d’un fanal londinenc, germina i es converteix en un fanal que crema i tot- ha de ser governat per un fill d’Adam i una filla d’Eva. Posició que ocuparan el cotxer i la seva dona, convertits així en iniciadors d’una nissaga reial. Però també hi ha el germen del mal (la Reina Jadis), tot i que Aslan li concedeix un cicle de protecció, a l’empara de la pomera que neix gràcies a llavor de la poma que els nens han anat a buscar al Jardí Emmurallat, on ha hagut de vèncer la temptació d’usar-la en profit propi.<br />Com es veu, El nebot del mag compleix dues funcions clau. Per una banda desplega la mitologia del Gènesi, amb els seus simbolismes morals i religiosos i l’aplica al món literari de Nàrnia. I per altra banda, és una “preqüela” directa d’un cicle narratiu que compta ja amb 5 llibres i que en posa les bases genètiques, de tal forma que guanyi en coherència imaginativa i també al·legòrica. És un altre cas que segueix l’exemple d’<em>Alícia</em>: l’accés a un món paral·lel que es comporta com a mirall revelador de molts aspectes del nostre. Amb la diferència que el que animava Lewis Carroll era un esperit de subversió de la lògica i el poder. Mentre que en l’ànim de C.S Lewis hi ha una voluntat de reafirmar una fe agraïda, compassiva i en combat amb les forces del mal.<br />Dels altres llibres de la sèrie, sens dubte el més conegut és <em>El lleó, la bruixa i l’armari</em>, on apareixen els quatre germans Pevensi (Peter, Susan, Edmund i Lucy), protagonistes també d’altres llibres de la sèrie i on es desenvoluparà un aferrissat combat entre les forces del bé i el mal, paral·lel en certa mesura al que ha portat els nens a sortir de Londres per escapar del bombardejos de l’aviació nazi. I on Aslan consentirà el seu martiri per a redimir el pecat d’Edmund. L’aventura, a part de l’al·legoria cristiana de la mort (i resurrecció) d’Aslan, té un ressò artúric important. Lewis converteix els quatre nens en cavallers predestinats i decisius en la salvació del regne, sotmès a la tirania d’una usurpadora. Els elements màgics conviuen amb naturalitat amb una ambientació mítica, entre medieval i clàssica, on la naturalesa és un reflex de la dimensió sobrenatural. I també per la concepció del temps com una convenció amb diferents lògiques segons si es refereix al món real o al meravellós. De manera que una colla d’anys a Nàrnia no representen ni una fracció de segon a aquesta banda de l’armari.<br />A la resta de llibres de la sèrie, però, aquest ressò artúric és desplaçat per un altre d’orientalitzant. De manera que el folklore celta i nòrdic que s’associa a un món jove, deixa pas a episodis i situacions que recorden més el material narratiu de Les mil i una nits: amb paisatges desèrtics amb pobles de genets amb grans ambicions conqueridores, visirs, ciutats on conviuen la crueltat i el luxe més ostentós de joies i jardins... Curiosament associats a una època de decadència, especialment a <em>El cavall i el seu noi</em>. I també amb viatges navals a illes meravelloses (La travessia del<em> Navegant de l’Alba)</em> que recorden les aventures de Simdad.<br />Que les novel·les del cicle de Nàrnia beguin explícitament de fonts identificables (la Bíblia, el cicle artúric, les mil i una nits...), que tinguin un rellevant component al·legòric cristià i que el seu narrador adopti una veu de rondallaire una mica massa intervencionista, no invalida en absolut el seu poder de fascinació. La seva lectura, molts menys dificultosa que la de les obres de Tolkien, potser mai no provocarà adhesions tan incondicionals, però aportarà una autèntica lliçó literària i un repertori excepcionalment ric de personatges fantàstics en coexistència amb d’altres amb les febleses i el potencial dels quotidians. I no patim, que cap lector incaut de Lewis no caurà, per la simple lectura de la sèrie, a les grapes de les esglésies “neo-cons” que en ocasions n’han fet bandera. Encara que potser sí que tindrà motius per reflexionar sobre la naturalesa del nostre món i dels símbols que el poblen. </div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-88456214543463663972009-06-18T02:20:00.000-07:002009-06-18T02:30:42.322-07:00Altres rondalles<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAylG1-3RATi423GQMkBHPbv0i7XnWsLgdRWgstSEvQHjbmH9sq95Ew_MN_igrSEtKY7tRD8czCV0k94LoVrLfliMelid0u16SK6aodQgAsdA6K7SWnPIlyiwxcs7aqFB7Tblnug3g3hrH/s1600-h/Les+mil+i+una+nits+1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 318px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5348597643405146050" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAylG1-3RATi423GQMkBHPbv0i7XnWsLgdRWgstSEvQHjbmH9sq95Ew_MN_igrSEtKY7tRD8czCV0k94LoVrLfliMelid0u16SK6aodQgAsdA6K7SWnPIlyiwxcs7aqFB7Tblnug3g3hrH/s320/Les+mil+i+una+nits+1.jpg" /></a><br /><div align="justify">Que la rondallística no és un gènere mort i enterrat és molt evident quan es llegeixen el contes que espontàniament (o més o menys espontàniament, perquè no tot es confiar a l’atzar natural) els nens escriuen. També molts escriptors moderns han estat capaços d’adoptar la rondalla com a recurs principal d’una obra de nova creació, on els temes o els motius típics dels contes són capaços de formar part d’un entramat amb una intencionalitat ben diferent de la tradicional.</div><br /><div align="justify"><br /><strong><em>El bosque de los sueños</em>, de A.R. Almodóvar (1941)<br /></strong>A.R. Almodóvar és un destacat estudiós andalús dels contes populars espanyols: ha fet treball de camp, ha editat, ha teoritzat, ha divulgat i n’ha fet docència. La seva obra fonamental és Cuentos al amor de la lumbre I i II un recull deliciós de contes populars que va merèixer el Premio Nacional de Literatura 1985. Però A.R. Almodóvar no ha quedat encotitilat en la seva faceta d’estudiós, sinó que ha desenvolupat una carrera prou notable d’escriptor. Ha fet novel·la, teatre, poesia, guions... De fet, llegint les seves versions de contes populars hom ja es pot adonar d’un estil ple de personalitat que no pot sinó sortir d’un fort temperament d’escriptor.<br />Com a autor de llibres infantils i juvenils, A.R. Almodóvar és el responsable de les versions divulgatives de la col·lecció “Cuentos de la media lunita” (publicats en català – a diferència de la Constitució europea- en doble versió: “Contes de la lluna la pruna” i “Contes de la mitja lluna”). I també de la novel·la Un lugar parecido al paraiso. Però on millor es pot observar la seva doble faceta d’estudiós del conte popular i d’escriptor és en El bosque de los sueños. En aquest llibre. A.R. Amodóvar pren alguns dels motius fonamentals del conte merevellós per construir quatre relats originals: impulsats per una sàbia imaginació, construïts amb rigor acadèmic i màgicament interrelacionats a través de la metàfora de la gran biblioteca secreta, el bosc dels somnis, on una colla de bibliotecaris cecs custodien llibres de molt gruix però lleugers de pes on hi ha totes les històries i tots els somnis que s’han somniat o que es somniaran, i on és possible organitzar una gran sala d’ordinadors per traspassar el llindar fosc i penetrar en el desenvolupament d’uns història somniada. Es tracta, doncs, de la demostració que el mecanisme de producció de contes populars pot ser posat al servei d’una obra personal i moderna, que al seu torn és també una metàfora del component ancestral i mític dels contes de tradició oral, tots ells tan més interralacionats com més aparentment allunyats. Tots ells branques diverses d’un mateix riu: aiguabareig d’una única font i un únic destí.<br />El primer dels dos volums conté tres històries on és fàcil anar retrobant els motius populars que les han inspirat i on es respecta la convenció que el personatge bondadós acaba sent recompensat. En el segon volum, en canvi, hi ha una única història (de fet té categoria de novel·la) d’una complexitat imaginativa molt superior i amb una màgica ambigüitat que en fa un relat desconcertant, ple de preguntes i, sobretot, capaç de construir tot un món meravellós que es regeix per la lògica de la fantasia comuna a totes les civilitzacions indoeuropees.</div><br /><div align="justify"><br />A.R. Almodóvar: <em>El bosque de los sueños I i II</em>. Il·lustracions d’Arcacio Lobato. Madrid: Ediciones Siruela, “Colección Las Tres Edades”, 1994.<br /><br /><strong><em>El gegant de la història</em>, de Brian Patten (1946)</strong></div><br /><div align="justify"><br /><em>El gegant de la història</em> és un llibre de narracions “a l’oriental” escrit per Brian Patten, un poeta que als anys 60 es va donar a conèixer com un dels membres dels anomenats “poetes de Liverpool”, amb recitals poc convencionals i genuïnament populars d’una poesia entesa com a joc, amb imatges surrealistes i freqüents referències al sexe i les drogues. Cap els anys 70, però, un gir en la seva carrera literària el va portar cap a la literatura per a infants, amb alguns títols de poesia explícitament pensada per a aquest públic i, ja l’any 2001, amb aquest El gegant de la història.<br />A partir d’una simple trama que porta quatre nens de llocs ben diversos del món a participar del mateix somni que teixeix el Gegant guardià de totes les històries, Brian Patten ens ofereix una considerable col·lecció de contes, faules, paràboles, acudits... que es van encadenant successivament per intentar el que sembla impossible: trobar l’única història que el Gegant desconeix i que pot salvar el seu castell de l’enrunament i a ell mateix de la mort. El procediment té un clar sabor oriental i serveix a l’escriptor anglès per compilar i adaptar a la seva manera una bona colla de contes de procedència diversa, demostrant que, encara que portin segles i segles passant de generació en generació i de llengua a llengua, mantenen com el primer dia el seu poder suggestiu. De la tradició índia, de la japonesa, de l’africana, de l’àrab, de la xinesa... o de la seva pròpia família, Brian Patten va encadenant rondalles en el context d’uns infants angoixats no només per la responsabilitat d’intentar salvar el Gegant i, amb ell, la memòria de totes les històries i tots els somnis de la humanitat, sinó també pels seus problemes personals (de subsistència, d’autoconeixement, de relació afectiva...) i pel mateix sentit de les històries que expliquen o senten explicar. De manera que les històries prenen una vida que va més enllà del seu principi i el seu final estrictes, s’omplen d’un sentit ple d’interrogants des del moment que entren en confrontació amb quatre petites però punyents vivències de quatre móns aparentment aïllats entre ells. Presidits per la majestuosa presència del Gegant, representat l’Experiència-que-tot-ho-abasta. Però que, malgrat el seu enorme poder, s’ha de sostenir sobre una cosa tan fràgil com és el somni de quatre nens.<br />D’entre totes les històries, fa gràcia topar-se’n una que apareix a El llibre de les bèsties, de Ramon Llull: la història de les garses (el corb en el llibre de Llull) que aconsegueixen amb astúcia de guineu (de xacal, en el llibre de Patten) desfer-se de la serp que se’ls menjava els ous. Una metàfora de com el dèbil pot vèncer en afers que el sobrepassen i un exemple ben proper de com els fluxos de les històries han anat circulant per les nostres cultures fins a trobar-se en la ploma de l’Il·luminat de Randa i en el teclat del poeta underground de Liverpool.</div><br /><div align="justify"><br />Brian Patten: <em>El Gegant de la Història</em>. Traducció d’Aida Garcia. Barcelona: Editorial Empúries, 2002. </div><br /><div align="justify"><br /><strong><em>Els narradors de la nit</em>, de Rafik Schami (1946)</strong></div><strong><br /><div align="justify"><br /></strong></div>Per aconseguir que el seu vell amic Salim, el cotxer, recuperi la veu que tant li havia servit per explicar un cove de contes i aventures, els seus set amics li hauran de fer set regals: set històries –més tota una colla que, com les cireres, s’hi enganxen- explicades durant les set darreres nits del termini que la fada ha fixat.<br />Som a Damasc, l’any 1960: una ciutat sota un règim dictatorial on conviuen musulmans, catòlics, ortodoxos, armenis, jueus... i on la distracció principal continua sent la conversa i, sobretot, explicar i escoltar històries. I això malgrat la introducció de la ràdio, la decadència dels hakawatis -els narradors professionals- i la presència d’orelles acusatòries a moltes de les parets dels cafès i els banys públics. Un ambient exòtic però real, doncs, i una situació al límit de la versemblança (perquè potser Salim no ha quedat misteriosament mut, sinó que fa comèdia), serveixen a Rafik Schami per oferir-nos una novel·la construïda sobre una rica multiplicitat de plans, i on la màgia de les narracions pren un relleu excepcional. El lector que s’acosti a aquest llibre quedarà atrapat per aquesta “actualització” de Les mil i una nits, i no només per l’interès humà, màgic o transcendent de les històries que inclou, sinó també per l’habilitat narrativa amb que aquest llibre de contes aconsegueix esdevenir una suggerent novel·la. O al revés: com aquesta novel·la també pot ser un suggerent llibre de contes.<br />El llibre es compon de catorze capítols: set per fer d’embolcall i set per cadascuna de les set nits i les seves set històries. Hi ha un narrador no directament protagonista encarregat de conduir el fil de la història embolcall: de plantejar els antecedents, de completar les pinzellades d’ambient, de presentar i caracteritzar els vuit personatges principals –tots ells autèntiques troballes-, de posar punt irònics sobre les is de l’ambigüitat calculada. I hi ha set narradors que fins llavors només havien escoltat i mai no s’havien decidit a ser ells els responsables de les paraules que tiben la imaginació dels oients. Però ara, per salvar la veu del seu amic, la més fecunda de Damasc, faran el pas de dir aquella història que tenen a dins i que mai no havien gosat explicar. Aquests set narradors, encara que ordenats segons la sort d’un joc de cartes, s’atropellen entre ells i, sobretot, no els fa cap mania jugar el joc de les marrades. D’aquesta manera, les històries no són només set de petites i una que fa de marc, sinó moltíssimes més, encara que només siguin esbossades segons l’art de la insinuació novel·lística, o segons la clàssica fórmula “però aquesta és una història molt llarga i ja us la contaré un altre dia”.<br />Els narradors de la nit és una lectura que ens porta de sorpresa en sorpresa, que ens parla de la realitat i de les seves fronteres amb la imaginació. Que ens acosta a una dimensió de la literatura molt compartible i menys estereotipada del que és habitual en la producció contemporània de novel·la juvenil. Que sap treure partit d’una procediment semblant al del Decameró, de Boccaccio, o al de Les mentides de la nit de Gesualdo Bufalino, tot emparentant-lo amb la tradició rondallística oriental representada per Les mil i una nits. Pot ser, per tant, una lectura ideal per anar assaborint poc a poc i que serveixi per estimular el gust d’explicar històries en veu alta; una activitat que potser no es fa gaire a les classes.<br />Rafik Schami és un autor en alemany, tot i ser sirià i centrar tota la seva producció en l’escenari de Damasc. Una ciutat que segons ell és tota ella com un conte. És també autor d’altres llibres d’interès per al lector jove, on sempre es té present aquella coneguda tècnica del rondallaire, segons la qual els contes, com les cireres, no se'n pot estirar només un, perquè sempre en segueixen d'altres: <em>Una mà plena d’estels</em>, de tema bàsicament polític, <em>El mentider honest, </em>sobre el circ, i la novel·la d’amor <em>El costat fosc de l’amor</em>.<br /><div align="justify"><br />Rafik Schami; <em>Els narradors de la nit</em>. Traducció de Jordi Moners i Sinyol. Barcelona: Edicions de La Magrana, “L’esparver” 95. 1998.<br /><br /><strong><em>Versos perversos</em>, de Roald Dalh (1916-1990)</strong></div><br /><div align="justify"><br />L’encant de les cançons que més agraden als nens és més en els vers que en la música: Una plata d’enciam, Una mona en el terrat, Dalt del cotxe hi ha una nina, A la barrejada... I per Nadal, tots els nens del país, com un sol home s’enfilen dalt de la cadira per recitar la dècima que els han ensenyat a l’escola. Aquesta proximitat amb el vers, però, quan s’acaben els cursos de parvulari, sovint va diluint-se. I si s’arriba a perdre del tot la familiaritat amb el vers, es difícil que el nen continuï veient la poesia com una meravellosa capsa de sorpreses. Més aviat la veurà com un artefacte estrambòtic o, en el millor dels casos, com una expressió quintaessenciada d’un món sentimental imaginari.<br />Per mantenir la presència del vers entre els nens de primària cal un esforç considerable, perquè els materials més adequats sovint ho són per casualitat i no perquè s’hagin escrit pensant especialment en aquest tipus de públic. Llavors cal refiar-se de dos pilars bàsics: la qualitat de la poesia i la competència poètica del mestre. És per això que fa goig destacar avui uns versos que un gran creador de la literatura infantil i juvenil va escriure pensant directament en els nois i noies que els havien de llegir i, potser, en el mestre que els els ha de fer llegir i gaudir. Versos perversos, de Roald Dahl, és un llibre deliciós on l’autor de Matilde reexplica sis contes populars a la manera políticament incorrecta. I ho fa amb tantes ganes de divertir-se que li cal el vers. Els vers, doncs, es posa al servei de transgressió, l’enginy i la diversió, com la millor maquinària per no deixar cap amb barret. Així, la Ventafocs defuig el príncep i prefereix casar-se amb un pastisser. El mirall màgic de la madrastra de la Blancaneus serveix perquè els set nans (ex-jòqueis de cavall de patacada) encertin les apostes a l’hipòdrom. I l’osset té dret a menjar-se les farinetes que li ha pres la Rínxols d’Or i per això son pare li indica: “Les farinetes són damunt del llit./ Però com que són dins la Mademoiselle,/ te l’hauràs de cruspir fins l’últim pèl.”<br />Publicat acolorit i amb tapa dura per l’Editorial Empúries, l’edició catalana de Revolting rhytmes s’acompanya de les simples però intencionades il·lustracions del dibuixant habitual de les obres de Roald Dalh, Quentin Blake. La traducció se li va encarregar a Miquel Desclot. El qual, en rigorosos decasíl.labs apariats, aconsegueix adaptar amb molt d’enginy l’original anglès als girs i a l’humor del català. Tots uns elements que no han de fer d’aquest volum un llibre de luxe, sinó, ben al contrari, un llibre per aprofitar intensament: per llegir-lo en veu alta com a premi a un dia que s’hagi treballat molt; per fer-ne memoritzar fragments; per dramatitzant-lo i per dibuixant-lo. Ter treure’n el suc i passar-s’ho bé saltironant sobre els decasíl·labs.<br /><br />Roald Dahl: <em>Versos perversos</em>. Il·lustracions de Quentin Blake. Versió catalana de Miquel Desclot. Barcelona: Editorial Empúries, 1986.<br /><br /><br /><br /></div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-26794285287073230442009-06-12T09:45:00.000-07:002009-06-12T09:52:59.922-07:00L'aventura i El cor de les tenebres<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrEtxUP25FdwaV3vTub9QIponx1GYGUxjQYZQqPED1ciCTvN-NwOByrdSYKd65I_2rBTRmV-Sj3HyumHkSwnf4b8v99yb4pIpXBA2eEbQ69rYoKwZNqfdfXzOa3ns4mbwCUcOCfjp03cx5/s1600-h/heart+of+darkness.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 250px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346484828706236066" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrEtxUP25FdwaV3vTub9QIponx1GYGUxjQYZQqPED1ciCTvN-NwOByrdSYKd65I_2rBTRmV-Sj3HyumHkSwnf4b8v99yb4pIpXBA2eEbQ69rYoKwZNqfdfXzOa3ns4mbwCUcOCfjp03cx5/s320/heart+of+darkness.jpg" /></a><br /><div align="justify"><br />Hi ha una notable coincidència entre els clàssics de la novel•la d’aventures i els clàssics de la novel•la juvenil. La lectura adolescent està impregnada des dels seus inicis del desig d’exploració, d’exotisme, de perill i de sorpresa. Així que no és d’estranyar que l’edat d’or de la novel•la d’aventures es correspongui molt exactament amb l’edat d’or de la literatura juvenil. I que aquesta sigui precisament l’època victoriana i, per extensió, l’època colonial. L’època de les noves fronteres per explorar, dels territoris immensos on procedir a un doble combat. El combat extern amb l’espasa, el fusell, el vaixell, l’arpó, el trineu, el globus, el rai... I el combat intern en el territori de les contradiccions: la justícia, l’engany, l’horror, la traïció, la lleialtat, el progrés, la mort... el jo i l’altre. Les millors novel•les d’aventures, les que han perdurat i ens continuen interpel•lant amb la generositat del seu art, les que han estat lectures decisives de tants artistes adolescents, les que continuen inspirant nous escriptors nascuts ja en l’època post-colonial, són les que han sabut combinar sàviament aquest combat intern i aquest combat extern. Lectures on l’adolescent no només hi ha trobat exploració, exotisme, perill i sorpresa –entreteniment, en definitiva-, sinó també un reflex d’ell mateix com a home incomplert que busca al seu voltant o molt més enllà la raó d’aquesta falta i, sobretot, la manera de completar-la. Mowgli, Jim Hackins, Huckleberry Finn... són nens que es troben de ple en aquesta situació, són els herois de la literatura juvenil més canònica; oberta, no obstant, a d’altres herois no necessàriament cadells humans: Robinson, D’Artangan, Nemo, Buck... Bilbo.<br />D’entre els grans narradors de novel•la d’aventures, n’hi ha que tan sols es fixen en el primer combat: James Fenimore Cooper, Karl May, Emilio Salgari... Clàssics d’un gènere en cert sentit de segon ordre, amb l’atractiu irresistible de l’exotisme, del món trepidant, de la falta de manies per trepitjar la versemblança i amb personatges apuntalats tan sols en un parell de sentiments extraordinàriament purs. Han estat llegits per legions de lectors joves, que hi han trobat una manera eficaç d’entreteniment i, molt sovint, una via d’accés a móns literàriament més complexos. I la indústria editorial, després d’esgotar-los en tota mena d’edicions en fascicles, il•lustrades, en còmic; o en pel•lícula o en serial, s’ha encarregat de substituir-los sovint per productes edulcorats, moralitzants o kish. D’altres, com Melville, es valen del gènere de les aventures per parlar-nos sobretot del combat interior, fins el punt que Moby Dick és una immensa maquinària de desassossec instal•lada en un balener que navega en el menyspreu més absolut dels límits. I Joseph Conrad.<br />En equilibri entre els uns i els altres, els que ja he citat i que es mantenen amb constància en les col•leccions de literatura juvenil. Esperem que no només per inèrcia, sinó perquè continuem sabent què són i què representen. </div><br /><div align="justify"><br /><strong><em>El cor de les tenebres</em>, de Joseph Conrad (1857-1902) </strong></div><br /><div align="justify"><strong><br /></strong>El cas de Conrad és interessantíssim com a contrapunt d’aquesta identificació entre novel•la d’aventures i novel•la juvenil. Les seves obres se situen de ple en la rica tradició de la literatura marinera: com Stevenson, com Melville... Conrad no només tenia un coneixement teòric dels oceans i la navegació, sinó que havia estat embarcat moltíssimes vegades i havia recorregut el món a l’època que els vaixells de vela encara dominaven totes les rutes comercials. Aquesta experiència marinera i el coneixement del món i de les persones que implica va ser determinat per fornir-li els arguments dels seus llibres. Ara bé, la seva és una mena de literatura de recerca artística. Conrad no es planteja fer vibrar a través de la peripècia i els paisatges tropicals, sinó que s’enfronta al text amb una clara voluntat d’endinsar-se en si mateix, de convocar les seves capacitats menys òbvies, aquelles que ens uneixen solidàriament amb la resta d’humans, els conterranis, els morts i els que encara han de néixer. Sobre un esquema que podria tenir molt de novel•la d’aventures, l’autor polonès que es va convertir en un dels principals escriptors en anglès de la seva època, construeix un suggerent mecanisme de lenta però inquietant aproximació als horrors que assetgen la consciència humana. Per a ell, els ambients exòtics, les trifulgues de la navegació, l’exploració de territoris hostils, la presència de personatges sortits de no-res però poderosament instal•lats en les fronteres del mal... són peces que cal moure amb una precisió extrema per anar fent aparèixer al seu contorn una aurèola d’intuïció i inquietud. Les formes narratives, doncs, són administrades amb la cura obsessiva del conte modern, i la qualitat de la frase, de la manera d’obrir-nos les finestres a una realitat gens òbvia, no només es fonamenta en un ús intensiu dels postulats impressionistes, sinó que implica un entrenat instint de revelació.<br />Un dels motius fonamentals de Joseph Conrad és el colonialisme. Com Marlow, el narrador protagonista de El cor de les tenebres, Conrad havia exercit de patró d’un vaixell fluvial al Congo belga i hi havia pogut veure el terrible saqueig a què eren sotmeses aquelles terres africanes i la crueltat a què era sotmesa la seva població. Tot i que Conrad no es manifesta com un radical anticolonialista, sí que és evident que el sistema li repugna. La seva literatura, però, no és una denúncia d’un fet concret, sinó que l’utilitza com a suport d’una idea molt més abstracta: el desacord inevitable i dolorós entre la consciència blanca (la civilització, la moral, les virtuts) i el salvatgisme fora de tot control en què és capaç de caure quan s’endinsa en la realitat d’un sistema purament depredador. Tal i com es pot veure a la irònica i flaubertiana narració <em>Una avantguarda del progrés</em> (1898), on els dos infeliços representants de la “Gran Companyia Civilitzadora” cauen víctimes d’aquesta bogeria absurda. La sòlida creu de la tomba de llur predecessor, que un d’ells s’ha encarregat d’apuntalar, serà el suport des del qual, al cap d’una corda, l’últim supervivent tregui la llengua al Director i al lector.<br /><em>El cor de les tenebres</em>, una de les màximes obres de Conrad, se situa en la immobilitat vespral del Tàmesis. Un narrador extern descriu el paisatge, centra la situació i dóna la paraula de la narració al seu protagonista, Marlow: mariner reflexiu i escèptic, a qui la mentida li fa l’efecte de mossegar una cosa putrefacta, tot i que al final del relat li clavarà una queixalada. Personatge sobretot observador, que valora del treball “la possibilitat de trobar-te a tu mateix”, “la teva pròpia realitat, per a tu, no per als altres, allò que ningú no pot arribar a saber mai”. La seva narració, de ritme tranquil i poderós com un gran riu, comença amb una evocació de la conquesta romana de la Gran Bretanya: el trirrems remuntant el Tàmesis i els oficials romans enfrontats a un món bàrbar, tan lluny de la civilització. A través d’aquesta evocació, Conrad no mostra directament la seva aversió ideològica cap al colonialisme. Més aviat mostra una actitud molt més característica en ell: el relativisme. Perquè no hi ha certeses absolutes, sinó, i com màxim, conclusions individuals. I per arribar-hi, tot depèn de l’experiència, i per això la narració es fonamentarà en les intuïcions de les experiències. Ràpidament la narració es desplaça cap a la primera persona i des del principi se’ns presenta com una mena de viatge al cor de les tenebres humanes, un descens als inferns on, en el més profund, Marlow s’encarà a una veu (la de Kurtz), tan seductora com inquietant; un mirall de totes les grandeses i totes les més terribles baixeses. Recorrem, doncs, les gestions a Brussel•les (el nom de la ciutat és substituït pel de sepulcre emblanquinat), amb la terrorífica imatge de les dues dones que fan mitja al vestíbul de la Companyia. La navegació al llarg de la costa africana, amb l’absurd de les cegues canonades d’un vaixell de guerra francès que castiga un continent. Les imatges infernals de la construcció d’una via fèrria. La desesperant reparació del vapor de riu, absurdament enfonsat... I finalment la navegació riu amunt, a la recerca del misteriós Kurtz, una personatge absent al llarg de la major part del relat, però convertit en una obsessió constant, un neguit superior a qualsevol perill de la selva, un desig de coneixement minuciosament retardat i anunciat... Fins que a la fi troba el seu fanàtic i grotesc admirador rus i se’ns presenti en Kurtz en persona, malalt i poderosament ambigu, seductor i terriblement boig. El Marlon Brando de <em>Apocalypsis Now</em>, de Francis Ford Coppola, la mítica pel•lícula dels any 70 que trasllada lliurement l’acció de El cor de les tenebres a la guerra del Vietnam.<br />I les dones, i la mentida i, sobretot, l’horror.<br /><em>El cor de les tenebres</em>, doncs, és una obra que no se situa en aquesta equidistància entre entreteniment i combat interior que tan bons resultats ha donat sempre a la lectura adolescent. Se situa en un nivell d’incertitud incòmode i tensa les possibilitats evocatives i narratives fins a extrems enlluernadors. No en va Joseph Conrad és un referent obligat per a la renovació de la novel•la anglesa del segle XX. Però pot ser un esglaó decisiu en l’aprenentatge literari d’un jove lector. Una manera de, des de l’aventura, projectar-se cap a formes d’expressió ben musculades, amb una gran potència de seducció intel•lectual a través de la sensibilitat d’una història magistralment ben explicada. </div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-61085972830616084172009-06-02T15:35:00.000-07:002009-06-02T15:40:52.534-07:00Les rondalles<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGD-FlcinbVdV_aekUgyXQl43J1Dd7-e3bUHsKq6-_sEETQpOITylweM3N8adqJ34ow8C8gf67ksuYyNmV0kpeXxihjagTEazT6k6r_JbG86pNsjU8jIl03L2ixpkM2JE7bZxpKdVstRMZ/s1600-h/st+jordi+i+la+princesa.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 226px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGD-FlcinbVdV_aekUgyXQl43J1Dd7-e3bUHsKq6-_sEETQpOITylweM3N8adqJ34ow8C8gf67ksuYyNmV0kpeXxihjagTEazT6k6r_JbG86pNsjU8jIl03L2ixpkM2JE7bZxpKdVstRMZ/s320/st+jordi+i+la+princesa.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342863577371918626" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 12"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 12"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CUsers%5CLluis%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><link rel="themeData" href="file:///C:%5CUsers%5CLluis%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx"><link rel="colorSchemeMapping" href="file:///C:%5CUsers%5CLluis%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>CA</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073741899 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} h1 {mso-style-priority:9; mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-link:"Título 1 Car"; mso-style-next:Normal; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan lines-together; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:14.0pt; font-family:"Cambria","serif"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:major-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:major-fareast; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:major-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:major-bidi; color:#365F91; mso-themecolor:accent1; mso-themeshade:191; mso-font-kerning:0pt; mso-fareast-language:EN-US;} p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph {mso-style-priority:34; mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:36.0pt; mso-add-space:auto; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst {mso-style-priority:34; mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-type:export-only; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:36.0pt; mso-add-space:auto; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle {mso-style-priority:34; mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-type:export-only; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:36.0pt; mso-add-space:auto; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast {mso-style-priority:34; mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-type:export-only; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:36.0pt; mso-add-space:auto; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} span.Ttulo1Car {mso-style-name:"Título 1 Car"; mso-style-priority:9; mso-style-unhide:no; mso-style-locked:yes; mso-style-link:"Título 1"; mso-ansi-font-size:14.0pt; mso-bidi-font-size:14.0pt; font-family:"Cambria","serif"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:major-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:major-fareast; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:major-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:major-bidi; color:#365F91; mso-themecolor:accent1; mso-themeshade:191; font-weight:bold;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} .MsoPapDefault {mso-style-type:export-only; mso-margin-top-alt:auto; mso-margin-bottom-alt:auto;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Joan Amades, al pròleg<span style=""> </span>al seu valuosíssim recull <i style="">Rondallística</i> afirma que la rondalla és un document prehistòric. Aquesta consideració de la narrativa tradicional com a testimoni viu de la immemorial necessitat humana d’explicar el món a través d’un relat està acceptada amb matisos diversos per tots els grans folkloristes i estudiosos del mite. El que aquí és interessant de ressenyar, però, és que com a mesura que la humanitat progressava, aquest patrimoni ficcional que reunia en un mateix format infinitat d’històries fundacionals sobre el perquè de les coses i sobre el món fantàstic, va anar quedant cada vegada més circumscrit al públic jove. Aquells mites i aquelles epopeies que eren narrats a la caverna, a la plaça, al temple... per a tots els membres de la comunitat, van anar convertint-se en relats bàsicament transmesos en l’àmbit familiar, i la canalla en va esdevenir el públic natural. Aquest fenomen és lògic com a mínim per dues raons. En primer lloc perquè és evident que tot aquest patrimoni tenia una finalitat educativa; la transmissió del saber de les generacions passades cap a les futures. A més,<span style=""> </span>molts dels seus relats deuen tenir l’origen en primitives cerimònies d’iniciació a què eren sotmesos els joves com a porta d’ingrés a l’edat adulta.<span style=""> </span>En segon lloc, perquè la progressiva extensió de la lectura va anar donant cada vegada més material i més variat a l’adult, que podia entretenir-se (si el seu estament social li ho permetia) amb produccions escrites cada vegada més assequibles i variades.<span style=""> </span>Només els infants quedaren momentàniament privats d’una lectura que els fos atractiva. I quan algú va decidir que valia la pena pensar a omplir aquest buit, la voluntat educativa va ser tan formidable que molt sovint va produir textos únicament exemplaritzants, per a ús de nens o nenes com la protagonista de “El contador de contes”<i style=""> </i>de Saki (pseudònim de H.H. Munro (1870-1916)): una nena “<i style="">horriblement</i> bona” a qui li donen tres medalles (a l’obediència, a la puntualitat i a la bona conducta), el dringar de les quals la trairà quan s’amagui de llop, amb el resultat que fàcilment imaginarem, si no és que nosaltres no som també “horriblement bons”. Davant aquest avorriment, els infants va optar per apropiar-se d’un patrimoni que els adults havien anat arraconant a les golfes: les rondalles. Un filó inesgotable de ficció i meravella, amb protagonistes no obsessionats per la bondat, amb torbadores situacions de violència, de destret, d’enginy i superació. Amb reminiscències del món dels somnis i d’antigues mitologies animistes o paganes que troben un viu ressò en l’inconscient.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Aquest riquíssim fons d’històries, després de mil·lennis de transmissió oral, va començar a ser recollit a partir del segle XVIII, i, sobretot del XIX. Alguns folkloristes, com els germans Grimm (1785-1863 i 1786-1859) va ser responsables de l’enorme popularització d’una considerable col·lecció de rondalles que van passar a consumir-se a través del paper imprès. De primer aquests aplecs no estaven pas destinats al públic infantil, sinó a l’erudit, però ja el mateixos germans Grimm es va adonar del potencial que tenien les rondalles com a lectura infantil, de manera que en van començar a suavitzar alguns aspectes. No cal dir que el procés de carregar l’almívar ha continuat sense aturador, fins a les versions empallegoses de Walt Disney i les versions políticament correctes de tantes edicions amb tanta bona voluntat com poc sentit del ridícul. Tot i moltes vegades associem espontàniament el nom dels germans Grimm amb el de Hans Christian Andersen (1805-1875), cal que tinguem en compte que l’escriptor danès no era en absolut un compilador, i que la gran majoria dels seus contes són de collita pròpia. Per això l’element poètic és molt més accentuat i és molt fàcil retrobar-hi un tema constantment repetit: la variació sistemàtica del motiu de l’aneguet lleig.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Actualment <span style=""> </span>trobarem infinitat de reculls de contes de tradició popular. Alguns, com <i style="">Les mil i una nits</i>, considerats joies de la literatura universal. D’altres, com <i style="">El Conde Lucanor</i>, o el <i style="">Contes de Canterbury</i>,<i style=""> </i><span style=""> </span>textos gairebé fundacionals d’una literatura nacional. I al seu costat, recull absolutament heterogenis i amb una gran ambició cosmopolita de contes jueus, russos, africans, àrabs, indis de la Índia i dels indis americans, xinesos, japonesos, nòrdics, occitans, italians... Però aquí em sembla lògic que destaqui el reculls catalans: especialment els de Joan Amades i Jacint Verdaguer.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%;"><b style=""><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Joan Amades (1890-1959)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Com Pompeu Fabra, com Joan Coromines, com mossèn Alcover i Francesc de B. Moll, Joan Amades és una d’aquelles figures que han esdevingut essencials en la història de la cultura catalana a còpia d’hores i hores de treball pacient, rigorós i constant. Si no fos per ells, i per alguns pocs més com ells, hauríem perdut una part ingent del nostre patrimoni i, el que fóra pitjor, ens mancarien algunes de les eines essencials de construcció del nostre futur. El camp que va treballar Joan Amades, la cultura popular, era, i és, la part més fràgil del patrimoni: trencada ja per sempre la transmissió oral de cançons, rondalles i contarelles, l’il·lustre folklorista va poder aprofitar l’última oportunitat que quedava abans no se’n perdés el record. El 1953 publicava a l’Editorial Selecta, el clàssic volum <i style="">Les cent millors rondalles catalanes</i>. I més endavant els cinc volums del <i style="">Costumari català</i> i els tres del <i style="">Folklore de Catalunya</i> sumen milers de pàgines de la memòria popular salvades de l’oblit. Salvades, però, a condició que no s’estiguin entomant la pols a les biblioteques sinó que circulin amb un impuls que només l’escola els pot donar. Notem, a més, que l’etimologia de “rondalla” i d’”escola” tenen en comú el concepte “rotllana d’oïdors”.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >A diferència de la rondallística nòrdica, en la catalana no abunden les fades ni hi ha una varietat temàtica tan gran. Tot i així, Amades compila 234 rondalles meravelloses, 23 rondalles encadenades, 25 rondalles de bèsties, 231 rondalles humanes, 6 rondalles ortofòniques més una bona colla d’embarbussaments, 6 rondalles-jocs que s’expliquen amb una baralla de cartes a la mà i 596 rondalles paramiològiques o contarelles anecdòtiques al límit de l’acudit: més de mil pàgines plenes de recursos aprofitables tant a pàrvuls com a batxillerat. Des de posar-se a jugar amb la dificultat de dir allò de “una llebre digadeva, de la sala capoteva, pimpoladeva, tiroliroloroleva, xiro-xiro-xirodeva”, fins a emocionar-se amb les històries de por o de meravella de patufets o gegantassos; des d’analitzar els motius recurrents de la narrativa popular, fins a inventar noves rondalles, o posar-ne més d’una en comunicació, o estrafer-les, o imaginar-ne la continuació. Poques vegades un sol llibre deu haver reunit tants i tants motius per convertir una classe en un paisatge poblat d’una munió de peripècies i de mostres d’enginy. La llengua de les rondalles de Joan Amades, a més, permet una lectura sense entrebancs. És una llengua ben modèlica en tots els sentits: totalment genuïna, de frase curta i entenedora, sense ornaments gratuïts i, sobretot, amb un sentit del ritme perfectament ajustat a l’eficàcia de la narració. Una manera de tractar la llengua que també trobem en els escrits de Pompeu Fabra, de Joan Coromines o de Francesc de B. Moll.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Joan Amades; <i style="">Folklore de Catalunya. Rondallística</i>. Barcelona, Editorial Selecta, “Biblioteca perenne”: 1982<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoListParagraph" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%;"><b style=""><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Jacint Verdaguer (1845-1902)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Milà i Fontanals, mossèn Alcover i Marià Aguiló són alguns dels erudits de la Renaixença que van dedicar una gran energia a la recopilació de la nostra literatura tradicional. A la seva obra, més o menys científica, més o menys sistemàtica, més o menys literària, devem la conservació d’un important llegat folklòric que, d’altra manera, potser hagués caigut en l’oblit. Jacint Verdaguer, seguint els mateixos impulsos d’aquells patricis, va dedicar moltes hores de la seva joventut a la recopilació de contalles, rondalles, cançons i tota mena de tradicions de les terres pirinenques i d’Osona. Però no parava l’orella amb la disposició del col·leccionista, sinó amb la naturalitat de qui se sent fascinat per la força de la imaginació popular. Una imaginació que ell mateix posseïa ben viva i dominadora, amb una fam ferotge i un metabolisme hiperproductiu.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" ><span style=""> </span>No és estrany, doncs, que l’activitat recopil·ladora de mossèn Cinto no es traduís mai, en vida seva, en un recull imprès. Verdaguer bevia a raig de la literatura popular (com reconeix en el discurs de la Font del Desmai), però amb l’ambició creadora sempre excitada. Conèixer la varietat paisatgística del país i el seu rerefons llegendari era una necessitat del seu temperament creatiu, constructor del móns literaris. <i>El Canigó</i> n’és el millor exemple. En els darrers anys de la seva vida, però, sí que va dedicar algunes hores a posar en net rondalles i contarelles recollides en les seves excursions de joventut i en les seves estades de desterrat. Són les pàgines del volum <i>Rondalles</i>, aparegut pòstumament el 1905.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" ><span style=""> </span>Amb molt d’encert, Pirene i Proa han volgut treure al mercat les rondalles de Jacint Verdaguer, pulcrament ordenades i editades, il·lustrades amb tretze dibuixos de Joan Junceda. Aquesta edició combina el criteri científic en els pròlegs, en la classificació i en la publicació de narracions inacabades, amb el criteri divulgatiu, present en l’estandardització de certs aspectes propis de la llengua de la Renaixença (com és ara la supressió de <i>lo</i>). Tot plegat fa del volum una eina especialment eficaç per ser utilitzada on més lògic és que sigui utilitzada: a les escoles. És una manera de posar més a l’abast la prosa del poeta de Folgueroles, de fer-ne relluir l’eficaç elegància i, per tant, de subratllar el material popular que se’ns hi serveix. El lector juvenil hi podrà trobar un clar i nítid referent de la nostra tradició: algunes de les rondalles més populars del folklore català, algunes de les anècdotes humorístiques més repetides en les famílies, l’empremta del reconstructor del català literari i la malícia i el candor d’un dels nostres més representatius ninotaires.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >El deler creatiu del Poeta, no que no l’hi trobarà. Que els mestres ho tinguin en compte. Que els facin llegir les rondalles, amb la seguretat que els serà una lectura important. I després que els llegeixin algun fragment ben espectacular o ben sentit de la seva enorme obra poètica: aquí sí que s’hi amaga una energia poderosa que els nois notaran.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt; line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-family:";font-size:12;" >Jacint Verdaguer: <i>Totes les rondalles</i>. Il·lustracions de J. Junceda. Edició a cura d’Andreu Bosch i Rodoreda. Barcelona: Pirene – Proa, 1995<o:p></o:p></span></p> Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-16730612113588251512009-05-29T02:57:00.000-07:002009-06-01T01:52:06.211-07:00El naufragi que vindrà. O Robinson a la nau espacial<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhweAiCRi3ev8lBjyqTQfhZue9GKSfkbKDI7GNgPBqQNdBZUMbZgzOxbgtpQPrTDMyaRaSbgYy94GUCafmZHfYS9kQFbgLJamRFe-ovOCLirM_gZ2_gbi8OVdAqUmTLiZRxE3dge5yXCEFb/s1600-h/day_of_triffids_1962.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 210px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5341184688221514674" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhweAiCRi3ev8lBjyqTQfhZue9GKSfkbKDI7GNgPBqQNdBZUMbZgzOxbgtpQPrTDMyaRaSbgYy94GUCafmZHfYS9kQFbgLJamRFe-ovOCLirM_gZ2_gbi8OVdAqUmTLiZRxE3dge5yXCEFb/s320/day_of_triffids_1962.jpg" /></a><br />Una de les constants de la novel·la de ciència ficció és el catastrofisme: descriure una situació en què la humanitat arriba a una mena o altra de col·lapse generalitzat, que implica la possibilitat del naixement d’una nova era. Els protagonistes d’aquests relats, doncs, acaben tenint un cert paral·lelisme amb el nàufrag per excel·lència. Sent ells els únics supervivents, encarnen l’èpica de la lluita per la permanència i per la civilització. Una lluita que es produeix cap endins (per entendre’s, per resistir, per repensar el que fins llavors no calia pensar...) i cap enfora (per protegir-se, per dominar el món). Aquest ha estat un tema d’un indubtable atractiu, que ha generat una bona quantitat de maneres d’aproximar-s’hi. Algunes vegades des d’una perspectiva simplista, de traç molt gruixut. I d’altres amb una refinada voluntat filosòfica. Per al lector jove és aquest un tema amb el qual acostuma a connectar molt, que li permet reflexionar amb una arma molt poderosa i gens exigent: la imaginació.</div><div align="justify"><br /><strong><em>El dia dels trífids,</em> de John Wyndham (1903-1969)</strong></div><div align="justify"><strong><br /></strong>El dia dels trífids (1951) és un dels clàssics de la literatura de ciència ficció que millor reflecteix, a través d’una aventura catastrofista, la incertesa del món modern, abocat, per un excés d’avarícia, a l’autodestrucció. Des de la primera pàgina (és un llibre amb una arrencada memorable) es posen en marxa dues terribles plagues bíbliques que provocaran la desintegració de la civilització. Per una banda, unes estranyes llums verdoses que il·luminen el cel nocturn, deixen tothom cec. Però no tothom: algunes poques persones se’n salven i hauran de decidir si ajuden la massa de cecs a sobreviure uns quants dies més o es preocupen d’intentar salvar-se ells. Per altra banda, unes malignes plantes caminadores (creades a la Unió Soviètica amb finalitats poc clares) i que posseeixen una mena d’intel·ligència col·lectiva i un insaciable afany destructor, s’escapen de les seves plantacions per atacar una humanitat indefensa.<br />Es tracta, doncs, d’un relat molt efectista, que no deixa indiferent i que situaríem a mig camí entre la sèrie B de Hollywood i l’epopeia clàssica (una ambigüitat on resideix bona part de l’atractiu del gènere). A més, sembla projectar-se cap endavant, cap a llibres que han explotat algun dels seus eixos temàtics. Em refereixo, per una banda, a l’Assaig sobre la ceguesa de José Saramago, llibre tremendista i metafòric on una estranya epidèmia de ceguesa blanca deixa la humanitat rondant desesperada per ciutats condemnades al caos i a la crueltat. Per altra banda tenim el combat contra exèrcits inacabables d’éssers que es llancen en massa contra els humans. Són els terribles trífids, que segur que han inspirat dotzenes de pel·lícules de monstres, però que també recorden el setge que suporten els dos habitants de l’illa creada per Albert Sánchez Pinyol a La pell freda. Finalment tenim la història dels dos protagonistes, Wiliam Masen i Josella Playton, una parella que l’hecatombe ha unit i que lluitaran per la supervivència de la raça humana sobre la terra, com l’Alba i en Dídac del Mecanoscrit del segon origen. També ells encarnen l’esperit de supervivència d’una espècie i són fundadors d’una nova moral. El dia dels trífids no és una simple obra d’entreteniment, sinó una novel·la que sintetitza, en una trama narrativa planera, on el primordial és l’acció, moltes de les pors de la humanitat de després de la II Guerra Mundial. Una humanitat que creu possible la seva autodestrucció, però que a la vegada repensa quin ha de ser el seu nou model de conducta. Una humanitat que ja no creu que una potència superior (ni Déu ni els EUA) vingui a treure-li les castanyes del foc.</div><div align="justify"><br /><strong><em>El mecanoscrit del segon origen</em> i <em>Trajecte final</em>, de Manuel de Pedrolo (1918-1990)<br /></strong></div><div align="justify">Llibre popularíssim, repetidíssimament editat i sistemàticament llegit a les aules de secundària. Fins el punt que gairebé ha quedat cremat i que, pitjor encara, durant molt temps ha fet invisible la resta de l’obra de Manuel de Pedrolo. Com si l’ extraordinàriament prolífic dramaturg i narrador no hagués escrit res més que pogués interessar la societat catalana de més enllà dels anys 1980. La meva experiència amb aquest llibre a l’aula està marcada per un desencantament. Quan el vaig llegir per primera vegada feia 8è de l’antiga EGB; recordo que va ser una lectura que em va impactar molt, fins el punt que la vaig llegir dues vegades seguides, enllaçant l’última pàgina amb la primera sense cap pausa. Després ens la van fer llegir quan fèiem 1er de BUP, i em sembla recordar que a la major part dels meus companys la van llegir sense problemes i els va agradar. Com a professor, però, m’he anat trobant que cada vegada el llibre era llegit amb més mandra. Cada vegada els “puix”, els “cars” i els “llurs” eren obstacles més evidents (quan per mi havien estat invisibles). I el pitjor de tot era constatar les dificultats de comprensió que suscitava el capítol final, aquell on l’autor fa una hàbil operació argumentat iva per situar la història de l’Alba i d’en Dídac al començament d’una nova era futura, utilitzant uns referents de ciència ficció clàssics (els viatges interespacials i la ignorància sobre un passat que no és altre que el nostre present). I no cal dir que les ressonàncies bíbliques ja gairebé han desaparegut de la volta cranial adolescent; però no en canvi els prejudicis racials ni la “moral” sexual masclista.<br /><em>Mecanoscrit del segon origen</em>, però, no és ni molt menys l’única obra de temàtica futurista de Manuel de Pedrolo, que compta ben bé una vintena de títols. El volum i la intensitat d’aquest corpus situen l’escriptor de l’Aranyó com dels més importants autors europeus del gènere. Ficat de ple dins la millor tradició de la ciència ficció: aquella que se sap valdre dels recursos literaris més variats per, vorejant totes les fronteres del gènere, no encallar-se en una fantasia matussera, sinó crear autèntics mecanismes d’intriga i reflexió. I, en el seu cas, produir una autèntica relectura mítica. D’entre aquests títols, potser el més recomanable és el recull Trajecte final (1974). Es tracta de set narracions molt properes a la poètica del relat detectivesc que exploren territoris de desconcert basats en hipòtesis típiques de la ciència-ficció, però en un context gens futurista, sinó marcat pel paisatge urbà típic de la segona meitat del segle XX: el control exhaustiu de la ciutadania, els móns paral·lels, els avenços de la robòtica, els viatges en el temps, la presència extraterrestre, la longevitat il·limitada... Tot marcat per aquest aire de civilització en descomposició, de progrés tècnic paral·lel a la deshumanització de la societat, on viure amb llibertat és cada cop més difícil, possible només des de la marginació i la lluita constant contra unes regles obsessivament limitadores. Com els relats d’Isaac Asimov, els de Manuel de Pedrolo conjuguen amb habilitat una trama d’un ben travat misteri amb una ambició de proposar reflexions no banals sobre algun aspecte clau de la condició humana. Es tracta, a través d’una exploració en el camp dels futuribles, de qüestionar la nostra manera actual de veure el món.</div><div align="justify"><br /><strong><em>L’esquelet de la balena</em> i <em>La fàbrica de mentides</em>, de David Cirici (1954)</strong></div><div align="justify"><strong><br /></strong>David Cirici és autor de dues destacables i premiades novel·les juvenils. L’esquelet de la balena va rebre el Premi Ramon Muntaner 1986 i La fàbrica de mentides, el premi Marià Vayreda 1994. Són novel·les protagonitzades per joves que han d’afrontar una civilització en descomposició, però sobretot són dues novel·les que comparteixen un clar propòsit de construir literàriament un món. No és una ambició tan freqüent com podria semblar, tot i que és evident que una novel·la es justifica, entre d’altres coses, per la capacitat de creació de móns.<br /><em>L’esquelet de la balena</em> pertany a la mateixa família de novel·les que Dos anys de vacances, de Jules Verne, i Senyor de les mosques, de William Golding. Però projectada cap a la ciència ficció. En l’obra de Verne, la peripècia consisteix en un grup de nois que aprofiten les desferres del vaixell amb el qual han naufragat per construir un petit univers d’ordre adult. La novel·la de Golding narra aproximadament el contrari: com un grup de nois destrueix l’ordre adult i el substitueix per un de salvatge. David Cirici imagina una civilització en descomposició, lluny de la qual hi ha unes escoles on els nens són educats segons un sofisticat sistema automatitzat que elimina qualsevol contacte real amb els adults. Aquests nens tindran la responsabilitat de crear un ordre nou i, al mateix temps, salvar els valors de la cultura. Per això se’ls ha col·locat en aquestes “illes” automatitzades, que els eviti qualsevol contacte amb un món en decadència. Poc a poc, amb un aconseguit control de la informació que arriba al lector a través de la veu del narrador protagonista, se’ns retrata el futurista i gèlid funcionament d’una escola absolutament automatitzada, amb professors hologràfics i màquines que s’encarreguen de proporcionar els àpats, la roba neta i, fins i tot, les ulleres graduades a mesura que els nens ho necessiten. Aquest ordre tan meticulós, però, es veu progressivament trencat. Primer per esdeveniments purament casuals i, més tard, per l’arribada de les restes del naufragi d’una civilització en curs de desaparició: grups de gent que ronda pels boscos amb la mateixa angoixa per sobreviure i la mateixa desorientació que els cecs de El dia dels trífids.<br /><em>La fàbrica de mentides</em>, més breu, té una evident intenció de convertir-se en paràbola de la societat embrutida per la influència creixent de l’evasió audiovisual. Si bé la trama no aconsegueix atreure amb tant d’interès el lector com L’esquelet de la balena, potser la supera en la solidesa de l’ambientació: una ciutat boreal on la gent deixa de patinar sobre el mar glaçat, absorbida per la il·lusió d’un món de satisfaccions que s’escampen pertot arreu –la virtuala- fins anul·lar completament el sentit de la realitat.<br />Tant l’una com l’altra són obres molt ajustades al que entenem per literatura juvenil. En primer lloc, són bona literatura. I això és essencial. En segon lloc, els joves narradors protagonistes mobilitzen, amb una riquesa de recursos notable, unes inquietuds i una manera d’afrontar el món clarament positives. I, finalment, a través de l’hàbil retrat difuminat del món decadent que fa de marc a les dues històries, insinuen alguna cosa més que un missatge positiu: insinuen les preguntes que tantes vegades ha formulat la literatura universal amb la metàfora del nàufrag.</div><div align="justify"><br /><strong>Isaac Asimov (1920-1992)</strong></div><div align="justify"><strong><br /></strong>No hi ha dubte que Isaac Asimov és un dels pares de la ciència-ficció. Rus de naixement, però de nacionalitat nord-americana, Asimov va fer en paral·lel una carrera científica i literària, fins que la segona el va absorbir completament; gairebé sempre, però, amb un ull posat en la divulgació (científica i cultural) i un altre en la ficció futurista. És autor d’una memorable trilogia novel·lística –Fundació- i d’una notable col·lecció de narracions breus. La literatura de ciència-ficció d’Asimov no està pas pensada per ser lectura juvenil, tot i que és molt habitual trobar-la en les col·leccions consagrades als joves lectors. Potser per la mateixa raó que els més puristes afeccionats a la SF no el tenen com un dels seus autors de referència: Asimov és un rondallaire d’un món futur que ha trobat una atractiva fórmula per, a través de la intriga, plantejar preguntes d’arrel humanística. És veritat que és l’inventor de la paraula robòtica, el creador de les seves tres lleis; que és un eficaç organitzador de móns en evolució... Però no estem tan lluny de Els viatges de Gullibert: la fantasia al servei de la caricaturització d’estúpids prejudicis que acceptem amb tota la nostra ingenuïtat lil·liputenca.<br />Els seus contes sobre robots, (Jo, robot. 1950) protagonitzats per la robopsicòloga Susan Calvin, són com faules futuristes que versen sobre temes com la responsabilitat, l’ambició i la llibertat. I en molts dels contes on intervé l’element extraterrestre (A l’estil marcià, Relats d’un futur proper) hi trobem clares paràboles polítiques (Hitler, eleccions) i hàbils jocs de malabarisme en la perspectiva (amb un paper important per a l’humor) que ens porten en qüestionar-nos la nostra mirada sobre l’altre. Aquests són, en definitiva, els seus grans temes. Amb una novetat que potser la ciència-ficció sap plantejar amb una nitidesa inèdita en la història de la humanitat: la responsabilitat no només individual, sinó de la humanitat com a raça enfrontada com mai a poder triar opcions decisives per a la seva supervivència.</div><div align="justify"><br /><strong><em>Guia galàctica per a autostopistes,</em> de Douglas Adams (1952-2001)</strong></div><div align="justify"><strong><br /></strong><em>La Guia galàctica per a autostopistes</em> no és una guia. És una novel·la delirant, un monument paròdic a la novel·la de ciència ficció, una mostra de literatura “gamberra” com poques n’he llegit, un llibre divertidíssim que s’ho carrega tot, començant pel mateix planeta Terra a la pàgina 37. El títol està manllevat d’una guia que el protagonista (o potser més sovint el narrador, aquesta és una novel·la sense manies) utilitza per informar-se d’alguns detalls de l’enorme varietat de la vida intergalàctica. La Guia, curiosament, també està redactada amb el mateix estil irreverent que la novel·la i sovint dóna opinions molt poc políticament correctes. La idea original va desenvolupar-se en forma de sèrie radiofònica per a la BBC l’any 1978. L’èxit que va tenir va impulsar l’autor a escriure aquest llibre i les seves continuacions (El restaurant del Final de l’Univers, La Vida, l’Univers i Tota la Resta i A reveure i gràcies per tot el peix. Tots ells llibres de culte entre els afeccionats al ram de l’humor de ciència ficció. Per qui no ho conegui, potser li servirà d’orientació dir que Douglas Adams va col·laborar amb els Monthy Python.<br />En el pròleg a la Guia, Douglas Adams ja comença fort: “Un dijous, gairebé dos mil anys després que clavessin un home en una creu per dir com seria de meravellós ser amable amb la gent per variar una mica, una noia que seia sola en una petita cafeteria de Rickmanswort de sobte s’adonà de què era allò que sempre havia anat malament, i a la fi veié com es podia convertir el món en un lloc bo i alegre. Aquesta vegada l’havia encertada, funcionaria, i no haurien de clavar ningú enlloc. Tristament, però, abans que pogués arribar a un telèfon i explicar-ho a ningú, ocorregué una catàstrofe estúpida i terrible, i la idea es perdé per a sempre”. Aquesta catàstrofe és la destrucció del planeta perquè feia nosa a una nova ruta exprés hiperespacial. Un terrícola (que acaba de perdre la casa sota el pes d’unes excavadores que construeixen un cinturó de ronda) se salva juntament amb un extraterrestre que, sota forma humana, portava una temporada vivint a la Terra. A partir d’aquí les aventures que s’encadenen són cada cop més abracadabrants (una mica a l’estil Les aventures del Baró de Münchhausen) i van orbitant a poc a poc sobre el destí últim del planeta Terra com a ordinador orgànic que havia de donar (després de milions d’anys de càlculs, llastimosament no completats per culpa de les obres públiques intergalàctiques) la Pregunta de la Vida, l’Univers i Tot (la resposta ja la sabien, però el realment difícil d’esbrinar era la pregunta). Dir que aquest és el centre argumental, però, no és gaire exacte. També hi ha la història de Zàfod Bleeblerox, president de dos caps (vull dir que sobre les espatlles té dos caps) del Govern Galàctic Imperial i de la nau que roba (el Cor Auri). I la del planeta Marathea. I la de la infeliç guerra entre els Vl’hurgs i els G´Gugvuntt. I la de Marvin, l’extraordinari robot depressiu... Tot plegat una bogeria d’una gran intel·ligència i un humor basat en el desconcert permanent i el pessimisme hilarant. Un llibre amb tants diversos nivells d’ironia i sarcasme que pot arribar a connectar amb una tipologia molt diferent de lectors. La Guia galàctica per a autostopistes, doncs, pot formar part amb èxit d’una llista de lectures recomanables per a joves pel que té d’enlluernador, per la lliçó d’enginy literari que dóna i per les preguntes que planteja. Sense oblidar, és clar, que és divertidíssima. </div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7697452664224144102.post-12737608883277854432009-05-20T03:54:00.000-07:002009-05-20T04:00:18.257-07:00Harry Potter: l'aventura del bé i el mal<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCwxXoWp7wped027ASiB-cbn8iQIHa-w0BFtxE18oc8FgrA42XcR3GDOJ_txqas8g42gBs8cEFSNC1fF4i8saE9z_pTup3Wr0k_4fiTQ1UDKtIVNxc1BO1H0pHN6t9V1rV4s5z1npZqX9M/s1600-h/harry_potter_and_the_dingbats_map.png"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 295px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337859246873056130" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCwxXoWp7wped027ASiB-cbn8iQIHa-w0BFtxE18oc8FgrA42XcR3GDOJ_txqas8g42gBs8cEFSNC1fF4i8saE9z_pTup3Wr0k_4fiTQ1UDKtIVNxc1BO1H0pHN6t9V1rV4s5z1npZqX9M/s320/harry_potter_and_the_dingbats_map.png" /></a><br /><div align="justify">El fenomen editorial més gran de la història té un nom que tothom coneix: Harry Potter. Quan semblava que els nens havien abandonat els llibres com a instrument d’entreteniment, la senyora J.K. Rowling va demostrar que és possible proporcionar-los llibres que els apassionen fins a tal punt que oblidin qualsevol prevenció per un nombre de planes elevat. Moltíssims nens de la generació dominada per les pantalles i el ritme entretallat del zapping s’han passat hores absorts en les 4283 pàgines que sumen els set llibres de la saga. Però a la vegada que milers de pares i de mestres i de llibreters celebraven que els nois i noies s’endinsessin tan de gust en l’hàbit de la lectura, algunes veus advertien sobre la seva mala influència. Moral i literària.<br />Sectors cristians posaven el crit al cel perquè creien perillós donar un tan alegre accés a la canalla a un entreteniment fundat en la màgia, on bruixes i bruixots són herois amb poders sobrenaturals i on no hi ha cap referència a un ésser superior, que és qui hauria de sustentar el monopoli del ram. Al prestigiós i popular crític literari Harold Bloom se li va encarregar un article sobre el primer llibre de la sèrie, on el desqualificava com a producte literari. Aprofitant l’estela de la polèmica, el professor de Yale va publicar una antologia de textos, <em>Relats i poemes per a nens extremadament intel·ligents de totes les edats</em>, que alguns coneixen amb el fals títol de El cànon infantil, on oferia Txèkhov, Tolstoi i Shakespeare al costat de Kipling, Carroll, Stevenson i Twain. Però on prudentment (o al contrari, temeràriament, perquè potser respon a una posició rabiosament militant contra la modernitat) evitava anar més enllà de 1914, argumentant que la I Guerra Mundial va destruir la màgia i la fantasia que caracteritzava aquests textos canònics.<br />Pel que fa a les prevencions religioses, el seu argumentari no té cap consistència més enllà d’un món purament sectari que volgués limitar-ho tot als marges dels textos sagrats. Qualsevol lector de J.K. Rowling pot comprovar com el món que recrea es basa en una lluita entre el bé i el mal basada en la més justa tradició cristiana. Els ensenyaments del professor Albus Dumbledore insisteixen sempre en el concepte del poder de l’amor i en la responsabilitat de cadascú per triar el camí adequat, defugint qualsevol determinisme i valorant per sobre de tot conceptes com l’amistat, la responsabilitat envers els altres i la coherència amb un ideari fonamentat en la bondat i el perdó. Des del punt de vista religiós (inclòs també l’aspecte moral, del qual no hem parlat, però que és també exemplar) doncs, <em>Harry Potter</em> em sembla molt més un excel·lent suport del catecisme que no pas un al·legat a favor de la bruixeria. Rowling se situa molt clarament dins la tradició estrictament cristiana d’escriptors britànics del món fantàstic, com són Tolkien i Lewis. I com ells ha fonamentat les aventures dels seus herois infantils i adolescents en el més immemorial motiu de la literatura universal: la lluita entre el bé i el mal. I no cal dir per quin dels dos combatents pren partit.<br />Sobre el judici literari que es mereix la novel·la, em sembla que el senyor Bloom no es pot convertir en l’única veu autoritzada. Des que l’any 1997 es publiqués el primer volum –<em>Harry Potter i la pedra filosofal</em>- fins a l’aparició del darrer volum el 2007–<em>Harry Potter i les relíquies de la mort</em>- el que més hauria d’haver sorprès els crítics és el progressiu i segur creixement de la complexitat del món que retrata. La sèrie sembla haver estat pensada tenint en compte en primer lloc que està adreçada a una generació de nens que aniran creixent al ritme del protagonista, i que per tant reclamaran l’aparició de temes més delicats i més complexos. I, en segon lloc, que cada vegada estaran més preparats per assumir un món literari creat de cap i de nou, amb els seus mites, les seves ramificacions i la grandesa de la lluita que s’hi manté. Tot plegat manegat dins d’unes intel·ligents coordenades de la literatura de consum, és cert, però d’una qualitat important. En primer lloc hi ha una estructura repetitiva que als lectors els fa gràcia trobar llibre darrere llibre: nous episodis d’en Harry a casa els tiets (que tan recorden els pares de la Matilda); el viatge cap a Hogwards; els rols del diversos protagonistes simpàtics i antipàtics (i no tots els antipàtics són dolents); els costums d’un internat, amb matèries i professors rocambolescos i amb deures avorrits; la rivalitat entre grups, que s’expressa tan vistosament en els partits de quidditch. En segon lloc hi ha l’astuta combinació d’humor, perill i emoció. I, sobretot, hi ha una trama detectivesca mantinguda amb l’enginy propi d’una tradició literària –la britànica- que tan ha excel·lit en el domini del misteri.<br />Estem, doncs, com a mínim, dintre d’una excel·lent tradició de literatura d’entreteniment. S’hi usen i es renoven els clixés de les sagues d’internats i de nens aventurers. S’hi exploten i s’hi amplien els motius tradicionals de la fantasia. S’hi acoten els límits d’una moral políticament correcta per a la gran majoria. S’hi administra amb intel·ligència el combat que el narrador sosté amb el lector per resoldre els misteris que s’hi plantegen... Res de tot això no pot causar més que enveja a molts escriptors que se situen en aquesta mateixa tradició. Perquè Harry Potter ho ofereix amb honestedat i generosíssima abundància... i enganxa.<br />A més, <em>Harry Potter</em> també ofereix grandesa literària. Per començar, a través de les seves pàgines el lector té accés a tot una sèrie de motius de la literatura occidental, dels relats de la matèria de Bretanya, la mitologia clàssica i la mitologia tradicional a la novel·la dickensiana. I no per a fer-ne ostentació o per fer-ne el típic refregit de qui no té imaginació suficient, sinó per donar-los vida i acció. Però el seu mèrit principal no és aquest, sinó la capacitat que té J.K. Rowling de posar a la disposició del nens un món imaginatiu autònom. En el qual no només les relacions entre els personatges, tot i la seva simplicitat, acaben funcionant de forma natural, sinó que a poc a poc s’hi desplega un univers paral·lel amb una coherència i una profunditat cada vegada més gran. Un univers imaginatiu paral·lel a la nostra realitat quotidiana on la lluita entre el bé i el mal es manifesta de forma nítida. Mítica. Com en el món de Nàrnia o de la Terra Mitjana, creacions clàssiques de Lewis i de Tolkien. Lord Voldemor no és només l’encarnació del mal en abstracte, sinó que darrere seu té una complexa història d’ambició desmesurada i d’aprenentatge de la crueltat. I la seva constant ambivalència i simetria amb el jove heroi, la seva necessitat de parasitar el bé i la seva incapacitat per comprendre la totalitat de la realitat, no només li confereixen els punts febles que impediran el seu triomf, sinó que li atorguen la representació d’una interessant cosmologia que es desplega sota els ulls dels lectors en passatges carregats d’emoció. L’autora, doncs, es mostra hàbil en la combinació dels diferents plans de la ficció i, el que és més important, fa que tinguin coherència entre ells. Harry Potter, és clar, és sobretot un llibre d’aventures, però la peripècia no s’autojustifica en ella mateixa, sinó que a través d’ella es construeix una dimensió molt més àmplia. Per tot plegat, Harry Potter no desapareixerà fàcilment de les llibreries. Sinó que es mantindrà com un referent de la literatura juvenil, encara que estílisticament no aporti gran cosa.<br />El que és curiós de tot plegat és que aquesta construcció ficcional que tant ha captivat els joves lectors (i que també ha estat seguida per moltíssims adults), hagi optat per una ambientació absolutament antiquada. Els joves protagonistes de la sèrie ignoren totalment l’existència d’Internet, dels mòbils, dels mp3... I tots els referents de la cultura juvenil contemporània. El seu món està encallat en una era pre-tecnològica. Com si Harold Bloom tingués part de raó quan afirma que la literatura infantil i juvenil “per a nens extremadament intel·ligents de totes les edats” s’acaba el 1914. </div>Lluís Serrasolseshttp://www.blogger.com/profile/11068876485076486177noreply@blogger.com0